L’ens demana responsabilitats per no haver soterrat la línia aprofitant la creació d’un túnel d’Aigües Ter-Llobregat i reclama que es realitzin estudis d’impacte ambiental, que es justifiqui adequadament la necessitat de les obres, que s’implementin mesures per protegir radiològicament la població, i que s’escolti la veu de totes les administracions implicades, en especial la dels municipis directament afectats. A més, la Moció de la Presidència de l’AMB demana un estudi particularitzat dins l’àmbit del Parc Natural de Collserola
A l’estiu de l’any 2007 la ciutat de Barcelona va sofrir diversos episodis de manca de corrent elèctric, amb una amplia afectació ciutadana. Red Eléctrica Española (REE), propietària de la xarxa de distribució, va fer públic que la solució de futures situacions anàlogues passava per la construcció de diferents connexions entre centrals elèctriques amb línies de corrent de Molt Alta Tensió (MAT) a 400.000 vols de tensió.
Aquesta alternativa fou recollida a la planificació vigent “Planificación de los sectores de la electricidad y gas 2008-2016” del maig del 2008. Així dins d’aquesta planificació s’inclou un plantejament per les noves infraestructures metropolitanes de 400 kV. Aquest plantejament, en el seu moment ja va ser qüestionat per diversos experts.
Ara, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha requerit a Red Eléctrica que demostri que s’han estudiat alternatives per assegurar el subministrament elèctric a l’AMB abans d’apostar pel projecte de la MAT i ha demanat responsabilitats per no haver apostat per soterrar la línia a Collserola a través d’un túnel que estava construint Aigües Ter-Llobregat el 2009.
L’AMB ha exigit al Ministeri de Medi Ambient que avaluï mediambientalment el projecte, que inclogui alternatives de traçat, la possibilitat de soterrament i el dimensionament de les subestacions.
Al Baix Llobregat les actuacions previstes són les següents…
Viladecans
En aquest àmbit es projecta la construcció d’una nova subestació de 400/220 kV (Viladecans) i la seva connexió aèria al circuit d’una línia existent, la de Begues – Rubí, amb una entrada (Begues – Viladecans) i una sortida (Viladecans – Rubí).
La subestació de 400/220 kV de Viladecans ha estat aprovada i declarada d’utilitat pública en resolució de la Direcció General de Política Energètica i Mines del 31 d’octubre del 2013.
Collserola
Al terme municipal de Sant Just Desvern s’hi contempla una nova subestació 400/220 kV (Desvern), la connexió a l’alçada de St Feliu de Llobregat amb la línia de Begues-Rubí mitjançant una entrada i sortida que implica un nou tram de línia aèria de doble circuit i la construcció d’una nova línia aèria de doble circuit per unir les subestacions de Desvern i Gramenet, creuant el Parc Natural de Collserola.
REE, com a promotora d’aquests projectes, va fer les consultes ambientals corresponents, a partir de les quals l’AMB, els Ajuntaments de Barcelona i de Sant Just Desvern, altres municipis i el Consorci del Parc Natural de Collserola van formular al•legacions en contra. I no només es va al•legar contra el pas de la línia de 400 kw. L’Ajuntament de Sant Just Desvern també va sol•licitar la racionalització dels elements operatius sobre el territori i la unificació de plantes, oposant-se a la creació d’una nova subestació en el terme municipal pel seu impacte i per l’existència d’una altre subestació de FECSA-ENDESA a la mateixa Vall de Sant Just Desvern.
Al setembre del 2013, REE va presentar el projecte bàsic i executiu a la Direcció General Energia i Mines, però aquesta Direcció no el va tramitar a l’empara que el termini d’exposició pública de l’estudi d’impacte ambiental havia caducat. REE va sol•licitar una pròrroga al “Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente”. La pròrroga ha estat concedida per part del Ministeri i REE ha presentat noves alternatives de traçat, obrint-se novament el debat sobre aquesta línia. La solució projectada unia la línia Begues-Rubí a l’alçada de St. Feliu amb la subestació prevista de Desvern i aquesta última amb la subestació de Gramenet per via aèria. Aquesta connexió a 400.000 volts va rebre el nom de la MAT de Collserola, ja que es proposava el pas de la infraestructura pel mig del Parc Natural. Aquest tram és particularment sensible, de manera que qualsevol proposta en aquest sentit no hauria d’obviar que existeix ja un passadís energètic i que no es pot sotmetre el Parc a una nova ferida longitudinal. A més, l’alt voltatge de la línia requerirà un passadís de seguretat de major amplada, cosa que de no utilitzar el passadís existent “trinxaria” literalment el Parc.
L’any 2009 Aigües Ter-Llobregat (ATLL) estava construint un túnel per unir els dipòsits de Trinitat i de la Fontsanta per connectar les conques del Ter i el Llobregat. L’Ajuntament de Barcelona, sense posar en dubte la necessitat de la línia MAT de Collserola, va oferir a REE compartir la perforació a fi i efecte de fer passar la connexió elèctrica de manera soterrada pel mateix túnel. Per redactar aquesta proposta, l’Ajuntament de Barcelona, va constituir una Comissió de treball per al desenvolupament d’un “Projecte bàsic d’un doble circuit Desvern – Gramenet a través del túnel d’ATLL Trinitat – Fontsanta”. En aquesta Comissió hi eren representats membres de la Direcció General d’Energia i Mines de la Generalitat de Catalunya, d’Aigües Ter Llobregat (ATLL), de Red Eléctrica de España (REE), de l’Ajuntament de Barcelona i de Barcelona Regional. El “Ministerio de Industria, Comercio y Turismo” va desestimar assumir el sobrecost associat a la modificació del túnel i el pas de la tecnologia aèria a soterrada.