Dimarts a Esplugues i al Prat, membres destacats de la candidatura com el mateix Romeva o Eduardo Reyes, van realitzar els primers actes al Baix Llobregat. Avui, Mas, Romeva i Junqueras també seran a la comarca, a Castelldefels
Esplugues
Junts Pel Sí va presentar dimarts la seva campanya a Esplugues, entre altres actes a tot el Baix Llobregat i Catalunya, centrant el debat en els seus arguments pragmàtics a favor del nou Estat, allunyats del patriotisme. Eduardo Reyes, de Súmate, Joan Tarda, d’ERC i la membre del Govern, Neus Munté van omplir la Rambla a Can Vidalet, un dels barris més populars de la ciutat.
El president de Súmate va lamentar l’empitjorament de la situació a l’Estat espanyol, i va cridar a «no deixar que ens arrosseguin». Va explicar que vol ser un país potent de la UE, en comptes que «els nostres fills i nets hagin de marxar cap a Europa». Tardà va explicar que la candidatura vol la independència per aconseguir repartir millor la riquesa i no per un canvi de banderes. D’altra banda, el republicà va advertir que «no guanyar suposaria hipotecar el futur de dues o tres generacions».
«No volem una democràcia low cost subordinada als poders financers»
Reyes va explicar que el projecte independentista no va d’identitats, «com voleu que trenqui amb Espanya, si jo sóc espanyol», va exclamar. A més, va afegir que la independència seria positiva per la resta de l’Estat, ja que «seria un exemple de revolució».
Crítica a les inversions de l’executiu central
Neus Munté va criticar les inversions en despesa militar i en infraestructures innecessàries del govern del PP, «mentre es retalla el programes socials i pensions». En aquest sentit, el membre de Súmate va ironitzar; «no tindrem pensió, però cadascú tindrà un vagó de l’AVE amb el seu nom».
La membre de l’executiu català va assegurar que «una Catalunya autonòmica és inviable». «No ens podem imaginar un Estat espanyol lleial, perquè no l’hem tingut mai, però sí que ens podem imaginar una República catalana», va concloure. Va defensar la pluralitat de la candidatura, que, segons la membre Junts Pel Sí, té un objectiu «molt clar», que és assolir la independència.
El Prat
Romeva: “Tenim un Estat que prefereix garantir la bandera de la unitat fins i tot en contra dels drets de les persones”
Junts pel Sí va presentar la candidatura al Prat de Llobregat en un acte amb més de 300 persones.
El cap de llista de la candidatura, Raül Romeva, davant les declaracions de l’expresident del Govern espanyol, Felipe González, va assegurar: “Tenim un Estat que prefereix garantir la bandera de la unitat fins i tot en contra dels drets de les persones” i va continuar insistint en què “això no va de banderes, va de dignitats de les persones i de gent que, en el marc actual, no pot trobar respostes a les necessitats que té”.
El candidat va explicar que amb la independència de Catalunya s’obtindran els recursos necessaris per a millorar la vida de les persones i per a donar respostes a les seves necessitats, independentment dels seus orígens. També va recordar que els vincles amb l’Estat espanyol no es trencaran, tot el contrari: “El fet de tenir una relació d’igual a igual amb l’Estat farà que els lligams siguin més forts i això permetrà tenir millors oportunitats per a la gent d’aquí i per als que viuen fora de Catalunya i d’Espanya”, va reblar.
Romeva va recordar que això va vinculat a la dignitat, els drets i “l’oportunitat històrica per a solucionar molts problemes derivats d’una obcecació centralitzadora de l’Estat”. “Tots els recursos que l’Estat destina a evitar que Catalunya pugui votar, podria destinar-los a millorar les condicions de vida de la gent”, va denunciar. En aquesta línia, Romeva va dir que el Baix Llobregat reflecteix la pluralitat de Catalunya i va advertir que “si el 27S la majoria és clara, tindrem uns resultats que permetran beneficiar a Catalunya”.
Antoni Comín va recordar que Junts pel Sí defensa la independència de Catalunya perquè tots els seus integrants han arribat a la mateixa conclusió: “Només ens ha quedat un únic camí, l’Estat independent”. Comín va recordar que anys enrere el catalanisme tenia moltes altres sortides, però avui en dia “ens plantegem catalanisme sí o catalanisme no” i va assegurar que la independència permetrà la continuïtat d’aquest país amb les seves característiques i singularitats. També va argumentar que l’objectiu de Junts pel Sí és “fer un país millor, més just, construir un estat del benestar de primera divisió”.
Comín va acabar amb la següent reflexió: “La independència i prou no ens farà lliures, el que ens farà lliures serà posar la independència al servei de la justícia social, que és el que permet tenir les persones lliures”.
El candidat Josep Rull ha fer valer quatre conceptes: democràcia: “El Govern espanyol l’únic que sap fer és prohibir: ho ha fet durant més de tres segles i tot i així no ho ha aconseguit. El que estem fent és una revolta democràtica i la força de les urnes és imparable”; benestar; “La independència de Catalunya servirà perquè Catalunya tingui prou recursos per garantir un ideal tant potent com la igualtat d’oportunitats i la justícia social”; comunitat: “Aquest nou estat serà dels catalans que se’n sentin, independentment de l’origen, parlin com parlin o somiïn amb la llengua que somiïn”; i esperança: “Pel futur dels nostres fills i néts, el millor avui és tenir un estat propi que serveixi als interessos de la gent d’aquest país”. Rull ha acabat la seva intervenció amb una referència a Jean Cocteau: “El 27S, els catalans farem possible allò que molts diuen que és impossible, la llibertat d’aquest poble”
Finalment, Isona Passola s’ha referit a la candidatura Junts pel Sí com “una de les claus que pot portar a la victòria” i, al mateix temps, com “la capacitat que té Catalunya d’inventar-se maneres de relacionar-se políticament diferents, menys sectàries”. Passola ha volgut destacar la importància de construir un estat del benestar i tot el que això implica: “Les dones ens hem d’implicar en la independència perquè així podrem ser tractades amb igualtat”, ha apuntat. Així mateix, com a personalitat vinculada a la cultura, ha subratllat que aquest sector és una peça clau en un estat del benestar: “Necessitem un país culte perquè la tercera pota, després de l’ensenyament i de la sanitat, és la cultura, és el que fa a la societat més rica”, ha afegit.
Per Arnau García Gibert