[dropcap color=”#336600″ font=”arial”]E[/dropcap]l diumenge dia 9 de novembre milers i milers de ciutadans i ciutadanes del Baix Llobregat i de tot Catalunya ens mobilitzarem. Podrem votar en un procés participatiu impulsat pel Govern i que té el suport del Pacte Nacional pel Dret a Decidir i podrem signar una denúncia contra el Govern espanyol davant les institucions europees i internacionals per la seva actitud obstruccionista davant els drets del poble català.
Evidentment no és ni el referèndum que volíem fer (i que el Congrés de Diputats amb els vots de PP, PSOE i UPyD ens va negar), ni la consulta que el Govern de la Generalitat va convocar en aplicació de la Llei de Consultes no referendàries aprovada pel Parlament de Catalunya amb un amplíssim suport ( CIU, ERC, PSC, ICV-EUIA i CUP): el govern del PP i el Tribunal Constitucional s’han encarregat de suspendre-la. De la votació del diumenge no se’n podrà desprendre, doncs, un mandat democràtic, i l’autèntic referèndum continuarà pendent, tal com va reconèixer el president Mas en una conferència aquest passat dimecres. De fet, més enllà del resultat de les votacions ( jo votaré sí-sí), el més important serà la participació registrada: quanta gent haurà votat en el procés participatiu i quantes signatures de denúncia s’hauran recollit.
El diumenge ha de ser un dia de mobilització ciutadana, àmplia, tranquil·la, pacífica i alhora contundent. Ningú no ha de tenir por: hi ha mecanismes legals suficients per garantir que les votacions es podran celebrar amb normalitat. El paper de la societat civil, a través dels voluntaris, tornarà a ser decisiu.
Sembla evident que els que volem votar sí-sí tenim clara la nostra presència diumenge. Però per assegurar l’èxit de la convocatòria ,els que volen votar sí-no o fins tot els que volen votar no, també hi han de ser. La jornada del 9N ha de ser un punt de trobada de totes les persones que no acceptem les imposicions d’un govern autoritari, de tots els que defensem que la democràcia és el millor instrument per solucionar els conflictes.
El Govern del PP ( amb el patètic suport del PSOE, per a desesperació de molts votants socialistes catalans) està perdent la batalla ,dins i fora de Catalunya: avui els mitjans de comunicació internacional ja situen Catalunya i les seves reivindicacions en el mapa, quan fa pocs anys només sabien de nosaltres que Barcelona havia estat seu d’uns Jocs Olímpics. El PP apareix davant l’opinió pública europea i mundial com un partit reaccionari, trist hereu del franquisme. I com més barreres posi a la lliure decisió del poble català més haurà d’arrossegar aquesta imatge. Aquest és el sentit de la denúncia que es podrà signar diumenge i que ja va rebre el suport el passat dimecres al Parlament, de càrrecs públics de CIU, ERC i ICV-EUIA del Parlament, del Congrés i del Senat, del Parlament europeu i dels Ajuntaments, i que també han signat dues diputades del PSC que discrepen de les directrius del seu partit.
Aquests dies s’ha donat a conèixer un vídeo en el que diverses persones expliquen en nom de qui votaran. Jo diumenge quan voti pensaré en el Josep Benet i la Montserrat Roig. I votaré en nom de Joan Comorera, primer secretari general del PSUC i conseller de la Generalitat que va morir a les presons del franquisme: ell afirmava que “els catalans som incompatibles amb qualsevol Estat que no ens reconegui l’exercici lliure del dret a l’autodeterminació”. I en nom d’un altre dels fundadors del PSUC, Estanislau Ruiz Ponsetí, que l’any 1936 va dir al Parlament que, si arribava el moment de que Catalunya es veiés en la necessitat de separar-se d’Espanya, el PSUC no es quedaria enrere. Però també pensaré en l’amic i company Miquel Caminal, catedràtic de Ciència Política i màxim expert en federalisme a casa nostra, que ha mort recentment. En el seu darrer escrit afirmava: “L’obligació d’un federalista és promoure la unió en la diversitat, però quan això no és possible, també assumeix el deure de promoure la secessió o la independència, encara que sigui la darrera opció, quan les altres han resultat impossibles”.
Però estic segur que diumenge ,al costat de molta gent que pot compartir aquests posicionaments, em trobaré votant d’altres persones que encara creuen en la possibilitat d’un canvi a l’Estat espanyol que faci possible un nova situació que permeti el reconeixement dels drets nacionals de Catalunya.
Diumenge, les diferents respostes no ens separaran. Perquè el que ens unirà és la defensa de la democràcia i del dret a decidir. Donem una bona lliçó als que ens volen negar els nostres drets!
Jaume Bosch, veí de Sant Feliu de Llobregat i Diputat d’ICV-EUiA al Parlament de Catalunya