Excursions per les muntanyes del Baix Llobregat (III): El Puig d’Agulles i les Muntanyes de l’Ordal

Donem continuïtat a aquesta subsecció de periodicitat mensual, gràcies a la col·laboració del Soci del Grup Excursionista Santfeliuenc (GEPS) i de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), Jordi Bosch; de la mà de qui estem descobrint excursions a les muntanyes de la nostra comarca

Situat a l’oest de la comarca del Baix Llobregat, el Massís de l’Ordal és ideal per realitzar una excursió de mitja jornada en qualsevol època de l’any. L’excursió comença al Coll de la Creu de l’Ordal i recorre els cims del Puig d’Agulles (653 m), del Roc de Forrellac (629 m) i del Montcau (646 m), aquests darrers ja a la comarca de l’Alt Penedès. El Massís de l’Ordal forma part de la Serralada Litoral Catalana, i el trajecte seguit coincideix en part amb el sender PR-C 156-3 (Ronda de l’Ordal).

Aproximació: anant de Barcelona a Lleida per la A-2, cal prendre la sortida de Cervelló, Vallirana i Vilafranca del Penedès (N-340). Després del Pont del Lledoner i del km 1230 s’ha de sortir a la dreta cap al Coll de l’Ordal. En una rotonda cal continuar per l’antiga carretera en direcció a les pedreres, fins arribar als voltants del Coll de la Creu de l’Ordal, on es pot aparcar el cotxe.

0.00 Coll de la Creu de l’Ordal (500), amb l’antiga creu, que originàriament era del segle XVII i va ser destruïda durant la Guerra de la Independència (o Guerra del Francès) i reconstruïda més tard. El coll va ser escenari d’una cruenta batalla el 1813. Al costat de la creu hi ha un cartell informatiu de la Batalla de l’Ordal.

Continuo per la carretera que es dirigeix a la pedrera del Telègraf. Un cartell indicador del PR-C 156-3 m’assenyala un camí a la dreta. El camí rodeja per l’est la Torre del Telègraf, construïda el segle XIX i utilitzada per les obsoletes comunicacions amb senyals òptics. La torre, mig derruïda, és accessible per un sender.

0.15 Continuo ascendint pel camí fins arribar al Coll de la Cocona (552), amb una petita capella. El camí discorre ara per la dreta de la pedrera del Telègraf, i al final d’una pujada puc albirar ja el cim del Puig d’Agulles, amb seu radar meteorològic esfèric. Arribo fins a una cruïlla de pistes i segueixo el senyal indicador cap a la dreta. En un altre encreuament de pistes segueixo el pal indicador cap a l’esquerra.

0.40 Cruïlla (600) amb una pista cimentada que puja, cap a la dreta, fins al Puig d’Agulles, amb fort pendent.

0.45 Cim del Puig d’Agulles (653), a cavall entre les comarques del Baix Llobregat i de l’Alt Penedès, amb una instal•lació de radar meteorològic (del Servei Català de Meteorologia), un vèrtex geodèsic i una caseta de vigilància forestal. Les vistes arriben per un costat a Montserrat, Sant Llorenç del Munt i el Montseny, i per l’altre fins al mar. Baixo per la mateixa pista cimentada i continuo, ara cap a la dreta, seguint el PR-C 156-3.

1.00 Coll de Portell (567), cruïlla de camins amb pal indicador. Deixo la pista i prenc un camí a l’esquerra que puja al Roc de Forrellac. El camí es estrenyent fins convertir-se en corriol.

1.10 Cim del Roc de Forrellac (629): és el més agrest i, com el nom indica, rocós del recorregut. No està senyalitzat, però constitueix un magnífic balcó a les muntanyes de Montserrat. Baixo seguint el corriol cap a l’oest.

1.20 Collet de Montcau (568), on descanso 10 minuts. A la cruïlla segueixo el camí del centre (pal indicador del sender PR-C 156-3) que va pujant suaument.

1.50 Cim del Montcau (646), senyalitzat amb un enorme munt de pedres i amb noves perspectives de Montserrat. Continuo el camí, ara ja de baixada, fins enllaçar en una cruïlla (pal indicador) amb el sender GR 5. Segueixo baixant cap a l’esquerra per la pista.

2.15 Deixo la pista (i el PR-C 156-3) i segueixo per un corriol amagat que baixa cap a l’esquerra. Més que un sender és una torrentera relliscosa que enllaça a amb la pista del Fons de Mas Granada.

2.25 Pista del Fons de Mas Granada (450): segueixo cap a l’esquerra per dirigir-me al punt de partida. Passo al costat de les petites vinyes de Can Borja seguint la pista principal en suau ascens. Passo pels avui erms terrenys de Mas Granada, on puc observar una típica cabana de pedra (barraca de vinya).

Ascendeixo fins al Coll del Portell (567), per on he passat a l’anada, i arribo a la cruïlla (600) que hi ha sota el Puig d’Agulles. Continuo cap a la dreta en direcció al coll de la Creu de l’Ordal.

3.25 Coll de la Creu de l’Ordal (500): punt de partida.

Dificultat: molt fàcil. El desnivell acumulat per ascendir als tres cims és de 293 m, més 150 m de desnivell en el camí de tornada, 443 m en total.

Jordi Bosch Soci del Grup Excursionista Santfeliuenc (GEPS) i de la F.E.E.C.