Aquest Agost intensifiquem la subsecció que, durant aquest mes, amb una periodicitat diària, us aproparà a una recomanació d’oci i turisme a la nostra comarca. En col·laboració amb el Consorci de Turisme del Baix Llobregat, durant l’Agost cada dia recomanem alguna sortida, visita o excursió per a que gaudiu de l’estiu al Baix Llobregat
Situat en un enclavament privilegiat del Parc de Garraf de gran riquesa geològica i botànica, el castell d’Eramprunyà té els orígens en època medieval i una història de més de mil anys. Rodejat de penya-segats, només accessible des de l’oest, un indret estratègic per al domini de la defensa del territori.
La història
Tot i que recents estudis arqueològics testimonien l’ocupació del penya-segat d’Eramprunyà des d’època ibèrica, la història del castell s’inicia al segle IX.
L’any 801 els francs van prendre la ciutat de Barcelona als sarraïns, que van haver de retirar-se fins a la riba dreta del Llobregat. La defensa de Barcelona requeria que es protegís la zona del pla, però també tota la part baixa de la vall del Llobregat, des de Martorell fins al mar, ja que és una zona natural d’accés a Barcelona. També era necessari controlar tota la línia de costa i els camins del Garraf. Alguns dels castells que es van construir en aquest moment van ser els de Cervelló, Castellví de Rosanes, Sant Boi, Corbera, Castelldefels i Eramprunyà.
Una vegada construïdes estructures de defensa, els comtes són els encarregats d’organitzar el poblament en aquesta zona i nomenen vicaris, és a dir, representants seus, per tal de protegir el territori. Al segle X, els representants del comte es converteixen en senyors de les terres que només havien d’administrar i actuen com a senyors feudals. La feudalització s’estendrà per totes les capes de la societat. Al segle XI es produeixen les primeres situacions de revoltes de senyors feudals contra els comtes. N’és un exemple Mir Geribert, senyor d’Eramprunyà, entre altres títols, que no va reconèixer l’autoritat del comte de Barcelona i s’hi enfrontà personalment.
L’any 1323 el rei Jaume II ven el terme d’Eramprunyà al seu tresorer, Pere Marc. Comença aquí l’època de màxim esplendor del castell que durarà fins a mitjan segle XV.
Els Marc acumularen els territoris del terme que fins aleshores havien estat propietats de petits cavallers i així esdevingueren els senyors únics d’un terme jurisdiccional que incloïa els actuals termes de Gavà, Viladecans, Castelldefels, Sant Climent i Begues.
El Castell
El castell d’Eramprunyà s’alça a 400 metres sobre el nivell del mar al massís de Garraf. Rodejat de penya-segats, només és accessible des de l’est i era un enclavament estratègic per al domini i la defensa del territori.
El castell té dos recintes, el superior o sobirà, lloc fortificat per excel·lència, i el jussà o de baix, separats per un fossat que era salvat per un pont. Un tercer recinte exterior, encara força més baix, es tanca per una muralla més tardana que data probablement del temps dels Marc.
El recinte sobirà
És la zona més ben protegida de tot el castell. Hi havia el cos de guàrdia i la residència del senyor. Era estructurat al voltant d’un pati central obert i en els diferents costats hi havia sales i cambres diverses, entre les quals es pot distingir la sala noble on es conserven dos arcs que sustentaven un altre pis superior. A l’est es veu una porta que sembla que comunicava una cambra o sala d’entrada al pis superior i, cap al nord, una possible finestra que va ser tapiada. El recinte és voltat per una muralla, aixecada ran mateix de l’espadat per fer més inexpugnable el castell, i, en la seva part més accessible, a ponent, defensat per un fossat enfondit artificialment. La reforma més important d’aquesta muralla es practicà en temps dels Marc, al segle XIV, quan es bastí el portal i el cos de guàrdia proper que el defensava. Els murs de l’angle del cos de guàrdia i el portal s’han conservat.
El recinte jussà
Les torres i el mur protegien l’accés al castell, situat en una zona sense defenses naturals. Dins d’aquest recinte s’ubica l’església de Sant Miquel que, com la resta d’estructures, fou construïda amb la roca sorrenca característica de la zona. L’entrada a l’església es conserva in situ al lateral sud, però la porta del costat est és una obertura del segle XIX. En aquesta banda, on encara es pot veure l’arrencada de la volta de la coberta, hi havia l’altar. L’església, per tant, estava orientada d’est a oest.
De l’antic cementiri es conserven set tombes excavades a la roca, datades del segle X, sis de les quals són antropomorfes i una rectangular. Per sobre, trobem un dipòsit d’aigua que també és una estructura excavada i que recollia l’aigua de pluja. Probablement es va construir quan l’antic cementiri devia estar en desús, segurament en temps de Jaume Marc, a finals del segle XIV.
El recinte exterior
Al recinte exterior s’hi accedeix per un camí amb una entrada en ziga-zaga que afavoria la defensa. En aquests terrenys, probablement, s’hi ubicava un raval on es podrien haver desenvolupat diverses activitats productives. També compta amb diverses edificacions més, d’incerta funcionalitat. El recinte es tanca a la banda sud per una sòlida muralla, visible des de l’exterior, que va ser bastida al segle XIV en època dels Marc.
El 1469 esclata la guerra civil entre Joan II i la Generalitat. Va haver-hi aixecaments al camp en una lluita contra el règim senyorial. Alguns nobles es van mantenir fidels al rei, entre ells Pere Marc IV, que es va refugiar al castell. Aquest fou assetjat per les tropes de la Generalitat i va quedar pràcticament destruït. El castell no es va tornar a reconstruir i únicament va servir per fer tasques de vigilància. Al segle XVIII es va transformar en masoveria. L’any 1897 el va adquirir el banquer Manuel Girona i va continuar en mans de la família Girona fins a l’any 2007, en què va ser adquirit per l’Ajuntament de Gavà.
INFORMACIÓ ÚTIL
Adreça:
Si voleu visitar el castell, us heu d’adreçar a: Museu de Gavà
Plaça de Dolors Clua, 13-14
08850 Gavà
Contacte: 93 263 96 10
museu@gava.cat
Horari:
Visita concertada cada segon diumenge de mes (d’octubre a juny). Es recomana confirmar.
Actualment el castell és objecte de treballs de recerca i consolidació per la qual cosa el recinte és tancat al públic.
Cal reservar amb antelació al Museu de Gavà, al telèfon 93 263 96 10.
Grups escolars i grups organitzats, heu de reservar amb antelació al Museu de Gavà, al telèfon 93 263 96 10.
Preu:
Entrada gratuïta cada segon diumenge de mes.
Consulteu per a altres tipus de visita.
Observacions:
Les visites s’inicien a les 10 h davant l’ermita de Bruguers (carretera de Gavà a Begues, km 4,600).
L’accés al castell presenta certa dificultat. Cal portar calçat còmode i aigua.