, en col·laboració amb el Laboratori d'Enginyeria Química i Ambiental de la Universitat de Girona (Udg) i l'Institut Català d'Investigació de l'Aigua (Icra), ha desenvolupat un projecte de diagnosi, avaluació i optimització del disseny i operació de set depuradores catalanes -entre elles la baixllobregatina de Gavà/viladecans-, el qual podria reduir en un 16% la seva despesa energètica){kind=link}
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), en col·laboració amb el Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental de la Universitat de Girona (Udg) i l’Institut Català d’Investigació de l’Aigua (Icra), ha desenvolupat un projecte de diagnosi, avaluació i optimització del disseny i operació de set depuradores catalanes -entre elles la baixllobregatina de Gavà/viladecans-, el qual podria reduir en un 16% la seva despesa energètica
Segons ha informat la Conselleria de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, l’estudi s’ha dut a terme a La Bisbal d’Empordà (Girona), Riells i Viabrea (Girona), Vallvidrera (Barcelona), Vacarisses (Barcelona), Sabadell-Riu Sec (Barcelona), Gavà/Viladecans (Barcelona) i Terrassa (Barcelona).
La iniciativa ha permès diagnosticar el funcionament dels bioreactors de membranes de les depuradores i determinar les problemàtiques associades a aquesta tecnologia, i alhora s’ha dut a terme una avaluació de les estratègies d’optimització realitzades a cadascuna de les depuradores els últims anys, determinant l’estalvi energètic aconseguit en cada situació.
S’ha demostrat fins a un estalvi d’un 16% mitjançant l’optimització del procés biològic, concretament a través de la instal·lació de sistemes de control d’aire i de la reducció de la concentració de sòlids, estratègies que podrien aplicar-se a les depuradores.
L’estudi ha permès reduir el sollament de les membranes, la qual cosa ha disminuït el nombre de neteges químiques necessàries, i també ha suggerit estratègies per millorar l’eliminació biològica del nitrogen de la depuradora de Terrassa, a més de reduir en un 7% la despesa d’aeració del biològic.
Aquesta iniciativa ha fet possible la realització d’una tesi doctoral a càrrec de Sara Gabarrón, que ha estat dirigida per Ignasi Rodríguez-Roda i Joaquim Comas.
Font: EUROPA PRESS