Els museus del Baix Llobregat (IV): Sant Boi

Aquesta localitat baixllobregatina disposa d’un Museu, dividit en 3 espais museístics: Can Barraquer, Les Termes Romanes i La Torre Medieval de Benviure

[dropcap color=”#336600″ font=”arial”]C[/dropcap]an Barraquer és un dels casals més importants de Sant Boi, on va viure durant 30 anys el Conseller en Cap Rafael Casanova. És l’actual seu del museu, amb tres plantes expositives. També hi ha una aula didàctica i un espai polivalent.

Can Torrents és una de les cases pairals més emblemàtiques de Sant Boi, datada del segle XVI, i en bon estat de conservació, tot i que molt reconstruïda. Hi destaquen els finestrals gòtics tardans de la planta noble i un escut nobiliari a la porta d’entrada, que conserva l’arc de mig punt de l’antiga masia. Al vestíbul, uns arcs de pedra flanquegen el pati, on s’aixeca una escala monumental que dóna accés a la planta noble. L’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat adquirí la casa l’any 1996 per vincular-la al conjunt museístic format per les Termes Romanes i Can Barraquer.

El Museu de Sant Boi té com a objectiu fonamental, recuperar, conservar, estudiar i dinamitzar el patrimoni cultural i la memòria històrica de la població. Es a dir, l’evolució històrica d’un territori i d’una comunitat anomenada Sant Boi de Llobregat.

Can Barraquer és una casa pairal del segle XIV. Serà la seu principal del Museu de Sant Boi, i el Centre de Dinamització del Patrimoni cultural Local. Hi destaca el ràfec, la coberta amb bigues de fusta i les finestres del primer pis, d’estil tardogòtic. En aquesta casa hi visqué i hi morí el conseller en cap de Barcelona Rafael Casanova.

Les seves exposicions permanents són:

Sant Boi – temps i espai: Ubicada al primer pis de Can Barraquer l’exposició sintetitza la història local des del període ibèric fins a l’actualitat, passant per l’època romana, l’edat mitjana i les èpoques moderna i contemporània. El recorregut aprofita l’arquitectura de l’edifici i diverses troballes fetes al subsòl per ensenyar-nos com vivien els nostres avantpassats.

Rafael Casanova i el seu temps: Aquesta altre mostra, ubicada al segón pis, es centra en la figura del conseller en cap de Barcelona l’any 1714, personatge de gran rellevància històrica i eix de les celebracions de l’Onze de Setembre a Sant Boi. L’exposició repassa la seva biografia i també ens parla del context històric, del Sant Boi de mitjans del segle XVII i de la recuperació de la figura de Rafel Casanova com a símbol de les llibertats nacionals de Catalunya.

Les Termes Romanes de Sant Boi són els banys d’una propietat privada de l’època millor conservats de Catalunya. Foren construïdes a les acaballes del segle II dC, en una època d’esplendor econòmica a la vall del Llobregat. L’edifici termal va estar en ple funcionament fins al segle V de la nostra era.

Les Termes de Sant Boi eren molt més àmplies que la part que es mostra al públic. Aquesta estava formada per dos cossos d’edificació paral·lels. L’un contenia les cambres fredes: l’apodyterium o vestidor i el frigidarium i la cella piscinalis o la piscina freda. L’altra, albergava les cambres calentes: tepidarium o sala tèbia, sudatorium o sala de bany de vapor i caldarium o sala de bany calent. Sota el frigidarium es localitzà un centre de producció d’àmfores per envasar-hi vi, datat del 30-20 aC.

Al segle XVII s’hi va construir una casa al damunt. Les termes es van localitzar l’any 1953, i s’inauguraren oficialment el 1998.

La torre de Benviure va néixer al segle X, amb l’objectiu de defensar la ciutat de Barcelona dels atacs procedents dels regnes d’Al-Andalus.

Està ubicada en un important encreuament de camins, que permeten el pas a Barcelona cap al nord o a Tarragona cap al sud. Resseguint vells camins romans, es conforma una xarxa de camins, que van formar part del camí Ral – camins protegits pel rei. Amb el pas del temps, i amb l’avanç de la reconquesta cristiana de la Península, aquest territori comença a repoblar-se, ja no és una terra de frontera, i la torre pren un caràcter de residència del senyor feudal.

A mesura que avança l’època medieval, el senyors de la torre, comencen a construir nous edificis i espais, destinats a l’explotació agrícola i ramadera d’aquest territori. Finalment la jurisdicció s’incorporà a Sant Boi, esdevenint un simple centre d¿explotació agrícola, Can Paulet, fins a les darreries del segle XX en que fou enderocada.