Amb un equipament de 4.000 m2, fa 20 anys que aquest jaciment arqueològic excepcional permet a qui el visita gaudir de l’experiència d’investigar, com si formessis part d’un equip d’arqueòlegs, com era la vida fa 6.000 anys, a la galeria més antiga d’Europa. I al costat de casa!
El Parc Arqueològic Mines de Gavà és un gran centre d’oci cultural on es pot reviure la prehistòria a partir de les restes trobades a les Mines Prehistòriques. El visitant podrà gaudir de l’experiència d’acompanyar una missió arqueològica en la investigació d’un dels més grans i més ben conservats jaciments neolítics d’Europa Occidental. També es pot recórrer una moderna exposició, que utilitza les darreres tecnologies. Prèvia reserva, els visitants podran visitar l’interior d’algunes de les estructures mineres originals.
A més d’una complexa xarxa minera, que implica uns coneixements avançats de geologia i enginyeria de mines, el jaciment ens mostra una societat avançada, amb unes fortes creences religioses i ens obre les portes a una nova faceta de l’ésser humà: l’intercanvi de béns i coneixements amb altres llocs d’Europa.
UNA CURIOSITAT: Relacionada amb aquest intercanvi amb d’altres cultures d’arreu del continent europeu, en el llibre “El primer heroi” (Ediciones B), la darrera i més ambiciosa novel·la de Martí Gironell – que parla precisament d’aquest període neolític, fa més de cinc mil anys, i d’un home que va ser capaç d’anar més enllà de la seva pròpia terra – el protagonista visita les Mines de Gavà, on aleshores s’extreia la variscita, un mineral de color verd que va ser molt apreciat a l’època.
Actualment es coneixen unes cent boques de mina, el recorregut més llarg explorat és de 45 metres i la sala més gran té uns 6,5 metres d’alçària, amb una superfície d’uns 16 m². Probablement hi hagi recorreguts i sales més grans que encara són per descobrir. La dimensió del jaciment està estimada en unes 200 hectàrees, és a dir, uns 280 camps de futbol.
L´inici del que es considera període neolític no va ser simultani a totes les regions que voregen el mar Mediterrani. A les ribes orientals (Palestina, Líban i illa de Xipre) se situa fa uns 9.500 anys; a la Mediterrània central (península d´Itàlia i illes occidentals) en uns 8.500, i a la península Ibèrica, fa uns 8.000 anys. El neolític es perllonga fins fa uns 5.250 anys, amb una evolució que ha fet subdividir-lo en diferents fases. Gràcies a la investigació arqueològica sabem que, durant el neolític, a Gavà s’establí una comunitat humana que va extraure variscita del seu subsòl. Hi residí durant un període de temps que s’inicià fa uns 6.000 anys i finalitzà en fa uns 5.000, segons es desprèn de la cronologia relativa establerta a partir dels materials arqueològics recuperats amb excavacions en els rebliments d’algunes mines i de les datacions radiocarbòniques efectuades sobre carbons i ossos procedents dels mateixos rebliments, la datació C14 més antiga obtinguda és de 5.350±190 BP i la més moderna de 4.310±150.
Les Mines de Gavà, han estat sotmeses des de la seva descoberta a la pressió urbanística. Davant d´aquest fet, i atesa la seva importància, ha estat necessari protegir-les legalment, cosa que s’aconseguí l’any 1996, quan la Generalitat de Catalunya les declarà Bé Cultural d’Interès Nacional.
20 anys d’obertura al públic
Amb motiu de la celebració dels 20 anys d’obertura al públic de les Mines Prehistòriques s’han programat tot un seguit d’activitats. Així, el passat divendres 6 de juny el Parc Arqueològic va acollir una conferència inaugural a càrrec del Dr. Miquel Molist, catedràtic de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Molist va destacar la rapidesa amb què les institucions van actuar després del descobriment del jaciment, l’any 1976, ja que les excavacions arqueològiques oficials van començar d’immediat i es va procedir a la protecció de la zona. També va valorar molt positivament la col·laboració entre moltes institucions i administracions, fet que situa a la base del gran èxit amb què s’han desenvolupat tant les tasques de recerca com de divulgació.
Per últim va posar l’accent en el fet que un jaciment de gran interès científic, com és el de les mines de Gavà, hagi estat alhora sempre a l’abast de la ciutat i de la seva gent, aconseguint-se així que la població el consideri un element d’identitat i molt propi.
L’acte, al qual van assistir prop d’un centenar de persones, va finalitzar amb un petit piscolabis de reminiscències neolítiques, a base de cervesa artesanal o llegums seques, entre d’altres.
Per la seva banda, l’alcaldessa de Gavà, Raquel Sánchez va manifestar que “després de 20 anys continuem treballant a les Mines. Un fet que ens permet continuar amb els treballs de camp, de prospecció i excavació però també complementa i dóna solidesa a tot el projecte de difusió”. Sánchez va afegir que “tot i que no és fàcil en moments com els actuals, l’Ajuntament de Gavà continua apostant pel nostre patrimoni. Es tracta de buscar sinergies amb els agents implicats, en aquest cas amb la UAB, i amb la Fundació Pere Tarrés en el cas dels treballs de camp que es realitzaran novament al Castell d’Eramprunyà”.
En aquest sentit l’alcaldessa gavanenca va avançar que “hem presentat un pla de recerca per tal de garantir que els treballs es facin d’una manera més programada, organitzada i coordinada”. Es tracta d’un pla de recerca de quatre anys, “que demostren el compromís de l’Ajuntament de fomentar la investigació i fer una tasca de difusió no només per la ciutadania de Gavà sinó també per la resta de ciutadans i ciutadanes que tenen interès i s’apropen a la nostra ciutat”.
Durant tot el cap de semana també hi ha hagut jornada de portes obertes al Parc Arqueològic Mines de Gavà, a més d’una demostració de tecnologia prehistòrica a càrrec d’Arqueolític. I d’altres propostes són una Marató de jocs de taula dissabte 7 de juny a càrrec de Trenca’t la Closca i diumenge 8 l’activitat “El cel d’altres temps. Els astrònoms de les mines” a càrrec de Fora d’Òrbita.
Un altre de les activitats realitzades va ser una visita a les excavacions en superfície de les mines 107 i 108 a càrrec dels alumnes del grau d’arqueologia de la UAB. Aquests treballs de recerca responen a la voluntat d’avançar en el coneixement del jaciment de les Mines Prehistòriques de Gavà i, concretament, del sector miner situat en el recinte del Parc, el qual ha donat interessants resultats científics, tant d’estructures mineres com d’objectes, com la troballa de la Venus. D’altra banda, l’excavació facilita la realització de pràctiques de treball de camp als alumnes de la universitat.
Enguany, la campanya es fa en dos torns. El primer es va desenvolupar al llarg de la setmana passada i el segon es realitzarà entre el 16 i el 20 de juny. En total hi participaran una vintena d’alumnes sota la direcció del Dr. Josep Bosch, conservador del Museu, i del Dr. Xavier Clop, professor de la UAB. A banda de l’excavació pròpiament dita, els alumnes duran a terme altres tasques com documentació, planimetria, dibuix i fotografia arqueològica, entre d’altres.