 i que avui ha estat presentada per Ramon Torra, gerent de l’AMB, i Joan Busquets, comissari de la mostra){kind=link}
Imatges inèdites de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i una selecció essencialment gràfica de les oportunitats que s’obren al territori són alguns dels aspectes més destacables de Metropolis Barcelona, l’exposició que s’inaugurarà el pròxim dia 29 al Museu del Disseny de Barcelona (DHUB) i que avui ha estat presentada per Ramon Torra, gerent de l’AMB, i Joan Busquets, comissari de la mostra
L’exposició, que s’emmarca en els treballs de preparació del Pla Director Urbanístic Metropolità (PDU), es proposa facilitar una nova mirada sobre les transformacions que l’Àrea Metropolitana ha registrat des de l’entrada en vigor del Pla General Metropolità (1976) i, al mateix temps, constituir una base per al debat públic i ciutadà.
Metropolis Barcelona és una exposició potent que aporta una molt àmplia oferta de material audiovisual per completar un gran desplegament de material fotogràfic i cartogràfic que és rigorosament nou en la seva pràctica totalitat.
Ramon Torra i Joan Busquets han subratllat en el curs de la seva presentació que l’exposició ha de posar en contrast les contribucions de les desenes de tècnics que han participat fins ara en el treballs preparatoris del PDU amb noves visions d’altres experts i, també, amb la mirada crítica dels ciutadans de la metròpolis.
La descripció de l’actual àrea metropolitana posa de relleu el gran dinamisme del territori en les dimensions espacial, morfològica, social i econòmica. En aquest sentit, el comissari de l’exposició va remarcar que la crisi actual era una oportunitat per reorientar novament els processos de construcció de la metròpolis.
La mostra del DHUB permetrà visualitzar com el sòl ocupat de l’àrea metropolitana de Barcelona s’ha duplicat en els últims quaranta anys però també identificarà una gran quantitat d’espais buits, les possibilitats d’interconnexió dels espais verds i la conservació de paratges tan representatius i simbòlics com Sant Jeroni de la Murtra o la Cartoixa de Montalegre.
L’exposició: tres blocs complementaris
L’exposició s’organitza en tres àmbits complementaris.
Un bloc introductori descriu la Barcelona metropolitana i la seva relació amb el sistema europeu de ciutats tot analitzant l’evolució urbanística d’altres metròpolis semblants. També examina com s’ha produït la transformació de les ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona i els seus territoris en el darrers quaranta anys, seguint les directius urbanístiques del Pla General Metropolità de 1976.
El bloc central es proposa explicar la realitat de l’àrea metropolitana de Barcelona, on a l’entorn d’un centre cosmopolita s’articula un sistema de ciutats de caràcter metropolità –és a dir, amb relacions múltiples i diverses entre si – que té una gran riquesa funcional i un fort potencial. En aquesta línia es presenten un seguit d’estudis i valoracions sobre medi ambient i espai natural, la forma metropolitana de l’activitat econòmica, l’evolució de la demografia i de les maneres de viure, les modalitats residencials, les estructures de la mobilitat i dels nous paisatges metropolitans, i les noves dinàmiques i formes de comportament, entre d’altres, que en conjunt aborden les dimensions i les fortaleses d’un sistema metropolità fet de ciutats.
El tercer bloc planteja una reflexió sobre els reptes que ha d’assolir el nou PDU per afegir valor a la regulació urbanística vigent, alhora que presenta una sèrie d’ «oportunitats metropolitanes». Són unes referències que no tenen una caràcter específic i tancat però que faciliten la comprensió de l’espai metropolità com un territori força estructurat que projecta una diversitat d’opcions per imaginar el desplegament d’iniciatives econòmiques, socials o cíviques, on les noves formes de treball i de vida siguin compatibles amb les ciutats existents.
La finalitat última de l’exposició – han remarcat Torra i Busquets – és recollir els suggeriments, els comentaris i les iniciatives dels visitants, protagonistes, com sempre, del futur de la seva metròpolis.
El PDU: tres línies d’acció
La preparació del PDU s’estructura entorn de tres línies principals que s’interrelacionen: debat i reflexió tècnica, participació i redacció.
