Els espais naturals protegits catalans generen més de 5.100 llocs de treball

• L’estudi ‘Impacte econòmic i social dels espais naturals protegits de Catalunya’ aporta dades per a la cohesió i desenvolupament del territori

• La recerca, realitzada per l’Institut Cerdà, revela que els 16 espais naturals analitzats generen 192 milions d’euros anuals en forma de valor afegit brut associat a activitats del sector serveis (un 83%), a la gestió dels propis espais (un 9%) i a activitats agrícoles (un 8%). Pel que fa a l’ocupació, durant l’any 2013 el conjunt d’espais naturals generaven 5.110 llocs de treball

• Segons l’estudi, la gestió dels espais naturals és un factor clau per mesurar els efectes socioeconòmics que produeix cadascun dels espai analitzats. De fet, de l’estudi es desprèn que per cada euro que s’inverteix en gestió, es generen 8’8 euros en forma de valor afegit brut en les diverses activitats econòmiques

• El projecte té com a objectiu valorar l’aportació econòmica i social que diferents tipologies d’espais naturals protegits aporten a l’economia de les zones on s’ubiquen, a través de l’anàlisi de setze dels espais naturals protegits existents a Catalunya

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, el director general de la Fundació Bancària “la Caixa”, Jaume Giró, i el gerent de Medi Ambient de l’Institut Cerdà, Miguel Hernández, van presentar el passat 24 de juliol, al Parc Natural de Collserola, els resultats del projecte de recerca “Impacte econòmic i social dels espais naturals protegits a Catalunya”, que duu a terme una anàlisi de l’activitat econòmica i social que generen 16 espais naturals protegits catalans.

L’objectiu principal de l’estudi és posar en valor l’impacte econòmic i social dels espais naturals protegits a Catalunya. Amb aquesta finalitat, s’han analitzat 16 dels espais protegits existents a Catalunya. Per realitzar l’estimació dels ingressos associats a les diferents activitats de serveis, s’han utilitzat les memòries dels propis espais, així com dades de la Generalitat de Catalunya i enquestes presencials a més de 5.800 persones.

Els primers capítols de la recerca mostren el paper que tenen els espais naturals en la generació d’economia productiva, de serveis, del coneixement i social. L’últim capítol presenta una estimació de l’impacte econòmic i social dels espais naturals avaluats.

L’estudi conclou que els espais naturals analitzats generen 192 milions d’euros anuals en forma de valor afegit brut associat a activitats del sector serveis (un 83%), a la gestió dels propis espais (un 9%) i a activitats agrícoles (un 8%).

Pel que fa a l’ocupació, segons dades de l’any 2013 el conjunt d’espais naturals generaven 5.110 llocs de treball (3.909 empleats al sector serveis, 727 empleats en la gestió dels espais i 473 empleats a les activitats agrícoles)

A més, per cada euro que s’inverteix en gestió, es generen 8’8 euros en forma de valor afegit brut. Tot i això, el nivell de recursos econòmics i humans disponibles pels diferents òrgans gestors varia en cada cas. Els dos espais amb millor finançament són els dos parcs que compten amb la intervenció activa de la Diputació de Barcelona. Si es deixen de banda aquests espais, la norma general és que la figura del Parc Nacional compta amb més recursos que els parcs naturals, i aquests, al seu torn, amb més que la resta d’espais protegits. Per al conseller Vila, “aquesta xifra pot ser encara més important si posem en valor els actius patrimonials”.

De l’estudi es desprèn que des dels òrgans gestors (en els casos en què existeixen) s’ha impulsat el manteniment de l’activitat productiva a través d’ajudes econòmiques directes o a través d’actuacions de manteniment de les infraestructures agrícoles o ramaderes dutes a terme per les brigades de manteniment dels espais naturals. A més, els espais protegits tenen accés a ajudes en el marc de la política agrària comunitària. Respecte als productes obtinguts a partir de les primeres matèries dels parcs estudiats, aquests es beneficien de poder utilitzar una marca vinculada a aquell espai natural i, per tant, associada a la idea de qualitat.

Tal com afirma l’estudi, els ingressos del sector serveis arriben als 181’5 milions d’euros anuals. Els valors naturals, paisatgístics i culturals representen un factor decisiu per atraure visitants. L’existència d’òrgans gestors fa que el potencial d’atracció sigui més elevat en els espais naturals de protecció especial, ja que els ens gestors impulsen una sèrie de productes turístics com rutes, espais d’interpretació, fires i esdeveniments, tant en solitari com en col·laboració amb altres actors del territori. A més, en els darrers anys s’ha apostat per la diversificació dels continguts turístics i la generació de nous productes orientats a una demanda més especialitzada amb l’objectiu de desestacionalitzar l’afluència de visitants.

La utilització del coneixement en forma d’informació per crear un major valor afegit inclou l’educació, la investigació, el desenvolupament i una major utilització de la informàtica i les telecomunicacions.

Pel que fa a la pròpia gestió, activitats com la restauració de boscos afectats per incendis o treballs de recuperació d’hàbitats compten amb el suport econòmic de l’Obra Social “la Caixa” i donen oportunitats laborals a persones en risc d’exclusió social. Aquestes activitats suposen una part important de l’economia generada al voltant de la gestió dels espais naturals.

Cal tenir en compte també el valor immaterial d’aquests espais. El conseller Santi Vila ha assegurat que “al món hi ha una nova espiritualitat. Els ciutadans es volen reconciliar amb la natura i no admeten que l’administració no impulsi el contacte directe amb la biodiversitat.” Des del Departament de Territori i Sostenibilitat s’està treballant per potenciar els parcs naturals existents i per declarar-ne de nous. Està prevista la creació del nou Parc de les Capçaleres del Ter i del Freser, actualment en informació pública, durant el proper mes de setembre. De cara a final d’any, l’ampliació del Parc Natural de l’Alt Pirineu serà també una realitat.