[dropcap color=”#336600″ font=”arial”]E[/dropcap]stem a escassos dies del nou 9N i seguim planejant al voltant d’aquesta nova modalitat de consulta amb les incògnites calculades que el Govern estratègicament està mesurant.
També planeja sobre la consulta el paperot que han estat fent els partits polítics. Hem passat de la crítica al nou 9N de tothom a excepció de la CUP, a una nova unitat que a tenor de les declaracions, gira més al voltant de la idea de no deixar guanyar el PP en aquesta batalla, que en la raó de ser d’un dret fonamental dels catalans com és el dret a decidir.I amb tota aquesta floritura estem en temps de descompte i sense missatges, sense un debat nítid on es destaquin els avantatges de votar sí sí, sí no, o no. Sense una campanya per part d’algú per donar llum a una votació i sobretot per donar arguments als indecisos. No està havent-hi debat.
Sé que no l’entorn no és el mateix, però a Escòcia un mes abans del referèndum ja hi va haver un cara a cara entre Alex Salmon (sí) i Alistar Starling (no), i quinze dies abans la BBC retransmetia el segon debat. Igual que aquí. La premsa s’ha posicionat molt a favor de la consulta però ben poc en el debat de les idees. A hores d’ara hauriem d’estar rebent per tots costats arguments a favor i en contra de la independència, però no sóc capaç de percèbrer cap foc d’idees per part de l’ANC ni de Súmate per sacsejar la gran bossa d’indecisos.El sí d’Escòcia va perdre per la por que va injectar el govern britànic. Aquí anem pel mateix camí, però amb l’afegit que entre els votants indecisos no hi ha arguments de fons per decantar-se pel sí o pel no.
En aquest sentit, cal ja engegar una campanya de debat i de discussió per parlar d’idees, per meditar models d’estat, per madurar avantatges i inconvenients, i a l’alçada que estem, no estem a temps per fer-ho pel 9N.
Cal una meditació a consciència per votar conseqüentment el futur polític de Catalunya. És doncs en aquestes circumstàncies, que vistes les noves intencions que té el Govern de l’Estat d’impugnar el nou 9N, és el més convenient per assegurar-nos de tenir temps per fer un debat d’idees a fons, i anar directes en tres o quatre mesos a unes eleccions plebiscitàries on es resolgui directament el sentiment del poble de Catalunya havent discutit abans pros i contres. I a més seria la manera més segura de forçar una unitat més forta (malgrat les debilitats naturals que sempre tindrà una decisió així) entre les forces polítiques catalanes.
Espero equivocar-me en el pronòstic i que la realitat sigui més sòlida i engranada que el que plantejo, pero vistos els antecedents, no tinc grans motius per l’optimisme.
Roger Pons, Regidor “no adscrit” d’Esplugues de Llobregat