Quasi el 60% dels EROs presentats durant el període del 2008-2013 es concentren en les comarques metropolitanes, entre elles el Baix Llobregat

El 78% dels EROs que s’han presentat durant la crisi entre el 2008 fins el 2013 s’han concentrat a 10 comarques (Barcelonès, els dos Vallès, el Baix Llobregat, el Maresme, el Bages, el Tarragonès, Osona, Gironès i el Segrià) i amb especial acarnissament al Barcelonès, Vallès Occidental, Baix Llobregat i Vallès Oriental que per ordre de més a menys han absorbit el 58% dels expedients, segons l’Informe de CCOO ‘Impactes de la crisi a Catalunya per comarques 2008-2013’

L’Informe ‘Impactes de la crisi a Catalunya per comarques 2008-2013’, realitzat per CCOO, presenta alguns indicadors que permeten avaluar l’efecte de la crisi en el teixit econòmic i la seva incidència a les comarques de Catalunya. El període estudiat és el comprès entre els anys 2008 i el 2013.

Segons relata CCOO en l’Informe, presentat aquesta setmana, la crisi econòmica que afecta Catalunya des de 2008 i les polítiques d’austeritat adoptades amb posterioritat, han contribuït a una davallada del producte interior brut generat en el conjunt de Catalunya. La depressió de l’activitat empresarial ha comportat un augment molt notable de la presentació d’expedients de regulació d’ocupació a totes les comarques de Catalunya. En total 21.548 expedients entre 2008 i 2013, amb 441.441 treballadors i treballadores afectats. D’aquests, 76.581 han resultat acomiadats mitjançant ERO i uns altres 238.748 han sigut acomiadats de forma individual. En total s’han registrat 315.329 acomiadaments amb constància registral.

Els expedients de regulació d’ocupació es reparteixen de diferent manera a les comarques de Catalunya, afectant principalment, les de l’àrea metropolitana amb major pes en l’economia catalana. No obstant, en proporció al nombre d’establiments empresarials, la major incidència de la regulació d’ocupació correspon a comarques allunyades de l’àrea metropolitana com el Montsià i el Baix Ebre, Alt Camp, Conca de Barberà, Pla d’Urgell, Berguedà, i també el Bages, el Vallès occidental, Osona i Alt Penedès.

Les 4 comarques més industrials de Catalunya: Barcelonès, Vallès Occidental, Baix Llobregat i Vallès Oriental concentren el 58% dels expedients presentats en el conjunt de Catalunya, com es veu al gràfic.

El sindicat explica que es manté des de 2010 una tendència d’ERO creixent, tot i amb la gran repuntada de 2012 (any rècord per nombre d’expedients presentats), la qual cosa indica que la crisi empresarial no canvia de tendència malgrat el canvi de signe en el creixement del PIB. L’augment dels acomiadaments individuals en el darrer any 2013 (17% de var. Interanual) confirma que les empreses continuen disminuint les plantilles a Catalunya.

Per a CCOO, la conclusió que es desprèn de l’Informe és que la reforma laboral de 2012 no ha contribuït a frenar la tendència de destrucció d’ocupació sinó que ha facilitat l’acomiadament, ha precaritzat les condicions laborals i ha devaluat els salaris, aprofundint la caiguda del consum intern i la pobresa. La reforma laboral i la manca de polítiques industrials actives està tenint unes conseqüències nefastes pel que fa a l’ocupació i la reactivació econòmica. Catalunya continua destruint ocupació i teixit productiu. Els efectes de la pèrdua d’activitat econòmica, sobretot la industrial, poden ser letals per a la supervivència de sectors tradicionals a Catalunya que poden desaparèixer definitivament. Com demostra el gràfic a continuació:

El Baix Llobregat població per població

En la taula que s’adjunta a continuació, es veu l’impacte dels Expedients de Regulació d’Ocupació a les diverses poblacions del Baix Llobregat, en relació amb la relació dels afectats per EROs segons mesura, és a dir, suspensions temporals de contracte o reducció horària, i rescisió de contracte.

