[dropcap color=”#336600″ font=”arial”]E[/dropcap]l Parlament de Catalunya ha reprès l’activitat després de les festes nadalenques amb un seguit de debats importants.
El dia 16 de gener es va aprovar enviar al Congrés de Diputats la sol·licitud per a poder realitzar un referèndum legal sobre el futur polític de Catalunya, de la que parlarem més endavant.
El dia 22 es celebra el debat dels Pressupostos de la Generalitat pel 2014 i la llei de mesures que els acompanya. Uns pressupostos que continuen en la línia d’atac a l’estat del benestar i de retallades en sanitat, educació, serveis socials, cultura, suport als municipis… I tot sense que ni CIU ni ERC hagin volgut incorporar les esmenes que ,presentades per ICV-EUIA, haurien permès ingressar 2.000 milions d’euros més, provinents dels sectors més rics de la societat, per a pal·liar bona part de les retallades que continuarem patint aquest any. L’exemple més clar de la política impulsada pel Govern és la decisió de rebaixar substancialment els impostos que paguen els Casinos de Catalunya com a contrapartida per a la instal·lació del projecte Barcelona World a Tarragona: es retallen serveis públics per manca de recursos i es rebaixen els impostos al joc, quina paradoxa!
El dia 29 estan convocats al Parlament la dirigent del PP, Alícia Sanchez Camacho, i el diputat socialista al Congrés, José Zaragoza, ja que la Comissió d’Afers Institucionals va aprovar la seva compareixença per a que informin de la seva actuació en l’obscur assumpte de l’espionatge polític impulsat des de l’agència de detectius Método 3. Però tant el PP com el PSC (curiosa i significativa coincidència) ja han anunciat que cap dels dos pensa presentar-se a complir amb la seva obligació de respondre les preguntes dels diputats, en una mostra de la persistència de les velles i desprestigiades formes de fer política.
I el mateix dia 29 s’han de votar les compareixences d’entitats i experts sobre la Llei de Governs Locals, entre les que destaquen les que ICV-EUIA ha sol·licitat per a que entitats del Baix Llobregat, com el Centre d’Estudis Comarcals o els sindicats, puguin opinar sobre els perills que pot comportar la desaparició institucional de la nostra comarca que el projecte de llei preveu.
Però aquests dies ha estat notícia de primera plana el debat i les repercussions posteriors de la sessió en la que CIU, ERC , ICV-EUIA i tres diputats socialistes varen aprovar enviar al Congrés de Diputats la sol·licitud de delegació a la Generalitat de la competència per a celebrar el referèndum previst per aquest any 2014.
La Constitució en el seu article 150.2 preveu que el Congrés de Diputats pugui transferir o delegar a una Comunitat Autònoma una competència exclusiva de l’Estat. Destacats juristes catalans i espanyols afirmen que la celebració d’un referèndum consultiu a Catalunya és legal i que depèn tan sols de la voluntat política del Govern de l’Estat. Una de les vies legals és sol·licitar aquesta transferència al Congrés. I així ho ha aprovat el Parlament amb el vot en contra de PP, Ciutadans i la major part del grup socialista. En canvi, CIU, ERC, ICV-EUIA i els diputats socialistes Marina Geli, Joan Ignasi Elena i Núria Ventura hi han votat a favor. La CUP ha continuat amb la seva política incomprensible ,que va iniciar el gener de 2013, quan dels tres diputats d’aquest grup un va votar que sí, un altre que no i un altre abstenció, a la Declaració de Sobirania aprovada pel Parlament. Ara han argumentat que mentre nosaltres agafem el tren per portar la proposta a Madrid ells “ens esperaran a l’andana de l’estació mirant el rellotge”, oblidant que el veritable sentit de la política és mullar-se per transformar les coses sense esperar que els altres et facin la feina.
