[dropcap color=”#336600″ font=”arial”]A[/dropcap]mb 102 espècies d’ocells batem el nostre rècord! Tot un èxit tenint en compte que no vam trepitjar els reserves. Una bona manera de celebrar el Dia Mundial de les Aus.
El passat dissabte 4 d’octubre es va celebrar la 7ª edició de la marató cooperativa del Delta del Llobregat, amb 30 participants organitzats en 5 equips que varen prospectar una bona part dels espais naturals sense figures de protecció de la plana deltaica i els seus principals hàbitats (llacunes, rius y rieres, canals agrícoles, maresmes, conreus i erms, pinedes, alberedes i pollancredes, etc).
Malgrat que les condicions meteorològiques (massa estabilitat atmosfèrica i a partir de migdia es va aixecar bastant vent) no van afavorir la sedimentació dels ocells migratoris, el balanç de la jornada és molt positiu.
Amb 102 espècies, s’ha batut el rècord d’aquestes set edicions. En números absoluts representa una xifra destacada, tenint en compte que l’horari de la marató ha transcorregut entre les 9,45 y las 17,30h (desaprofitant les millors hores per l’observació d’aus). Cal tenir en compte que no és comparable a altres edicions perquè les condicions no han sigut constants (nombre de participants, meteorologia, zones prospectades, etc).
Durant la jornada s’han observat algunes espècies molt interessants per la seva escassetat o raresa al conjunt del Delta (o fins i tot a Catalunya), pel seu estatus de conservació, etc.
Destaca el picot garser petit observat a una pollancreda de la pineda de la Pava, segona cita coneguda en la història del Delta del Llobregat. Es tracta d’un picot en expansió a Catalunya que recentment ha colonitzat Collserola i les muntanyes de Sant Boi. En aquestes pollancredes i alberedes de Gavà també s’ha observat als darrers anys el picot garser gros, un altre picot rar a la plana deltaica. A la pineda adjacent es va albirar un rossinyol comú, nidificant molt comú a Europa però que per aquestes dates la majoria dels seus congèneres es troben camí dels seus quarters d’hivernada a l’Àfrica transsahariana.
Al tram de la nova desembocadura entre el pont de Mercabarna i Cal Tet, que s’ha convertit en una de les zones humides més importants de tot el Delta del Llobregat, dues gavines capblanques compartien platgeta fluvial amb nombroses aus aquàtiques, entre elles 28 flamencs, un agró blanc, desenes de gavines capnegres i xarxets comuns, etc. La gavina capblanca, que a Europa només cria a uns pocs indrets de la conca Mediterrània, és un migrant molt escàs i localitzat a les principals zones humides del litoral català. A la tardor i hivern es rarifica notablement.
L’antiga desembocadura, amenaçada greument pel projecte d’accessos viaris i ferroviaris al port i envoltada de fàbriques i infraestructures portuàries, acull una zona humida envoltada de vegetació riberenca i ruderal que conformen un mosaic altament interessant per l’avifauna. Entre les 27 espècies censades, cal remarcar la presència del martinet menut, la boscarla dels joncs, el falcó mostatxut i la tallareta cuallarga.
A la bassa de can Dimoni es va gaudir amb un cabussó collnegre amb restes de l’espectacular plomatge nupcial que exhibeix a la primavera/estiu. Probablement es podria tractar del mateix exemplar que s’ha observat molts dies d’agost i setembre a la mateixa bassa. Malgrat la seva escassetat als aiguamolls deltaics, és un migrant e hivernant regular a les RRNN del Remolar-Filipines i Cal Tet-ca l’Arana. En canvi, a les masses d’aigua deltaiques de l’interior és una espècie molt rara.
A les zones agrícoles, on s’han observat un 36% de les 98 espècies, destaca un durbec als conreus de la capçalera de la riera de Canyars, únic indret de la plana deltaica que permet la connexió ecològica amb el Garraf. Aquest fringíl·lid de robust bec (capaç de trencar els pinyols de les cireres), és un migrant molt escàs a tot el Delta del Llobregat, amb poquíssimes observacions anuals. A uns conreus amb rostolls adjacents a la bassa de Can Dimoni ens va delectar una bonica cotxa blava.
Aprofitem per donar les gràcies a totes les persones que durant aquests anys han fet possible aquestes maratons cooperatives que ofereixen unes dades que consoliden una afirmació inqüestionable: les zones deltaiques sense protecció (3 vegades més extenses que les protegides) són imprescindibles per garantir la supervivència de milers d’ocells de desenes d’espècies migratòries (moltes d’elles incloses a l’Annex I de la Directiva d’Aus de la UE).
Agraïm a tots i totes les que ens heu fet arribar fotos, especialment a Clara Casabona (de l’equip del riu vell i riu nou) pel vídeo que ha compartit.
Trobareu aquí el llistat de totes les observacions.
Per Raúl Bastida membre de S.O.S Delta del Llobregat, PLATAFORMA EN DEFENSA DEL DELTA DEL LLOBREGAT