L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) manifesta la seva preocupació per la crisi
humanitària en matèria de refugi que està tenint lloc a la Mediterrània, arran de la guerra civil a Síria i d’altres conflictes
Segons dades de l’ACNUR, aproximadament 322.000 persones han creuat la Mediterrània
durant el 2015, la majoria com a refugiades, fugint de la violència i la persecució, de les quals almenys la meitat provenen de Síria.
A més, es compta que 2.750 persones han desaparegut o mort en els primers vuit mesos de l’any i es preveu que el nombre d’arribades continuï augmentant els propers mesos.
Es fa palès, doncs, que la guerra de Síria està provocant la pitjor catàstrofe humanitària des de la Segona Guerra Mundial. Aquest conflicte bèl·lic ja ha provocat que hi hagi 4 milions de
refugiats sirians (i 7.6 milions de desplaçats interns), el contingent de refugiats més gran del món.
D’aquests, 1.2 milions es troben en camps de refugiats al Líban; 1.800.000 a Turquia;
630.000 a Jordània; 250.000 a l’Iraq; 135.000 a Egipte.
Tanmateix el clam dels números, la resposta de la UE a la crisi dels refugiats ha estat fins ara insuficient i ineficient: els 28 estats membres de la UE només han rebut 24.793 refugiats, i de fet en quantitats molt desiguals; mentre Alemanya n’acull 20.000, França n’acull 1.000 i l’Estat espanyol només 130.
És, doncs, absolutament urgent i necessari abordar aquesta problemàtica de manera
coordinada i solidària en l’àmbit de la UE, superant les limitacions de propostes com les
d’assignar i redistribuir refugiats en quotes obligatòries per països malgrat que el deure de la UE és protegir les persones que ho necessiten, com així ho estableix la seva Carta de drets fonamentals i la Convenció de Ginebra de 1951 relativa a l’estatus de refugiats.
D’altra banda, la crua realitat és que guerra a Síria sembla lluny d’arribar al final i la situació als camps de refugiats de la regió és precària. Per tant, la qüestió no és si cada dia més i més
refugiats entraran a la UE, sinó com ho faran; il·legalment i sota els tentacles de les màfies o de manera regulada i humana.
El passat juliol l’agència de Nacions Unides per als refugiats ja va demanar als governs
europeus que fessin més per ajudar als refugiats sirians a entrar a Europa sota condicions legals i segures.
Cal recordar que les persones refugiades no abandonen casa seva per pròpia voluntat, sinó per fugir de situacions desesperades d’extrema crueltat, violència i violació sistemàtica dels drets humans, com s’està produint a Síria des de fa temps i amb una intensitat extrema. Hi ha per tant una raó humanitària evident per acollir una part d’aquest col·lectiu a les nostres societats.
En aquest sentit, cal aprofitar el bagatge i la implantació del Fons Català de Cooperació al
Desenvolupament, que té oberta des de l’any 2013 una campanya de suport a la població
afectada per la guerra civil a Síria.
El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament és una organització formada per ens locals que destinen una part del seu pressupost a finançar accions de Cooperació al Desenvolupament i de Solidaritat amb els pobles dels països més desfavorits, i actua com a instrument de coordinació dels esforços dels ajuntaments i d’altres administracions catalanes,
en els casos d’actuacions en situació d’emergència i especialment en la post emergència i reconstrucció.
És, doncs, des d’aquesta operativa consolidada que l’AMB, al costat dels ajuntaments
metropolitans i amb la seva ciutat capital al capdavant com a seu del Secretariat de la Unió per la Mediterrània, vol implicar-se plenament en l’assoliment dels objectius de la iniciativa
“Procés de Barcelona: Unió per la Mediterrània” i col·laborar en fer de la conca mediterrània un àmbit de diàleg, intercanvi i cooperació que garanteixi la pau, l’estabilitat i la prosperitat.
Davant la situació explicada i per tots coneguda,
Atès que la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, en el seu article 1,
determina que la dignitat humana és inviolable i ha de ser respectada i protegida.
