[dropcap color=”#336600″ font=”arial”]E[/dropcap]ls partits defensors del procés participatiu, i al final fins i tot el mateix Govern de la Generalitat, vàrem definir el 9 de novembre  com una jornada de mobilització. Semblava clar que el més significatiu, més enllà de les respostes a les preguntes formulades, era comprovar quanta gent anava a votar.

La xifra de participació, 2.300.000 persones, fa de mal comparar amb processos electorals de debò: no hi havia un cens previ i fins i tot es va ampliar la possibilitat de vot a dos col•lectius que no poden participar a les eleccions ( joves entre 16 i 18 anys, i persones immigrades); en sentit contrari, no hi havia possibilitats de vot per correu i els llocs de votació eren molts menys que en circumstàncies normals. És veritat també que va haver-hi una mobilització espectacular dels partidaris de la consulta; però alhora, els contraris, vinculats als poders de l’Estat, també van cridar de forma explicita a la no participació, fins i tot amb amenaces. I igual que és indiscutible que TVE3 o Catalunya Ràdio varen informar abastament de la consulta, no és menys cert que els mitjans televisius en castellà ( que son els que es veuen de forma majoritària a Catalunya, i en especial, al Baix Llobregat) varen criticar de forma constant la convocatòria i la varen intentar desprestigiar. L’èxit de participació queda palès en veure com les xifres d’una  mobilització, malgrat aquestes diferències, poden resistir les comparacions amb processos electorals normals.

El que és ridícul és que titllin de fracàs els 2.300.000 vots del 9N partits com el PP i Cs que sumats a les darrers eleccions europees varen obtenir a Catalunya 400.000 vots! O partits com la UPyD que en les mateixes eleccions va aconseguir, a tota Espanya, 1.015.000 vots, és a dir menys de la meitat que les persones mobilitzades a Catalunya!

Javier Pèrez Royo, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla i federalista convençut, ha escrit la millor resposta per als que es volen atribuir la gent que no ha anat a votar: “Els dos terços que no van anar a votar el 9N podran ser majoria social-que està per veure que ho fossin-però no existeixen políticament o, més ben dit, existeixen d’una manera tan fragmentada i inconnexa i tan mancada de discurs que és com si no existissin”. Una cosa diferent és pensar que amb 1.800.000 vots a favor del sí-sí n’hi ha prou per fer efectiva la independència de forma immediata, cosa que jo no crec. Queda molta feina per fer.

En aquest context, al Baix Llobregat, varen votar 197.752 persones. Això és molt o poc? Segur que és molt més, infinitament més, que el que esperaven els detractors de la consulta . Em consta que uns quants han perdut algun sopar apostat des del convenciment que al seu municipi o al seu barri aniria molta menys gent a votar. Però la qüestió més important és: la votació al Baix Llobregat indica un perill de trencament de la cohesió del nostre poble? La participació, i fins i tot els resultats, a la regió metropolitana de Barcelona ,i en concret al Baix Llobregat, han estat diametralment oposats als de la resta de Catalunya? La resposta és no.

És evident que al Baix Llobregat s’ha votat percentualment menys que a la Catalunya interior ( tot i que això és força freqüent:  en les darrers conteses electorals, les del Parlament del 2012 i les recents al Parlament europeu , el Baix va registrar  un 1’5 per cent menys de participació que la mitjana de Catalunya). L’estructura social del Baix, i la major presència de partits que cridaven a la no participació, en especial el PSC,  expliquen la diferent intensitat de la mobilització el 9N.  El tema és però, si aquestes diferències son tan acusades que demostren un comportament de la regió metropolitana o del Baix Llobregat contrari al de la resta del país, com sembla que alguns vulguin insinuar.

Anem a les dades ,pel que fa a la participació, en xifres absolutes: A Catalunya han votat 2.305.000 persones. D’aquestes ,1.441.000 a la regió metropolitana de Barcelona i 864.000. a la resta de Catalunya. Contundent: que a ningú se li acudeixi insinuar que es volen prendre decisions condicionades per les zones menys poblades de Catalunya. La majoria de les persones que varen participar el 9N, com és lògic pel major pes demogràfic d’aquesta zona, varen ser de la Regió metropolitana.

Fins i tot en relació als sí-sí, del total de 1.861.753, la regió metropolitana en va comptabilitzar 1.117.766 i la resta de Catalunya 744.000.

