Marc Coma (Guanyador del Dakar 2014): “El meu pitjor rival serà la cursa mateixa”

Marc Coma va començar la temporada guanyant el Dakar i l’ha acabada aconseguint el seu sisè campionat mundial de raids. Nascut a Avià el 1976, encara hi segueix. Hi entrena i viu una vida “tranquil•la”, envoltat dels seus orígens, tant familiars com esportius: és en aquesta localitat berguedana on, als vuit anys, va pujar per primer cop sobre una moto. Trenta anys després, té el repte d’assolir el seu cinquè Dakar, “la cursa més dura del món”

Textos: Marta Roqueta /AMIC
Fotos: Genís Serra /AMIC

Quan està preparat un pilot per donar el salt al Dakar?
No sé si mai s’està prou preparat. A un pilot li arriben molt poques oportunitats a la vida i quan se’t presenta, hi has d’anar. És el meu cas. M’hagués agradat arribar-hi molt més preparat en el seu moment, però quan tens l’oportunitat s’ha d’aprofitar.

Amb quines expectatives et presentes a l’edició del 2015?
Amb expectatives ambicioses. Som els actuals guanyadors de la cursa, portarem el número 1 i intentarem repetir. Serà un Dakar difícil, com sempre. El que hem de fer és evitar tenir problemes. Si els podem evitar, no renunciem a res.

Quin creus que serà el rival que t’ho posarà més difícil? 
Sempre hem enfocat la cursa de manera que el principal rival sigui la cursa mateixa. El Dakar és la prova més dura del món, és tota una adversitat des del primer moment fins al final. Es pot donar el cas, però, que en els últims dies hagis de fer un marcatge a un pilot o hagis de jugar amb la tàctica.

Quins són els principals obstacles i perills de la cursa?
Arribem a passar a 4.000 metres d’alçada. Aquí no tenim muntanyes de més de 3.400 metres i en aquesta època la majoria d’elles ja estan cobertes de neu. És impossible anar en moto a aquestes alçades. Això fa que hàgim hagut d’explorar diferents maneres per arribar-hi preparats. És una carrera de desgast, cada dia dorms poc, estàs fent una mitjana de 600 o 700 quilòmetres, les altes temperatures de dia, menges poc… tot això et va creant un desgast. Mantenir una concentració alta sota aquestes condicions durant quinze dies és el perill més gran que hem d’afrontar.

El Dakar és la prova més dura, però també la més mediàtica. Tota la temporada gira al voltant d’aquesta competició?
Aquest any ha sigut molt bo a nivell de resultats, hem aconseguit el sisè títol mundial (de raids). Això significa que hem estat competint durant tot l’any en diferents deserts del món, des d’Abu-Dhabi fins a Marroc o Brasil. És la millor manera d’entrenar i arribar en forma al Dakar. Sí que és cert que el Dakar és la cursa més mediàtica. Ens passa com als ciclistes, que competeixen tot l’any però la seva gran cursa és el Tour de França.

Vas guanyar una edició del Dakar a l’Àfrica i vas ser el primer que va guanyar a Sud-Amèrica. Com valores el canvi?
Sóc dels pocs pilots que ha conegut el Dakar als dos continents. Sóc un gran enamorat d’Àfrica i és una pena que la situació actual fins i tot sigui pitjor que quan es va anul•lar el Dakar al 2008. A partir d’aquell moment, la cursa va canviar de continent, a Sud-Amèrica. Crec que la cursa s’ha consolidat i fins i tot s’ha fet més gran del que era. Ara m’és difícil dir on és el lloc de la cursa. M’agradaria tornar a l’Àfrica, perquè significaria que la situació al continent africà ha millorat molt, però hem de ser conscients que això està molt lluny. Per tant, ara gaudeixo de Sud-Amèrica i d’aquest moment tan bo de salut que té el Dakar.

Fins a quin punt els avenços tecnològics són determinants en curses com el Dakar?
Necessitem unes motos competitives i sobretot fiables. Però, per sort, és una especialitat que encara premia molt la part humana. Poques especialitats dins el motor poden dir-ho. Un pilot que compra la moto a la botiga pot lluitar per entrar entre els cinc primers.

Has nascut a Avià i hi segueixes vivint. Com és?
La meva intenció ha estat sempre estar aquí amb la gent amb qui he crescut. És el millor entorn que tinc per entrenar i per tenir una vida tranquil•la, això m’ajuda moltíssim. Si aquest entorn no m’ajudés a desenvolupar la meva feina, segurament hagués hagut de plantejar-m’ho.

Com van ser els teus inicis amb la moto?
A cada sempre s’havia respirat gasolina. Tant el meu pare com dos germans seus havien competit de manera amateur en moto. Sempre veies una moto per aquí a casa, i això, vulguis o no, et desperta les teves inquietuds. Als vuit anys el meu tiet Lluís em va començar a portar en moto, a fer volts al voltant de casa, i allò encara em va despertar més aquestes inquietuds. Als tretze anys, després d’insistir molt i a canvi de bones notes, el meu pare em va comprar una moto. No és que fos un molt mal estudiant, però sí que no m’esforçava gaire i, d’aquesta manera, van fer que m’esforcés una mica més.

Seguiràs amb la moto fins que el cos aguanti o et passaràs a les quatre rodes?
Acabo de complir 38 anys, ja no sóc un jove i he de ser conscient que estic a la part final de la meva carrera com a esportista dins de les dues rodes. Sí que vull continuar vinculat a aquest món perquè és el que he viscut i el que m’agrada, però també he de dir que pel meu cap passa canviar a les quatre rodes en un futur. No sé quan. De moment em veig amb força per estar a sobre una moto i ser competitiu. La motivació encara continua sent viva i, mentre això sigui latent, continuarem.

L’edat pesa més en les dues rodes que en les quatre?
A la moto hi ha un factor de risc i el nivell de preparació i exigència és molt alt. Això amb l’edat et crea un desgast i arriba un moment en què, sense uns nivells de motivació molt alts i amb un cos que ja no et va acompanyant, és impossible seguir.

Com es prepara un motorista durant el dia a dia?
Intentem fer una preparació tan completa com sigui possible, comencem a preparar el Dakar en el moment que acaba. Fem la planificació de curses durant tot l’any, sobretot els testos al desert, perquè aquí no en tenim. Hem de ser competitius tant en fang com amb dunes i ens hem d’adaptar a temperatures de menys zero graus fins als 50. Això fa que el ventall de condicions que hem hagut d’entrenar sigui molt ampli. Necessitem una programació molt ben feta, perquè en el moment de la cursa el cos i la moto estiguin preparats i el conjunt pugui ser competitiu.

Algun exemple concret d’aquesta preparació?
Ara vinc de competir de Xile, al rally d’Atacama, que és on es disputarà el Dakar. Ha estat la millor manera d’entrenar, és una carrera que ens ha ajudat moltíssim.

Catalunya té molts campions del món del motor, l’últim exemple és el triplet a Moto GP, Moto 2 i Moto 3. Per què hi ha tanta tradició?
Hi ha diversos factors. Aquí és on hi havia les fàbriques Montesa, Bultaco, Ossa i moltes altres. Això crea una escola, afició i cultura de motor. I també tenim un país que és dels millors del món per poder practicar aquest esport. Aquests factors ajuden a què ara estiguem en un moment que no s’havia vist mai a la història. Tampoc no hem d’oblidar la federació. S’ha fet molt bon treball de base i ara s’estan recollint els fruits.