Aquest Agost intensifiquem la subsecció que, durant aquest mes, amb una periodicitat diària, us aproparà a una recomanació d’oci i turisme a la nostra comarca. En col·laboració amb el Consorci de Turisme del Baix Llobregat, durant l’Agost cada dia recomanem alguna sortida, visita o excursió per a que gaudiu de l’estiu al Baix Llobregat
Considerat un dels conjunts patrimonials més importants i singulars del nostre país, l’ explotació s’inicià fa una 6.000 anys, en el neolític, i durà un mil·lenni. Es tracta de les mines en galeria més antigues d’Europa i les úniques dedicades a l’extracció de variscita, mineral amb el qual s’elaboraven ornaments que eren intercanviats en complexes xarxes que abastaven la Mediterrània occidental. També s’han recuperat restes singulars com el crani trepanat i la Venus de Gavà.
El Parc arqueològic, creat amb l’objectiu de preservar i difondre aquest excepcional jaciment miner, proposa una experiència única en la que les estructures mineres conviuen amb una presentació museogràfica moderna, on el visitant pot copsar la magnitud del jaciment i conèixer, alhora, el sistema de vida i les creences dels nostres avantpassats mitjançant avançats elements audiovisuals i multimèdia. Bona part de les peces originals es poden visitar al Museu de Gavà.
Història
El descobriment de les mines prehistòriques de Gavà es va produir a principis de la dècada dels anys setanta del segle XX, com a resultat dels primers treballs per urbanitzar i edificar el barri de Can Tintorer, al sector nord de Gavà. Aquests treballs, que van suposar la destrucció d’una part del conjunt miner, van deixar visibles unes obertures en la roca del terreny. Aviat es va comprendre que eren cavitats fetes durant el període neolític per obtenir minerals, especialment turquesa i variscita, de color verd.
Actualment l’àrea minera protegida com a BCIN supera les dues-centes hectàrees d’extensió i s’hi coneixen més de cent boques de mines.
Al llarg d’aquests anys, l’Ajuntament ha impulsat el projecte interdisciplinari que abasta des de la recerca fins a la divulgació i per al qual compta amb la col·laboració de la UAB, la UB i la UPC. A través del Museu de Gavà, amb la col·laboració dels equips del SAPPO i ARCHAEOM de la Universitat Autònoma de Barcelona, s’està duent a terme el projecte de recerca arqueològica “Mines prehistòriques de Gavà. Espai i temps, dinàmica evolutiva i caracterització mineralògica” reconegut per la Generalitat de Catalunya.
La importància de les mines prehistòriques
Les mines de Gavà són importants pels 6.000 anys d’antiguitat que tenen, cosa que les situa entre les més antigues de les conegudes. També ho són per allò que les singularitza respecte de les altres mines contemporànies: la complexitat superior de les seves estructures, i el fet de ser les úniques de variscita, mineral ornamental trobat com a collarets en diferents jaciments neolítics de l’occident d’Europa.
També tenen interès perquè permeten estudiar com s’obtenia un mineral amb el qual s’elaboraven béns per als intercanvis entre diferents comunitats, una pràctica que al neolític va adquirir significació. Gavà va ser centre exportador i alhora importador, com posen de manifest la troballa de sílex de la Provença, destrals fetes amb minerals d’origen alpí o l’obsidiana procedent del Monte Arci de Sardenya.
No és menor la importància derivada del potencial informatiu dels seus farciments. Les restes i materials arqueològics recuperats, i els estudis que se’n deriven, permeten acostar-se al context mediambiental i socioeconòmic de la mineria durant el neolític, cosa que ens ajuda a comprendre per què es van excavar les mines.
D’entre les troballes arqueològiques en destaca, sobretot, la Venus de Gavà, una figura de ceràmica trobada incompleta i trencada entre el rebliment d’un dels pous miners. És de color negre, amb motius en relleu i incisos que reprodueixen, entre altres trets, els ulls en forma de sols, el nas, els pits, els braços guarnits amb braçalets i les mans que es recolzen sobre un ventre prominent, com el d’una dona embarassada. La feminitat de la peça, la maternitat i el color negre, símbol de fertilitat, evoquen cultes a la fecunditat.
No podem oblidar, però, troballes com el crani trepanat, els conjunts d’ofrenes funeràries o els interessants conjunts ceràmics.
Visitar el Parc Arqueològic Mines de Gavà
INFORMACIÓ ÚTIL
Espanya