El Consell Consultiu de la Gent Gran del Baix Llobregat defensa el manteniment de l’Estat del Benestar en el pròxim Congrés Nacional. Es demana la retirada de la Llei 23/2013 reguladora del factor de sostenibilitat i l’índex de revaloració del sistema de pensions de la Seguretat Social. Alhora, també es fa un seguiment de la feina feta a les comissions del Consell Consultiu en els darrers anys i dels punts inclosos al Manifest del 6è Congrés Nacional celebrat al 2010
Les delegades i delegats del Consell Consultiu Comarcal de la Gent Gran del Baix Llobregat, d’acord amb els debats i reflexions sorgits de les comissions de treball manifesten:
Que en un moment on es parla tant de l’Estat de Benestar, aquest sembla un eco molt llunyà. Conceptes com una redistribució econòmica justa, protecció social, foment de l’autonomia personal i familiar, cobertura de les necessitats bàsiques, atenció a situacions de marginació, solidaritat o prevenció del risc d’exclusió social, no han de quedar fora de l’agenda política i social emparant-se en l’escenari de crisi econòmica. L’Estat de Benestar no ha de ser conseqüència d’un moment econòmic favorable.
Es plantegen reformes a l’actual sistema públic de pensions motivades per l’envelliment de la població i la caiguda de les cotitzacions a la seguretat social, que provocaran una considerable pèrdua de poder adquisitiu dels pensionistes (segons un estudi de CCOO, d’entre un 14,8% i un 28,3% en els propers 15 anys), ja que l’IPC no s’incrementarà amb els mateixos criteris que s’ha fet fins ara. A més a més, augmentarà gradualment l’edat de jubilació als 67 anys, i els anys de cotització fins els 37.
Retirada de la llei reguladora del factor de sostenibilitat
Aquesta pèrdua de poder adquisitiu és un punt cabdal en la nostra situació i context socioeconòmic, donat que amb les actuals xifres d’atur, els pensionistes són avui l’únic suport per a un gran nombre de famílies.
Demanem doncs la retirada de la Llei 23/2013 reguladora del factor de sostenibilitat i l’índex de revaloració del sistema de pensions de la Seguretat Social i el desenvolupament de la Llei 27/2011, sobre actualització, adequació i modernització del sistema de Seguretat Social, que garanteix les pensions fins l’any 2027, que seria plenament viable en l’actual context i que va ser el resultat de pactes democràtics entre les organitzacions sindicals i empresarials, el conegut Pacte de Toledo.
Reclamació de diàleg
Reclamem negociació i participació de tots els col·lectius afectats per les reformes legislatives que s’estan portant a terme unilateralment, i que afecten greument drets essencials de les persones, com per exemple el retard de l’edat de jubilació, la limitació i el retard de les prestacions de la llei de la dependència, les retallades i privatitzacions a la sanitat, la limitació del dret a la justícia, la desprotecció del dret a l’habitatge i la seva adaptació a les necessitats de cada persona o l’atac als drets sexuals i reproductius de les dones.
S’ha de revisar el copagament farmacèutic i l’exclusió de medicaments del sistema nacional de salut, que són d’us habitual de les persones grans. Tot i que no parlem d’una quantitat molt elevada, cal tenir present que hi ha altres despeses com per exemple el subministraments, que si que ho són, i per tant s’agreuja més encara la seva situació econòmica. A més a més, és indispensable més transparència en el preu dels medicaments, ja que aquest pot variar considerablement d’una farmàcia a una altra.
Desmantellament de tot el que s’ha construït
Al manifest del 6è Congrés Nacional ja es posava de manifest la necessitat de posar l’economia al servei de les persones, dotant-les de recursos econòmics suficients per al seu desenvolupament, així com impulsar la llei de l’autonomia personal i atenció de les persones en situació de dependència. Quatre anys després no només no s’ha assolit aquest objectiu si no que assistim al desmantellament d’aquesta llei, i de tot allò construït durant molts anys, com per exemple l’educació de qualitat per als nostres nets i netes, sanitat pública amb una bona assistència i cobertura i uns serveis socials universals.
Per últim, incidim un cop més en la importància de la promoció de l’envelliment actiu i de les polítiques que l’afavoreixen i l’impulsen, fonamentades en la participació, la igualtat d’oportunitats i l’aprofitament del potencial de les persones grans, promovent i prioritzant les relacions intergeneracionals que permetin el traspàs de coneixements i valors a les més joves. A més a més, per la importància cabdal que té per al col·lectiu de gent gran mantenir un bon estat físic, el Consell Consultiu considera prioritari l’accés subvencionat a les instal·lacions esportives municipals.