Com sempre elBaix.cat vol posar tota la informació de la comarca al vostre abast. És per això que davant unes eleccions tan importants en un moment tan convuls, amb nous actors, noves aliançes i on el que es donava per segur potser ja no ho és tant, hem cregut interessant fer un repàs de com es presenta la situació política al Baix Llobregat, a 2 dies de l’inici de la campanya. Hem dividit la informació en 2 parts, aquesta primera correspon al que anomenem “la vall baixa” del Llobregat, que compren Cornellà, Cervelló, El Papiol, Esplugues, La Palma, Molins de Rei, Pallejà, Sant Feliu, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Torrelles i Vallirana
Per Arnau García Gibert / Col·laborador
A les portes de la campanya per les eleccions municipals del 24 de maig, existeix la percepció general que el cicle electoral obert enguany als Ajuntaments, al Parlament i a les Corts generals han de suposar un gran canvi en el tauler polític. A la nostra comarca existeix, també, un reordenament dels partits, però tenint en compte les especificitats de cada municipi.
Pel que fa la Vall Baixa, inclou 14 municipis ben diferents, des de poblacions de prop de 100.000 habitants com Cornellà, fins al pobles més petits com Torrelles o Cervelló, que oscil•len entre els 5.000 i els 10.000. Això fa que les confluències entre forces polítiques també siguin ben característiques. Qui tendeix més a mantenir les pròpies sigles són el PP i Ciutadans, que en tots els casos mantenen la seva denominació, i CiU i el PSC, que en alguns municipis afegeixen més sigles.
És el cas de «Junts Fem Molins» a la candidatura convergent, un grup de ciutadans que dóna suport a l’alcalde de CiU. El PSC conforma Sumem pel Papiol, amb ICV, o M’estimo Cervelló, amb independents. Apareix també MES, el Moviment d’esquerres, sortit d’ex-membres del PSC, que donaran suport a ERC a municipis com Sant Joan Despí, Vallirana o Sant Vicenç dels Horts. A Esplugues, Cervelló o Sant Just Desvern, ho faran a ICV.
És, però, a l’esquerra alternativa on hi ha més forces noves o processos de confluència. En el cas de Cornellà parlem, per exemple, de Cornellà en Comú- Crida per Cornellà, que reuneix el Cercle de Podem, el Procés Constituent i l’Alternativa d’esquerres, amb presència de militants de l’esquerra independentista de la ciutat. Després de vàries trobades, ERC i ICV no participaran a la candidatura, però sí que s’han desitjat sort, després que la candidata d’ERC, Raquel Albiol «celebrés la irrupció d’una candidatura com Guanyem (ara Cornellà en Comú) com a nova forma de participació ciutadana». Crida per Cornellà també compta amb el primer alcalde en democràcia, Frederic Prieto.
Aquesta entesa entre Podem i sectors propers a la CUP no ha estat possible a tots els municipis, on més que grans sopes de lletres de l’esquerra, hi haurà un augment de partits que es presentaran per separat. En el cas de Molins de Rei o Sant Joan Despí, on hi ha una Candidatura d’Unitat Popular i, paral•lelament una de Podem, amb el suport del Procés Constituent a Sant Joan Despí. Un cas diferent el trobem a Vallirana, on el Procés Constituent i la CUP es presenten sota la denominació Junts per Vallirana i Vallirana Sí Pot inclou Podem amb ICV.
Com es pot veure, la idiosincràsia de cada municipi, genera aliances diferents, segons les assemblees locals. D’altra banda, hi ha pobles on existiran processos de confluència difícils d’entendre amb les referències de partits a nivell nacional o forces pròpies de cada municipi, on augmenta el pes de les personalitats independents.
És el cas de Torrelles, amb una coalició inimaginable al Parlament, d’ICV-EUiA i Solidaritat Catalana, a més de varis grups independents, amb molt de pes sota el nom de CAT Torrelles. Exemples de coalicions veïnals, independents, sense cap referència a nivell nacional trobem Veïns Independents de Santa Coloma de Cervelló o Agrupació d’electors per Sant Feliu. Aquestes forces tracten temàtiques exclusivament locals, que afecten només a la ciutat, un exemple paradigmàtic és la campanya «Somos los del IBI» a Sant Feliu.
En molts casos, es sol associar les candidatures veïnals a factors nous. No és el cas, per exemple, del Partit del Desenvolupament de Fontpineda (PDF), que compta amb 3 regidors a l’Ajuntament de Pallejà, existeix des del 1993 i té representació regularment al consistori des del 1995. Va sorgir en defensa d’aquest barri davant la «deixadesa envers la problemàtica de FontPineda i la política econòmic-fiscal basada en el cobrament d’impostos a canvi de pràcticament cap servei ni inversió”. El partit ha estat de manera alternada als governs, aconseguint «grans millores pel barri» els anys que ha estat al consistori. Actualment, governa amb CiU.
De Sant Feliu també es pot destacar la sortida d’última hora del Cercle de Podem de la Candidatura Junts per Sant Feliu (JSF), amb Equo i els Pirates. Per problemes de tempos, la candidatura no va poder ser «un partit instrumental», sinó una coalició, això va afectar el procés de primàries. Davant això, Podem ha declarat que «incompleix els seus principis ètics i polítics» i el cap de llista de JSF, Luís Serrano, ha deixat de ser Secretari General de Podem, malgrat anunciar que «seguirà participant de les assemblees del cercle». Tot i això, el Cercle de Podem culpa, en gran part, la lentitud de la burocràcia, i serà en la jornada de presentació de la candidatura.
En aquest sentit, ICV optarà, en alguns casos, per participar en candidatures amb Podem (a Vallirana) o inclús amb el PSC al Papiol, però en la majoria de casos, concorrerà per separat a les eleccions, a diferència de la capital catalana amb Barcelona en Comú. En alguns casos els ecosocialistes afegeixen independents a les seves llistes i en canvien el nom, com en el cas de «Progrés per Santa Coloma» o «La palma Sempre».
En situacions aillades, EUiA descartarà participar amb ICV, com és el cas de Molins de Rei. En d’altres, farà campanya per candidatures de confluència, al marge dels ecosocialistes, com és el cas de Canviem Esplugues amb la plataforma ciutadana «Recortes 0» i Equo. Les assembles locals dels partits prenen decisions particulars. Tot plegat, dificultarà fer lectures de tipus global de les eleccions del 24M, tant a nivell nacional com comarcal, i els resultats seran difícilment extrapolables a les properes eleccions d’aquest cicle electoral.