Els municipis baixllobregatins de Begues, Castelldefels i Gavà, formen part del territori que ocupa el Parc del Garraf. Ubicat entre el Baix Llobregat, l’Alt Penedès i el Garraf, s’hi troba un paisatge original, diferent i únic a tot Catalunya; que ara es reivindica, mitjançant les jornades “Descobrim el Garraf” del proper 24 de novembre de 9 a 14h a Gavà, en les que s’aprovarà un Manifest a favor de la declaració d’aquest espai com a Parc Natural
[dropcap color=”#336600″ font=”arial”]E[/dropcap]l Parc del Garraf es troba entre les comarques del Baix Llobregat (Begues, Castelldefels i Gavà), l’Alt Penedès i el Garraf, al sector sud-oest de l’anomenada Serralada Litoral Catalana. Els seus límits són la vall inferior del Llobregat, la mar Mediterrània i la depressió del Penedès.
La pedra calcària és la que compon gairebé la totalitat del massís, la qual, en contacte amb l’aigua i l’aire, ha proporcionat, per fenòmens de dissolució, la formació dels processos anomenats càrstics: és a dir, coves, avencs, dolines i rasclers. Els relleus són baixos i de cims arrodonits, les valls profundes i d’escarpades vessants, i les parets rocalloses de color gris-blanquinós.
Les dures condicions ambientals del massís de Garraf no permeten que hi visqui una fauna rica i exuberant. En canvi, aquest mateix factor és el que dóna interès a la original fauna que hi viu, ja que està formada per una sèrie d’espècies adaptades a aquestes peculiars condicions. A més, la inhospitalitat d’aquestes muntanyes ha permès que encara hi visquin algunes espècies que es troben en perill d’extinció com el falcó i l’àliga perdiguera, a part d’altres rapinyaires.
La situació costanera determina un clima típicament mediterrani: pluges a la primavera i la tardor, escasses però torrencials, i temperatures suaus; hiverns temperats i estius calorosos i eixuts.
Bona part de Garraf ens ofereix un paisatge mediterrani meridional. La vegetació que caracteritza aquest paisatge és un matollar dens d’un a tres metres d’alçària on dominen el garric i el llentiscle i on creixen el margalló, el càrritx i altres espècies de procedència africana.
El Parc del Garraf actualment, és un espai poc poblat -malgrat hi ha vestigis molt antics de la presència de l’home- on han proliferat una bona colla d’activitats (pedreres, camps de tir, abocador d’escombraries, etc.) que hi han produït un fort impacte incrementat a causa dels incendis forestals.
Les extremes condicions que imposa el medi físic tampoc han permès la construcció de grans monuments en aquest àmbit geogràfic. Les restes dels castells d’Eramprunyà i Olivella, il·lustren el període de les guerres de marca contra els sarraïns. Amb tot, l’arquitectura de la masia i de l’activitat agrària és la més representativa del Garraf.
La declaració de Parc Natural és un esforç per recuperar la identitat d’aquest massís tant genuí com exòtic.
Perquè el massís del Garraf ha de ser Parc Natural?
1. Motius històrics. El Massís de Garraf ja apareix l’any 1976 a la publicació de referència “Natura, ús o abús” com un dels espais naturals catalans que, pels seus valors ambientals i per la pressió humana que patien, mereixien ser declarats Parc Natural. Posteriorment, la publicació l’any 1978 per part de la Corporació Metropolitana de Barcelona de “El patrimonio natural de la comarca de Barcelona. Medidas necesarias para su protección y conservación” (Folch et al.), ja delimitava amb més detall els tres espais de la Corporació Metropolitana que requerien aquesta protecció natural (el Garraf, Collserola i els espais del Delta) i fins i tot apuntava tres espais (Bruguers, la Font Groga i la Ricarda) que mereixien ser designats com a Reserva Natural (sols la zona de Bruguers no ha assolit a data d’avui aquest grau de protecció). Alhora, van sorgir moviments socials i ecologistes com la plataforma “Coordinadora en defensa del Massís del Garraf” amb campanyes com “El Garraf, Parc Natural”.
Així doncs, queda clar que la voluntat de protecció natural del massís de Garraf és anterior a la Llei d’Espais Naturals. Per aquesta raó, quan la llei va ser finalment aprovada, el procés de protecció del massís de Garraf mitjançant una figura urbanística es trobava ja en la fase final. El motiu és que el seu valor natural, els greus impactes ambientals que ja en aquell moment patia i la pressió social dels moviments ecologistes van apremiar la seva protecció, fins i tot abans de l’existència de la llei. Aquest va ser també el cas d’espais com el Montseny (77-78), com Sant Llorenç del Munt i l’Obac (1972) o Collserola (1987) amb una figura de protecció provinent de la Llei del Sòl, aprovada o a punt de ser aprovada quan es va desplegar la Llei d’Espais Naturals (1985). A manca d’una legislació especifica de protecció del medi natural, la figura de protecció triada per a aquests espais va ser la del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Medi Físic i del Paisatge. Un cop aprovada la llei, es va iniciar una regularització de la protecció d’aquests espais. El Montseny va ser declarat Parc Natural el 1987 i el mateix any el va seguir Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Però aquí es va aturar aquest procés de normalització de la situació legal dels grans espais protegits de la Regió Metropolitana. Collserola va haver d’esperar 23 anys per a ser reconeguda com a Parc Natural i el torn del Garraf encara no ha arribat.
