La principal notícia de la Jornada electoral al Baix Llobregat va ser l’augment d’un 5% en la participació, que va arribar a ser d’un 56,08% amb 335.086 vots
El PSC revalida la seva condició de primera força de la comarca, amb 160 regidors i un 27,72% dels vots. ERC i l’Entesa -que aglutina les llistes que sumen per els ecosocialistes d’ICV-EUiA- es disputen la segona plaça; els republicans amb un 12’75% de vots i 83 regidors, mentre l’Entesa compta amb un 12’76% i 72 representants. Ja lluny, es troben CiU, Ciutadans i el PP, amb 9,41%, 9,35% i 8’48% dels vots, respectivament.
A nivell general, cal destacar un augment tímid en número vots del PSC, però una disminució en percentatge, a causa de l’alta participació. També una lleugera re-estructuració a la baixa de l’Entesa, la marca d’ICV-EUiA, explicada per una pujada de noves candidatures locals, on en alguns casos és present. Per altra banda, tant CiU com el PP han caigut en picat, mentre que Ciutadans i ERC han augmentat considerablement. La CUP irromp com a actor polític amb un 3,08%, lluny del seu 7% dels vots a nivell català, però.
Els feus socialistes
El PSC ha perdut alguna de les seves majories absolutes, però segueix sent el principal partit de la comarca. A Viladecans només perd un regidor, malgrat la irrupció de dos partits nous i l’entrada d’ERC i Ciutadans, i es queda a 2 de la majoria absoluta. A Vallirana passa de 7 a 10 regidors i assoleix la majoria absoluta, manté la majoria absoluta pels pèls a Sant Joan Despí i es queda amb 10 regidors a Sant Boi. També resisteix a Sant Andreu de la Barca, on només perd un regidor.
Els socialistes perden pes i queden lluny de la majoria absoluta a Gavà, Esplugues o Esparraguera. A Cornellà de Llobregat, Antonio Balmón perd 3 regidors i es queda a 2 de la majoria absoluta, amb l’entrada al consistori de Cornellà en Comú amb 5 regidors. A pobles com Cervelló, Corbera o Abrera es mantenen, però amb un consistori molt fragmentat amb molta força d’ERC, la CUP i noves coalicions o ja conegudes, com l’Alternativa d’Abrera.
ICV manté les seves ciutats i lidera diversos procesos exitosos de confluència
A l’Ajuntament del Prat ha entrat molt aire fresc. Baixen PSC i el PP en favor d’ERC, Ciutadans i varis partits d’esquerres, mentre CiU sua per mantenir la seva presència al consistori. Però Lluís Tejedor, d’ICV, manté intactes els seus 11 regidors i es postula com a alcalde de la ciutat, de nou. A Sant Feliu només perden un regidor, però mantenen la primera posició i Sanjosé segueix sent el favorit per ser alcalde de la ciutat. Entren partits de caràcter local com Junts per Sant Feliu o Veïns CC, mentre que ERC irromp amb força. A Olesa de Montserrat, el Bloc Olesà consolida la seva majoria absoluta i a més, Movem Olesa, que també suma per la coalició ecosocialista -la primera per Euia i la segona per Icv), treu un excel·lent resultat entrant al consistori per primera vegada.
Per la seva banda, les Enteses de Progrés Municipal també revaliden alcaldies clau com les de Santa Coloma de Cervelló o la Palma de Cervelló. I en els casos de confluència com Movem Castelldefels o Movem Martorell, es rubrica un gran èxit fruit de que la gent ha premiat la unió de les esquerres amb un bon resultat.
Per contra, allà on ICV-EUiA s’ha presentat sola, ha patit. Una situació crítica com la de Sant Vicenç dels Horts o Molins de Rei, on s’han quedat amb 1 regidor, quan fa relativament pocs anys n’ostentaven l’alcaldia; o el cas paradigmàtic de Gavà on l’existència de tantes forces d’esquerres ha dividit l’electorat deixant a la majoria -inclosa ICV-EUiA-, fora del consistori.
Finalment, a localitats com Viladecans o Sant Boi, el número de vots ha estat molt semblant a les eleccions passades, en el 1r cas amb una aritmètica adversa que ha fet que els ecosocialistes perdin un regidor, i en el 2n consolidant el 4t, però en tot cas amb un electorat fidelitzat.
La campanada republicana i la batacada de CiU
ERC ha doblat en vots i regidors, de 19.000 a 43.000. Esdevé segona força en número de regidors i tercera en vots, molt a prop de l’Entesa. No obté cap alcaldia nova, però arrasa a Sant Vicenç dels Horts on és primera força, amb 9 regidors, a 2 de la majoria absoluta.
Els republicans són segona força a molts municipis i sobretot entren a molts on no hi eren, com a Cornellà, Viladecans o la capital del Baix Llobregat, Sant Feliu. El 24 de maig ha col·locat a Esquerra com a principal força de l’independentisme a la comarca, davant també de la dura caiguda de CiU, de la que sembla que ERC n’és molt “responsable”.
Els convergents, per la seva banda, es mantenen als seus pocs municipis com Castellví i Sant Climent. Augmenten a Begues i, tímidament, a Molins, mentre que a Martorell perden regidors, però segueixen sent primera força. Cada cop són més lluny de la majoria absoluta. I sorprenentment desapareixen de ciutats com Viladecans, on queden directament fora del consistori al no arribar al 5%.
El vot de dretes i contra el sobiranisme canvia de color, del blau al taronja
L’independentisme passa del blau al taronja i el constitucionalisme també. El Partit Popular es manté a Castelldefels, on revalida la primera posició -malgrat l’aritmètica podria fer que l’alcaldia tornés a mans de l’esquerra, si es produís un acord entre les diverses forces-, però a nivell comarcal els populars han perdut 15.000 vots, perdent presència a molts municipis, mentre que Ciutadans n’ha augmentat 25.000. El PP ha perdut la meitat dels seus regidors, mentre que C’s passa d’1 a 37, una pujada espectacular que a diverses ciutats de la corona metropolitana, l’ha catapultat a la 2a posició.
Irrupció de nous partits
Les candidatures pròpies de cada municipi serien la segona força al Baix Llobregat. Es fa difícil treure conclusions a nivell comarcal. Podem parlar des de Cornellà en Comú-Crida per Cornellà, segona força a la ciutat, Alternativa d’Abrera, Abrera en comú o el Partit del Desenvolupament a Fontpineda a Viladecans. Cal sumar, també, els diferents Guanyem o Sí Se Puede, de Viladecans, Sant Just o Sant Joan Despí.
Per la seva banda, la CUP triplica els seus vots a la comarca i es presenta com a actor polític, superant els 10.000 vots, passant de 4 a 16 regidors. Estrena presència al Consell Comarcal. D’altra banda, PXC queda fora de la comarca, la xenofòbia no obté cap regidor.
A nivells generals, cal destacar un gir a l’esquerra i a les noves formacions. També augmenta l’independentisme a la comarca, on comença a fer forat; que en la línia del gir a l’esquerra, passa de CiU a ERC i la CUP.