Però la notícia de la sessió va ser l’anomenada ruptura de la disciplina de vot del grup socialista. Caldria un debat aprofundit sobre el concepte de “disciplina de vot”, però en aquest cas encara és més discutible la seva aplicació: El PSC es va presentar a les eleccions demanat una consulta legal i acordada amb el Govern de l’Estat. El mateix PSC havia votat (en l’etapa del president Maragall) a favor de l’aplicació de l’article 150. 2 per aconseguir la transferència a la Generalitat de la possibilitat de celebració de referèndums: la va arribar a defensar al Congrés de Diputats l’any 2006. Per això sorprèn que ara els socialistes, forçats de forma evident pel PSOE, hagin coincidit amb el PP amb la voluntat de negar al poble de Catalunya la possibilitat de votar en un referèndum legal. El dia 16 al Parlament no es votava en relació a la independència o a l’estat federal: es votava la possibilitat de que el poble català pugui dir a les urnes quin futur vol pel país, una reivindicació que, segons totes les enquestes, té el suport de més del vuitanta per cent de la població i també de la majoria dels votants socialistes.
La direcció del PSC, en contra de l’opinió de molts i destacats militants, ha anunciat mesures disciplinàries contra les dues diputades i el diputat que varen votar afirmativament. I un dels que més s’ha distingit en aquesta tasca d’exigència d’expulsions ha estat l’alcalde de Cornellà i número dos del PSC Antonio Balmón, que fa poc ja havia afirmat que al PSC hi sobrava gent.
Quan algú se sent feble opta moltes vegades per atacar a qui menys culpa té del que li està passant. I per això l’Antonio Balmón, en declaracions a TV3, ha qualificat al meu grup, ICV-EUIA, de “timbalers de CIU i ERC”. Suposo que ,de forma un pèl ambigua i poc imaginativa, vol acusar a Iniciativa de supeditació a CIU. Crec que la fórmula utilitzada no és gaire encertada perquè ,segons la llegenda, la valentia del timbaler del Bruc va fer fugir a l’exèrcit francès, ben a prop de la nostra comarca. Tot i que és més probable que Balmón estigués pensant en el “Tamborilero” que cantava Raphael….
Parlem seriosament: ICV-EUIA és l’únic del grup del Parlament que haurà votat que sí al referèndum i amb igual contundència haurà votat que no als Pressupostos antisocials del Govern de CIU. Aquest és el nostre valor diferencial: ser capaços de defensar els drets nacionals i els drets socials alhora. Els que venim del PSUC vàrem aprendre fa molts anys que es pot treballar conjuntament amb altres forces polítiques, fins i tot antagòniques a nosaltres, per les llibertats nacionals de Catalunya: per això vàrem coincidir amb CIU i PSC en el suport actiu a la Constitució de 1978, a l’Estatut de 1979 i a l’Estatut del 2006. I això no significa que el PSUC no es confrontés amb les polítiques conservadores de Jordi Pujol, com ara Iniciativa combat les polítiques contràries a l’estat de benestar de l’Artur Mas. I, que ningú no s’ofengui, però amb molta més contundència que nos pas ho fa el PSC. No som nosaltres qui va facilitar la investidura de l’Artur Mas com a president, com va fer el PSC l’any 2010. Ni som nosaltres qui va coincidir amb CIU amb l’atemptat més gran que s’ha perpetrat contra el Baix Llobregat els darrers anys: Eurovegas. O és que el senyor Balmón ja no recorda quan ell defensava el projecte al costat del Govern de CIU?
Això de “timbalers”, en el sentit que li atorga el senyor Balmón, es podria aplicar millor al trist paper del màxim dirigent del PSC, Pere Navarro, al costat del PP i Ciutadans, brindant amb la delegada del Govern, la senyora Llanos de Luna, per una interpretació restrictiva de la Constitució que exclou a la majoria del poble català: Una fotografia que va omplir de vergonya a molts militants socialistes.
En fi…. potser faria bé l’Antonio Balmón de preocupar-se de buscar més l’acord, el consens i el respecte a la pluralitat dins del seu partit abans de donar lliçons sobre com ser d’esquerres i traslladar a d’altres les seves responsabilitats.
Jaume Bosch. Diputat d’ICV al Parlament