La productora Pixar, associada amb Disney, i el cineasta Pete Docter tornen a toca el cim de la genialitat i la creativitat amb “Del revés/ Inside Out” després d’extraordinaris films d’animació digital com “Monstruos S.A.” (2001) o “Up” (2009)
Per Joan Millaret / AMIC
El visionat de “Del revés” en el marc incomparable del Festival de Cinema de Cannes va resultar ser una experiència única que ens empeny a aventurar-nos a declarar sense complexes que ens trobarem, a partir de la seva estrena en sales de cinema el proper divendres 17 de juliol, davant d’una de les grans pel·lícules de l’estiu i, fins i tot, de l’any.
Una nena, Riley, ha de deixar el seu entorn habitual en el mitjà Oest perquè el pare ha trobat feina a una gran ciutat com San Francisco. La mudança serà viscuda com un trasbals per la petita i esdevindrà un canvi traumàtic enmig del procés del pas de la infantesa a l’adolescència. Un ordre trastocat que desvetlla reaccions i sentiments de pèrdua, de trobar-se ben bé a la intempèrie, lluny del coixí confortable i segur d’una infantesa tutelada.
La gran troballa de “Del revés” ha estat convertir les emocions de la nena en uns personatges que viuen dins de la ment, maniobrant un comandament central del cervell que ordena les reaccions d’una desconcertada Riley davant d’obstacles que semblen insalvables, reptes que semblen impossibles, sotracs que l’aclaparen. Un garbuix sovint descontrolat d’emocions en què la tristesa, l’alegria, la por, el fàstic i la ira malden per posar ordre en el quarter general de la ment, màquina propulsora de les accions de la nena.
La pel·lícula és senzillament exquisida en la seva sensibilitat, meravellosa en el seu enginy, i tan divertida i simpàtica com profunda i reflexiva. Fa una acurada i magistral radiografia del funcionament del cervell amb la seva subdivisió en compartiments, i descriu el desplegament de les connexions que impulsen a una preadolescent a actuar com ho fa en situacions adverses d’adaptabilitat a un nou entorn urbà, domèstic, escolar o amical. Un viatge a l’interior del laberint de la ment per construir un precís i delicat mapa de la formació de la identitat enmig de la gran sotsobra que comporta fer-se gran.