Si mirem el vot absolut del sí-sí podríem comprovar com al Baix Llobregat hi ha hagut més del doble de persones que han optat per la independència (142.000) que a Osona( 67.000). Torno a insistir en que l’explicació és la gran diferència de població entre una comarca i una altra: però si acceptem el principi d’una persona-un vot,  la comparació és totalment lícita. El Baix Llobregat ha aportat al sí-sí el doble de persones que la comarca que alguns consideren bressol del catalanisme. I això ,es miri com es miri, no és que sigui bo per a l’independentisme, és que és transcendental i positiu per a la cohesió del país.

Hi ha qui vol fonamentar en la més baixa participació i el menor percentatge  de sí-sí  ( 72 per cent enfront la mitjana catalana del 80 per cent) del Baix Llobregat,  la teoria de que quest tema només interessa als votants de CIU i ERC i que en canvi no ha interessat gens ni mica a la resta de la població de la nostra comarca. Les xifres ho desmenteixen:

Al Baix Llobregat a les darrers eleccions celebrades, les europees del maig de 2014, es va registrar una participació en xifres absolutes de 75.000 persones més que el 9N ( 273.250 enfront de 197.752 ).  Doncs bé, podem constatar que  a les eleccions europees la suma de CIU més ERC va ser de  81.000 persones ( recordem els 197.000 votants del 9N). Si hi afegim els electors d’ICV-.EUIA, la xifra puja a 114.000, encara molt per sota de les  197.000 persones que es varen mobilitzar el 9N.

Si fem la comparativa amb les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012 ( les de més participació dels darrers anys) les xifres absolutes son tossudes: la suma de CIU i ERC és de 120.000 vots ( enfront dels 197.000 participants del 9N) i si hi afegim els vots d’ICV-EUIA i CUP la suma arriba als 182.000, encara quinze  mil per sota de les persones mobilitzades el 9N.
És indiscutible doncs que la jornada del 9N va ser espectacular. I que la comparativa amb les eleccions més properes ( celebrades fa menys de sis mesos), i en les que tothom va reconèixer que l’increment de participació en relació a d’altres  conteses europees podia venir donada pel debat sobre el dret a decidir,  mostra que ni mobilitzant el cent per cent de les persones que llavors varen votar CIU, ERC i Iniciativa s’arriba a la xifra del 9 de Novembre.

El Baix Llobregat ha demostrat que és Catalunya, des de la seva especificitat i des de la seva pluralitat d’orígens i llengües maternes. I ha quedat clar que no és pot confondre el Baix Llobregat amb tres o quatre municipis on les diferències son més evidents: del 63’4 per cent de sí-sí de Viladecans  o el 64 del Prat al 82’9 de Molins de Rei o al 85’5 de Torrelles, la mitjana comarcal es situa en el 72’1 per cent de sí-sí. S’equivocaria doncs qui volgués valorar els resultats del Baix Llobregat extrapolant el que va passar a Torrelles; però també qui volgués fer-ho mirant tan sols les dades de Viladecans.

L’èxit del 9N es jugava a tots i cadascun dels municipis del país: però el punt de mira estava situat més en el Baix Llobregat que a Osona. En les consultes ciutadanes sobre la independència celebrades al voltant del 2012 a Vic hi van participar 14.084 persones i ara han estat 16.834; és a dir, allà la gent està  mobilitzada des de fa temps. En les mateixes consultes del 2012, a Sant Boi hi van participar 4.647 i ara han estat 17.378; a Sant Feliu varen ser 3.086 i ara 11.939. La diferència entre la situació d’Osona i la del Baix Llobregat és evident: la mobilització sobiranista ha arribat al Baix i ho ha fet per quedar-se i ampliar-se.

El diumenge 9 de novembre molts ens vàrem sentir orgullosos de ser del Baix Llobregat: una comarca que s’ha forjat en les lluites obreres, que es va mobilitzar contra Eurovegas i que avui defensa una sanitat pública de qualitat, també ha sabut rebel•lar-se a favor del dret a decidir.
Jaume Bosch, Diputat d’ICV-EUiA pel Baix Llobregat al Parlament de Catalunya i veí de Sant Feliu de Llobregat

2 COMENTARIS

  1. Encara ens queda molta feina per fer, si la fem bé segur que guanyarem un país millor.

  2. Gràcies, Jaume, per la teva excel.lent anàlisi. Ho intuïa, perquè tots els meus indicadors personals van per aquí, però em referma en la consciència que realment som un sol poble, la gent que estem per la plena emancipació de’aquest país. Una bonísssima notícia en el llarg camí que estem fent.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here