El parc de la Muntanyeta és en un petit turó, a tocar de la muntanya del Montbaig amb l’ermita de Sant Ramon al cim. Ocupa una posició central a la vila de Sant Boi fins al punt que confronta amb cinc dels sis barris del municipi. Al parc se situen equipaments com la piscina municipal, la biblioteca i el camp de futbol
La part nord-oest del turó té un caire més natural, amb zones de prats i arbusts i una abundant vegetació arbòria, amb predomini de pinedes i garrofers.
El sector sud-est és totalment urbà i compta amb una important presència d’equipaments escolars i esportius i amb el parc urbanitzat.
Atenent a les seves peculiaritats, podem dir que el parc es divideix, bàsicament, en tres espais o zones de característiques diferenciades: la zona de la biblioteca i la pineda, la zona del jardí de la deessa i la zona del llac.
Les primeres referències històriques de la Muntanyeta ens arriben de molt lluny. En efecte, alguns segles aC els pobles ibers ja la trepitjaven. L’existència d’un jaciment ibèric i romà és coneguda des d’antic per prospeccions superficials i confirmada més recentment per l’excavació feta l’any 1984. Probablement l’assentament va existir entre els segles VI-I aC, però per les restes materials trobades a l’excavació esmentada demostren la seva presència durant els segles IV, II i I aC. Actualment el que queda del jaciment està molt degradat per segles d’erosió acumulada.
Aquest petit turó, tan lligat a la gent de Sant Boi, ha tingut al llarg del temps usos molt diversos, gairebé sempre vinculats a l’acció humana sobre el paisatge: l’agricultura, la vegetació, les maniobres militars (que van provocar importants episodis d’erosió) i, més recentment, l’ocupació urbana han estat protagonistes de la història més o menys propera de la Muntanyeta.
El passat agrícola
Les referències més detallades sobre l’explotació agrícola a la Muntanyeta són les de l’amillarament (antic cadastre) de 1861 quan a les àrees de muntanya de Sant Boi es barrejaven els sectors ocupats per la vegetació natural, pròpia de l’indret o bé introduïda per l’home, com ara pins, ginestes, fonolls, brolles, etc., amb conreus de secà on hi tenia un paper destacat la vinya. Hi ha diverses partides on era el cultiu dominant i fins i tot va donar nom a una d’elles “els Vinyets” nom que, amb aquest origen, encara persisteix en un dels barris santboians. Una altra plantació important eren els fruiters de muntanya: cirerers, ametllers, garrofers i oliveres.
El creixement urbà
A l’inici del segle XX Sant Boi era un poble petit i tranquil, d’uns 5.000 habitants i amb una economia fonamentada bàsicament en l’agricultura. Avui dia (i sobretot pels canvis deguts a la industrialització i a la forta immigració dels anys seixanta i setanta del segle XX) la població supera els 80.000 habitants i l’estructura urbanística de la vila ha esdevingut força complexa, amb un creixement urbà molt expansiu que, com s’ha dit, ha arribat a envoltar pràcticament del tot la Muntanyeta.
Davant d’aquesta situació, el planejament urbanístic va decidir preservar aquest indret i crear-hi el parc metropolità de la Muntanyeta com a gran espai verd de la ciutat. Els pins, encara joves, ja creixen ufanosos al seu cim i els ciutadans poden gaudir novament de la seva flaire i d’un paisatge molt transformat, però encara força gratificant.