El debat i la reflexió tècnica es van posar en marxa públicament en el marc d’un primer taller de treball i participació que va tenir lloc el 2 de desembre de 2013 al CityLab de Cornellà, sota la presidència d’Antonio Balmón, alcalde de la ciutat i vicepresident executiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Els treballs han prosseguit amb la realització de quatre workshops especialitzats més: el de Santa Coloma de Gramenet (27 de març) va estar dedicat als “Espais oberts: paisatge, lleure i producció”, el de Sant Cugat (28 de maig) va abordar el tema “Urbanisme i noves dinàmiques socials i productives”, a El Prat de Llobregat (10 de juliol) es va analitzar “L’àrea metropolitana de Barcelona en el sistema urbà europeu” i a l’Hospitalet de Llobregat (16 d’octubre) les qüestions d“Innovació urbana, mobilitat i metabolisme metropolità”.
En els workshops han participat experts de diverses disciplines. Els ponents vinguts de fora han estat Richard T. Forman, professor de la Universitat de Harvard, Ricky Burdett, professor d’Estudis urbans de la London School of Economics and Political Science, Kees Christiaanse arquitecte urbanista fundador i soci del despatx KCAP de Rotterdam i professor a l’Escola Politècnica ETH de Zurich, Alexander Erath, investigador senior del Future Cities Laboratory, el principal programa de recerca del Centre Singapore-ETHZ per a la Sostenibilitat Mediambiental Global, Míriam Roure, arquitecta investigadora del Senseable City Lab del Massachusetts Institute of Technology (MIT) i l’arquitecte Wilhelm Schulte, ex director general de Planificació Urbanística i Paisatgística d’Hamburg.
La llista dels experts locals que han participat com a ponents o moderadors de les diferents sessions és extensa: els arquitectes urbanistes Joan Busquets, Josep Maria Carreras, Josep Parcerisa, Enric Batlle, Maria Rubert de Ventós, Zaida Muixí, Sebastià Jornet, Antonio Font, Amador Ferrer, Juan Carlos Montiel i Vicente Guallart; el politòleg Joan Subirats, els biòlegs Xavier Mayor i Antoni Ferrero, l’enginyer industrial Manel Villalante, els advocats Sebastià Grau i Pablo Molina, el demògraf Andreu Domingo, el sociòleg Sebastià Sarassa, els economistes Néstor Duch, Miquel Morell, Vittorio Galletto, Cristina Jiménez, Lluís Torrens i Salvador Curcoll, els enginyers de Camins Maite Pérez, Andreu Ulied i Carles Conill, la periodista Cristina Gallach, els ecòlegs Ramon Folch i Frederic Ximeno, el director general del Port de Barcelona, José Alberto Carbonell i el secretari del Consorci de la Zona Franca, Antoni Ferré.
Al costat dels experts, en els workshops han participat activament representants dels municipis metropolitans, d’institucions i empreses amb implantació a l’àrea metropolitana. El cinquè taller, el celebrat a L’Hospitalet de Llobregat, van comptar amb la participació de 250 persones. A més, la participació dels experts i professionals ha tingut i té una via addicional d’articulació a través de l’espai de la pàgina web de l’AMB.
Els workshops de reflexió i debat es completen amb presentacions, conferències i altres accions anàlogues. I es complementen amb una feina sistemàtica de recuperació, actualització i redacció de nous documents de base, orientada a afinar el diagnòstic i a aportar materials significatius al grup que elaborarà el PDU.
En aquest marc, ja s’han començat a distribuir les set primeres edicions de la nova col.lecció de quaderns específics que tenen l’objectiu de recollir els materials derivats de cadascun dels workshops i, també, estudis de caràcter monogràfic. Aquests, fins el moment, són els dedicats a l’”Anàlisi de les modificacions del Pla General Metropolità” (Quadern 2) i a “Ciutats i plans urbanístics al segle XXI: per comprendre les noves dinàmiques i els instruments urbanístics” (Quadern 7).
L’exposició Metropolis Barcelona que s’inaugura el 29 de gener s’emmarca en la línia d’acció de participació i debat.
El procés de redacció pròpiament dit serà assumit directament pels serveis tècnics de l’AMB que disposaran d’un equip de treball propi dirigit per Josep M. Carreras, responsable de l’àmbit d’Urbanisme, que tindrà el suport de l’arquitecte urbanista Joan Busquets, catedràtic de la Universitat de Harvard.
DESCARREGUEU EL CATÀLEG DE L’EXPOSICIÓ DES D’AQUEST ENLLAÇ: http://we.tl/VKVxTyUnm4