2. Motius Socials. La ciutadania, les associacions i les entitats implicades en la conservació i divulgació d’aquest territori, com la mateixa “Coordinadora Salvem el Garraf”, sempre han percebut l’espai protegit del massís de Garraf com un Parc Natural. Així, per als ciutadans i les entitats del Baix Llobregat, el Garraf i l’Alt Penedès, la denominació popular de l’espai és la de Parc Natural del Garraf, així és com se l’anomena i així és com apareix en gran nombre de publicacions, guies, rutes o en campanyes, com “El Garraf, Parc Natural”. Fins i tot, durant els primers anys la denominació oficial d’aquest espai protegit en tots els materials editats per la Diputació de Barcelona era la de Parc Natural del Garraf i així va seguir fins a l’any 2002 en que, per motius burocràtics, es va canviar el seu nom pel més vague de Parc del Garraf.
3. Per dimensions. La mida i la forma són factors importants a l’hora de determinar el potencial d’un espai natural com a reservori de biodiversitat. En aquest aspecte, cal observar que el Garraf (12.374ha) és un dels 3 grans espais costaners protegits de Catalunya, juntament amb el Delta de l’Ebre i el Cap de Creus (ambdós designats com a parcs naturals). A més, a l’igual que aquests altres, està vinculat a una de les majors àrees marines protegides del país. Per altra banda, el Garraf és el gran espai natural de la serralada litoral, juntament amb les Gavarres, i el més extens del nucli metropolità, un espai on conviuen més de tres milions de persones i on la demanda de sòl ha estat especialment agressiva. I tot això sense tenir en compte que el Parc del Garraf representa el cor d’un àmbit d’interès natural molt més ample i que inclou els espais protegits de l’Ordal, Costes del Garraf, Foix, Olèrdola, els Colls-Miralpeix, i d’altres no protegits com les Muntanyes del Baix, amb una superfície natural total de més de 63.000ha.
4. Per biodiversitat. Les peculiars condicions ambientals i de frontera bioclimàtica i la varietat de sòls condicionen les espècies que hi viuen i fan que aquestes presentin adaptacions úniques per sobreviure-hi, trobant-se espècies en el seu límit de distribució, tant meridional com septentrional. Hi ha espècies vegetals i animals protegides, endèmiques i emblemàtiques. A la zona calcària hi destaquen espècies com el margalló, l’àliga cuabarrada o perdiguera, la tortuga mediterrània i, sobretot, la fauna cavernícola, amb espècies endèmiques úniques al món. A la zona dels penya-segats de Bruguers hi destaquen les mateixes espècies rupícoles de sòl silícic que ja l’any 78 feien merèixer a aquest espai la proposta de qualificació com a Reserva Natural (punt 1): la sucòvia (Succowia balearica), la grandalla (Narcissus poeticus), els crespinells (Sedum telephium, S. hirsutum), l’Arisarum simorrhinum, l’estepa d’arenal (Halimium halimifolium), etc. També es tracta d’un important espai per la nidificació de rapinyaires, així com per l’observació del pas dels migradors. Això el fa un espai molt valuós per la conservació i l’estudi de la biodiversitat.
5. Per paisatge i geologia. El paisatge que hi podem contemplar és totalment original, diferent i únic a tot Catalunya, a més de tractar-se d’un espai sense pràcticament urbanitzar que contrasta amb l’entorn metropolità de gran pressió urbanística. Per la seva geologia es veuen clarament diferenciades tres parts del Garraf, el Garraf negre, el Garraf roig i el Garraf blanc, a més de la zona marina, el Garraf blau. El massís inclou dues Geozones, o espais d’interès geològic, catalogades per la Generalitat de Catalunya; el núm. 347. Eramprunyà – La Desfeta, amb interès geològic en tres vessants: estratigràfica, sedimentològica i geomorfològica, destacant el magnífic pont o arc natural de Bruguers; i el núm. 348. Massís de Garraf, excel•lent exemple en la morfologia càrstica a nivell nacional i internacional, ja que recull totes les formes típiques de la morfologia càrstica fòssil i un sistema de carst actiu profund, com és ara el de la Falconera.