Propostes de CCOO: impulsar polítiques industrials

Segons relaten les conclusions de l’Informe, al marge de la crisi econòmica i financera d’abast global i dels efectes de l’endeutament, el que ha agreujat la crisi a Catalunya i a Espanya i en dificultarà la recuperació és el desequilibri sectorial on la pèrdua de pes de la indústria en els anys anteriors a la crisi ha afeblit la capacitat productiva i exportadora, i la capacitat de generar ocupació. Les causes de l’enfonsament del mercat laboral i de la creixent desocupació cal buscar-les en la feblesa del sector productiu de l’economia. Si bé en els anys anteriors a la crisi aquesta circumstància es va veure maquillada per uns índex de creixement per sobre de la mitjana de la UE, amb l’impuls desmesurat de la construcció i de l’economia financera, ara deixa al descobert un desequilibri que només es reconduirà amb una resposta industrialista.

Tal com han expressat les organitzacions de la societat civil i els agents socials en el “Pacte per a la Indústria a Catalunya”, cal que Catalunya adopti una estratègia industrial de reforçament de la productivitat orientada a sostenir de manera permanent la competitivitat. Per a reconstruir unes bases productives sòlides cal actual sobre factors diversos amb polítiques industrials actives i amb una estratègia de país amb la màxima prioritat i urgència que busqui la complicitat de tots els agents implicats. Les polítiques d’industrialització necessàries abasten àmbits diversos com el de la formació professional, element clau per a la competitivitat de l’empresa. I també l’àmbit de la recerca, el desenvolupament i la innovació.

No es podrà progressar en la millora de la competitivitat de la industria catalana sense un increment de les inversions en R+D+i de l’odre del 3% del Pib, semblant a les regions europees capdavanteres. També caldrà dissenyar una xarxa que connecti de forma més eficaç i real la universitat, els centres d’incubació i transferència amb les empreses, sobretot les PIMES, per vincular més estretament recerca i producte.

Es precisa un impuls públic en l’acompanyament de les empreses en l’adaptació al canvi de model, en la focalització sectorial emergent i amb potencial de creixement, i en l’emmarcament de l’especialització intel·ligent (RIS3) en el marc de l’Horitzó 2020. Una reestructuració del mercat energètic més eficaç i sostenible, menys depenent de la importació, amb més diversificació de fonts i ambientalment sostenible. Perquè el cost de l’energia, especialment de l’electricitat, no posi en perill la competitivitat del teixit empresarial cal reformar els mecanismes distorsionadors de l’actual mercat elèctric, no deixant però d’implementar mesures d’eficiència, estalvi, autoconsum, i de generació renovable.

Les infraestructures per a la indústria són un factor de competitivitat clau, sobretot pel que fa a ús del ferrocarril per a les mercaderies o la implantació de xarxes de comunicació de banda ampla. Així mateix, cal contemplar aquelles infraestructures que permeten aprofitar els avantatges de la posició estratègica de Catalunya envers Europa, com a nus de comunicacions i de transport a la mediterrània occidental. empresa industrial a Catalunya, una intervenció Administració per a la facilitació del crèdit, sobretot a les Pimes. El finançament és avui, encara sota el llast de les restriccions del crèdit, un element clau ja no per fer rebrotar nova activitat productiva sinó per tal de no perdre la que hi ha.

Finalment, cal no perdre de vista que per a un rellançament de l’economia productiva a Catalunya cal enfortir les bases industrials, les bases manufactureres que generen ocupació i tenen capacitat exportadora, transitant cap a un canvi de model productiu i energètic. Les claus
per a la reindustrialització en el segle XXI son el canvi tecnològic, la sostenibilitat i l’adopció de noves formes d’organització del treball que facin del factor humà la base de la creació de valor, segons conclou el sindicat.

Font: http://www.ccoo.cat/pdf_documents/2014/ANUARI_ERO_2013.pdf