Hem entrevistat al Tinent d’Alcalde i regidor de Medi Ambient i Ciutat Sostenible de Viladecans, José Luís Atienza (ICV-EUiA). Li hem preguntat sobre el “Millor que nou reparat”, el programa que va iniciar abans de vacances la deixalleria de la localitat baixllobregatina, i que està resultant tot un èxit. No obstant, també hem parlat de molts altres temes d’interès, com l’outlet, les muntanyes del Baix, etc.
Què és per a tu el Baix Llobregat?
El Baix Llobregat, jo diria que és la meva pàtria en minúscules, però a nivell del cor en majúscules, perquè és el territori en el que he viscut durant tota la meva vida i que té el seu valor en la diversitat, en la tradició del moviment obrer, perquè jo crec que es la única comarca que s’ha construït no a partir dels mercats, com es va fer històricament , sinó a partir del moviment obrer i de les reivindicacions.
I aquest Baix Llobregat ara ens el volen trossejar, però jo crec que està perfecte com està, perquè arribem des del mar fins als peus de Montserrat, perquè així és la història de la nostra gent.
Com valores la possible construcció d’un outlet a Viladecans?
Els outlets no corresponen al model econòmic que nosaltres volem, ni per a Viladecans ni per a la comarca. Tampoc correspon el model de ciutat que nosaltres somiem pel futur de Viladecans.
Ara bé, el que sí hem de dir és que entra dins del model territorial que fa el PGM, perquè està dins d’una zona industrial,i per tant a nivell mediambiental, la diferència entre un outlet i una indústria realment no existeix, per tant diguem que és neutre a nivell del impacte amb el model territorial que està consensuat.
Un consens que esperem que no es trenqui, i que a la nostra ciutat és, per un costat la muntanya com a zona protegida, d’altra banda la ciutat, el que són les zones industrials i les zones de serveis, i després el parc agrari, acabant a la platja; i amb tot això el medi natural, que és important perquè tenim un gran territori que és xarxa natura 2000, i que podem protegir sobretot millorant la seva qualitat ambiental, que és forçosament millorable.
Com es gestionen els espais naturals de muntanya de Viladecans?
El que puc dir és que a la nostra muntanya tenim un greu problema, que és el de moltes muntanyes del Baix, i és que la nostra muntanya és absolutament privada. Curiosament l’únic trosset públic que tenim pertany a l’Ajuntament de Sant Boi, és una propietat de l’Ajuntament de Sant Boi dins del territori de Viladecans.
Aleshores, que estem intentant fer? Estem intentant fer acords de custodia amb els propietaris amb la qual cosa aconseguim una gestió pública de la muntanya , i després que aquesta muntanya també estigui oberta al conjunt de la ciutadania. El David Massana ho va començar i jo ho estic continuant ara, aquest canvi d’intentar conjugar l’acord amb els sectors privats per fer una utilització i una gestió pública de la muntanya, creiem que serà un gran avenç pel territori.
En quant el que es el medi natural per excel·lència, que és la reserva natural, per desgracia la Generalitat ha disminuït el 70% de la seva aportació al Consorci, i per tant, el Consorci té problemes de funcionament. Els Ajuntaments hem mantingut la nostra aportació econòmica, els ajudem amb els plans d’ocupació tot el que podem i creiem que hem aconseguit no només una reserva natural que funciona, que sobreviu, sinó que esperem que pugui guanyar territori i qualitat.
No obstant hi ha greus problemes amb l’aigua perquè estem en un delta i el delta te uns problemes de desguàs importants que no han estat resolts per l’ACA, tenim també un problema de contaminació a la nostra platja, sobretot quan hi ha pluges importants, perquè la depuradora no està dissenyada per aguantar la crescuda de l’aigua i aleshores es crea com un bypass, i les aigües negres passen directament a La Murtra.
Ara, malgrat tot això crec que tenim dues platges, El Remolà i la Platja de Cal Francesc, que han tingut una menció com a platges verges del conjunt del litoral català i que son un orgull i un luxe per la nostra ciutat.
Desgraciadament no tenim ben resolt la comunicació entre la ciutat i la platja. La carretera, que és la carretera de la Vila, no té espai per carril bici; és un projecte aprovat per la Generalitat des de fa ja gairebé deu anys però encara no està executat.No sabem si amb això de l’outlet aconseguirem que al final es pugui desenvolupar aquest sector, però per a nosaltres seria molt important cosir el projecte del turisme que en teoria representa l’outlet, amb les necessitats del territori, cosir-lo també amb un projecte de turisme sostenible que pugui ajudar a desenvolupar i a mantenir amb més qualitat el que és la nostra reserva natural i la reserva natural del Delta.
Perquè, per desgracia, el model de turisme que tenim en aquests moments, és el model històric de paella, sol i hotel, que és el que s’ha comprovat històricament que atreu el turisme…, la proposta per exemple de Castelldefels, o la proposta de mes luxe del Prat.
Però el que no tenim és una proposta de turisme sostenible, i potser ara seria l’oportunitat per poder tenir-la.
Què és i en què consisteix el projecte “Millor que nou reparat”?
Bé, la veritat es que estem molt contents amb el nostre projecte. Per a nosaltres és canviar una mica el diccionari, perquè la deixalleria es un lloc on es deixen les coses, les deixalles, i si mires al diccionari deixalla es allò que ja no serveix per a res, que s’abandona.
El que volem és canviar això i convertir un espai de deixar coses en un espai per recuperar coses, per trobar un nou valor a les coses que normalment volem llençar.
Això ho fem a partir de dos “A”, la d’“A”prendre, descobrir per a què serveixen les coses, i a partir també d’oferir tallers que serveixin per a que la gent faci “A”utoreparació; perquè el que volem no és només fer classes a la gent perquè repari, sinó que sigui un espai a la disposició de la gent perquè pugui reparar-se ella mateixa els seus petits electrodomèstics, canviar o tunejar la seva roba o reparar una bicicleta, i després, també volem que sigui un espai d’intercanvi per la gent i un espai obert al voluntariat.És a dir, que si algú diu “jo sé reparar neveres i vull ajudar a la gent a que repari la seva nevera”, doncs tindrà un espai per ensenyar el que sap.
Volem també crear un espai d’intercanvi, que pugui funcionar en el futur, i que sigui un espai de referència no només local sinó comarcal per a que la gent pugui anar allà per posar en pràctica les “R” de reciclar, recuperar, reparar…
Perquè si hem d’anar cap a una societat una mica més austera en el seu funcionament i que aprofiti més les coses, que reaprofiti el que llença, hem de començar a caminar i això és un petit pas per a caminar cap a una nova manera d’entendre les coses de cada dia.