6. Per patrimoni cultural. Malgrat l’aspecte desolat i despoblat que ofereix avui dia una part important del parc, el seu ric patrimoni cultural ens revela una ocupació d’aquest espai intensa i prolongada en el temps. Així, el seu registre arqueològic va des de la ocupació paleolítica d’alguna de les seves coves i balmes fins als assentaments i necròpolis medievals, amb elements tan importants com el castell d’Eramprunya, passant per jaciments ibers, romans, etc. Entre el seu patrimoni arquitectònic, el parc compta amb masies, torres de defensa, cases d’indians i importants representacions del modernisme com el Celler Güell. També compta amb un ric patrimoni etnològic, amb marges de pedra seca, cucones, fonts i cabanes de pastor, rajoleries, forns de calç, pous de gel, etc., que ens remeten al domini d’una intensa activitat agrícola i ramadera sobre el territori, una activitat que durant mil•lenis va conformar la realitat paisatgística d’aquest espai.
7. Pel reconeixement d’una realitat. L’article 25 de la Llei d’espais naturals defineix els parcs naturals com aquells que presenten valors naturals qualificats, la protecció dels quals es porta a terme amb la finalitat de què la conservació sigui compatible amb l’aprofitament ordenat dels recursos i l’activitat dels habitants. Els valors naturals qualificats del massís del Garraf són evidents; biodiversitat, paisatge, geologia i patrimoni cultural, que es conserven mentre determinades activitats humanes compatibles són objecte d’ordenació.
Si tenim en compte òrgans de gestió, personal, pressupost, etc, podríem dir que, de facto, el Parc del Garraf ja té un estatus de Parc Natural. Així, el Parc del Garraf posseeix: a. uns òrgans de gestió específics: Administració del Parc, Consell Coordinador i Comissió Consultiva. b. un personal propi: és el quart espai protegit de Catalunya pel que fa al nombre de personal directament adscrit . c. un pressupost: és el tercer espai natural protegit de Catalunya respecte a l’import total del pressupost1. d. equipaments de gestió i divulgació: oficines, equipaments de divulgació cultural i científica, escoles de natura, fins a 10 centres i punts d’informació repartits pels diferents municipis que en formen part, dos centres de documentació i una sèrie de zones d’aparcaments i àrees d’esplai per tal de permetre un ús públic respectuós i de qualitat. e. tota una sèrie de documents de gestió propis d’aquests espais, com un Pla d’Ús Públic, Pla de Seguiment de Paràmetres Ecològics, Programa d’activitats, etc.
Podríem dir doncs que el Parc del Garraf ja posseeix les eines de gestió pròpies d’un Parc Natural
8. Per la necessària millora de la protecció de l’espai natural. En primer lloc, la declaració de parc natural, a més de delimitar de forma definitiva l’espai protegit, també comportaria una implicació més directa de la Generalitat de Catalunya en la protecció i conservació d’aquest espai natural. Aquesta incorporació reforçaria la gestió del Parc ja que, d’acord amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, la Generalitat és l’administració ambiental de Catalunya amb competències no sols sobre la gestió d’espais naturals i d’hàbitats protegits situats a Catalunya, sinó també en la vigilància, el control, la protecció, la prevenció integral i la col•laboració en la gestió del medi ambient.
En segon lloc, la declaració de parc natural suposaria reforçar l’objectiu de conservació en front de la protecció merament urbanística, encara que continuaria plenament vigent l’aplicació del Pla Especial del Garraf, en virtut que el Pla Especial vigent compleix les mateixes funcions que un Pla Especial provinent de la Llei d’espais naturals.
Jornades “Descobrim el Garraf”
23 de novembre, dissabte
9 h a 14 h Conferències i lectura del manifest.
La jornada, amb tres conferències de grans coneixedors del territori i un espai de debat, ens situarà en aquesta possibilitat de futur, la declaració del Parc Natural del Garraf. La sessió es conclourà amb la lectura del manifest en favor de la declaració com a Parc Natural de l’Espai Natural Protegit del Massís del Garraf.
Lloc: Parc Arqueològic Mines de Gavà. C/ Jaume I, 7.
Programa:
9h Benvinguda.
9:30h “Singularitats del massís del Garraf”, Josep Antoni Herrera.
10:30h Pausa cafè
11h “Garraf; parc, parc natural o espai natural?”, Josep Germain.
12h “La participació dels ciutadans en la protecció dels espais naturals”, Lluís Toldrà.
13h Lectura del manifest: Xavier Parellada, Centre d’Estudis Beguetans.
13:30 Cloenda
___________________________________________________________________
24 de novembre, diumenge
9.30 h a 13.30 h Sortida.
Pujarem des de l’ermita de Bruguers al castell d’Eramprunyà, fent una visió de paisatge, geològica, de vegetació i fauna, etc. Un cop al castell farem una visita històrica guiada.
Lloc de trobada: Ermita de Bruguers, Gavà.
Col·labora: Unió Muntanyenca Eramprunyà.
Inscripció gratuïta al Museu de Gavà o al tel. 93 263 96 10