[dropcap color=”#336600″ font=”arial” fontsize=”50″]T[/dropcap]omonori Watanabe i Svetlana Margolina són liquidadors de Fukushima i Txernòbil, respectivament. Liquidadors és el nom amb el qual es coneix als bombers, obrers i voluntaris que s’ocupan de minimitzar els riscos dels accidents nuclears. En motiu de la Setmana d’Acció Europea Per un Futur Sense Txernòbil ni Fukushima, l’Associació de Collbató per la Solidaritat va organitzar una conferència en la qual els dos liquidadors van explicar la seva experiència de primera mà en aquest municipi del Baix Llobregat.
Tomonori, quina és la teva experiència personal de l’accident de Fukushima?
L’11 de març ens va arribar la notícia del terretrèmol i vam començar a veure a la televisió imatges devastadores, molt cruels, que no havíem vist mai. Uns dies després, vaig començar a escoltar paraules molt tècniques que mai havia sentit, com ciber, que és la unitat de mesura de radiació rebuda, i moltes altres paraules que no coneixia.
[level-premium]
Jo vivia amb la meva germana petita i el seu fill i els dies posteriors al tsunami estàvem els dos molt preocupats. Sempre estàvem dins de casa, però als nens els agrada sortir a jugar i recordo que la meva germana tota l’estona estava reganyant al meu nebot perquè no sortís a fora. Ja se sap que als nens els agrada jugar amb la terra, toca els arbres, els insectes, etc.; pero ens deien que tot això acumulava radiació i, lògicament, estàvem molt preocupats.
[jwplayer file=”http://www.elbaix.cat/wp-content/videos/liquidadors.m4v” width=”609″ height=”360″]
Quin ha estat el paper del Govern de Japó després de l’accident nuclear?
Crec que el Govern de Japó no té cap intenció de protegir les vides dels ciutadans de Fukushima, únicament estan centrats en millorar l’economia.
Quasi la metitat de la població de Fukushima, aproximadament un milió de persones, haurien de ser evacuades, i en canvi continuen vivint en territori contaminat. Si el Govern vol protegir la vida dels ciutadans el que hauría de fer es evacuarlos.
D’altra banda, sota la iniciativa del Govern japonès, s’han iniciat activitats de neteja, desenterrant amb exacavadores, tallant arbres, etc. El Govern diu que està fent això per la recuperació de Fukushima, però el que està fent en realitat és promocionar el negoci de la neteja de la radiació.
Ens diuen, com a excusa, que com que s’estan fent tasques de neteja no es necesaria una evacuació. Però la neteja no serveix per res. De fet, diferents experts voluntaris han confirmat que aquesta neteja no serveix per protegir la ciutadania
Allò que més em preocupa es que sabem que el problema no ha acabat, no s’ha solucionat res des de l’accident. Encara està sortint radiació de les plantes nuclears de Fukushima.
I, llavors, qui són els beneficiaris? Doncs dóna la casualitat que les empreses que venen les màquines excavadores estan molt connectades amb TEPCO i amb les empreses que van construir les plantes nuclears. Personalment, crec que el Govern de Japó està creant una nova estructura amb les empreses de neteja, per tal de compensar-les per la riquesa que abans tenien gràcies a les plantes nuclears però que, des de l’accident, ja no tenen.
Svetlana, quina va ser el paper del Govern quan va succeir l’accident de Txerbòbil?
En aquell moment Gorbachov estava al poder, era molt amic d’Alemanya, i crec que per aquest motiu es va intentar amagar la realitat del que havia succeït.
Quatre dies després de l’accident, era 1 de maig, una data que se celebrava molt a la Unió Soviètica. I a totes les ciutats les famílies van sortir a celebrar l’1 de maig sense saber què estava passant. En algunes ciutats, a 50 o 60 km del reactor, la gent estava de celebració al carre i se sorprenia de veure als dirigents, que estaven a la tribuna, amb gabardines i amb una espècie de barrets estranys. Ningú entenia per què anaven vestits d’aquella manera, ja que ells portaven vestits folklòrics, sense mànigues, i en canvi els dirigents anaven protegits.
Quina és la problemàtica que hi ha amb el menjar a Bielorússia?
Encara avui la nostra llet està contaminada, les vaques estan malaltes. La llet de més bona qualitat s’envia a Moscou o a Ucraïna, perquè així s’obtenen divises pel país.
I la que és de mala qualitat, la llet contaminada, és la que es queda al nostre país, la que bevem nosaltres.
Coordines una iniciativa que uneix els testimonis de diferents liquidadors, hi ha algun cas que l’hagi colpit especialment?
Cadascun dels liquidadors té la seva història i totes són importants. Recordo, però, el cas d’ una noia que, desprès de l’accident, amb 12 anys, la van enviar a una ciutat contaminada a fer el recompte dels inventaris de les existències en els supermercats. Poc després, però, van arrasar la ciutat i tot el que hi havia. Aquesta noia, passat el temps, ha tingut dos fills i tot semblava que anava bé, que tenien una salut acceptable, però, desprès vam veure que no era així: a la seva filla li va venir la menstruació als 8 anys i se li ha detectat diabetis i altres alteracions de la salut.
Quin és el missatge que vols transmetre, participant en aquest tipus de conferències?
Vull ajudar, sobretot, els nostres infants, el nostre país, a superar les conseqüències de tant greu accident, i agrair que si no hagués estat per l’ajuda d’Occident el nostre país no hagués pogut tirar endavant.
[/level-premium]