Atès que la Declaració Universal dels Drets Humans reconeix en l’article 14 que, en cas
de persecució, tota persona té dret a cercar asil, i a gaudir-ne, a qualsevol país.
Atès que la Convenció de Ginebra del 1951 i el Protocol sobre l’Estatut del Refugiat de
1967, tots dos signats i ratificats per l’Estat espanyol, preveuen que cal facilitar
l’estatut de refugiat i garantir els drets que aquest estatut preveu.
Atesa la crida de la Plataforma Stop Mare Mortum als municipis catalans per la creació
d’una Xarxa de Municipis Acollidors.
Atès que del 2013 al 2014 a Catalunya vam passar de 484 a 786 peticions d’asil i només
28 places d’acollida.
Atès que els municipis catalans s’han caracteritzat per respondre solidàriament a
l’arribada de persones refugiades de conflictes com el dels Balcans i que compten amb
un teixit associatiu vinculat a la pau, els drets humans i el desenvolupament.
Atesa la demanda de la societat civil catalana als respectius municipis per a que donin resposta a la situació dels refugiats.
En conseqüència i per tot l’exposat, el Govern de l’AMB adopta els acords següents:
Primer. Instar al Govern espanyol a:
Demanar una major dotació de recursos a la UE per suport jurídic, assistència, acollida
i integració social i que s’estableixin mecanismes perquè es transfereixin a les
administracions municipals per a la gestió descentralitzada.
Augmentar el nombre de places d’asil, també com la dotació pressupostària per
millorar la qualitat en les diferents fases de l’atenció a aquest col·lectiu.
Augmentar de sis mesos a un mínim de 24 mesos el període d’acollida de les persones
sol·licitants d’asil, en funció de la vulnerabilitat de cada persona.
Exigir als organismes responsables de la tramitació dels expedients de petició d’asil a
resoldre amb celeritat els que estan en curs.
Traslladar a la Comissió Europea i al Consell de la UE la necessitat d’emprendre
mesures urgents per una implementació efectiva del dret d’asil i per posar en pràctica
un autèntic sistema europeu comú d’asil que impliqui solidàriament tots els estats
membres i que prioritzi les raons humanitàries.
Segon. Instar al Govern de la Generalitat de Catalunya a:
Actualitzar la dotació pressupostària del Pla de Protecció Internacional a Catalunya
(PPIC), aprovat el 28 de gener de 2014, adequant-la a la situació actual i assegurar-ne
el desplegament.
Territorialitzar els serveis d’atenció a les persones demandants d’asil i en paral·lel
formar i/o especialitzar aquelles persones dels municipis que s’hauran de fer càrrec del
suport i l’atenció a les persones sol·licitants.
Donar suport als municipis acollidors i facilitar-ne la coordinació.
Incorporar a l’AMB, com actor de cooperació internacional, a participar en les reunions
de coordinació per a l’acollida de població refugiada.
Tercer. Comprometre l’AMB en:
– Donar suport i col·laborar amb els ajuntaments metropolitans en l’acollida i el servei a
les persones sol·licitants d’asil.
– Engegar i garantir polítiques metropolitanes de cooperació al desenvolupament amb
vocació transformadora.
– Donar suport als ajuntaments metropolitans en el desenvolupament de les seves
accions respecte d’aquesta iniciativa i en la creació d’una Xarxa Catalana de ciutats
refugi.
– Instar al Fons Català de Cooperació al desenvolupament a coordinar aquesta xarxa i a
desenvolupar el projecte d’acolliment a tots els desplaçats per la guerra.
– Aprofitar els recursos i treballar de manera coordinada amb el Fons Català de
Cooperació al Desenvolupament per a que , en col·laboració amb les entitats que
treballen la problemàtica, pugui desenvolupar la seva feina d’acollir les famílies
desplaçades i garantir la seva correcta atenció amb els professionals adients.
Quart. Aprovar una subvenció al Fons Català de Cooperació al desenvolupament, per a la
coordinació de les accions i serveis necessaris per assolir els objectius del projecte municipal i metropolità d’acolliment, per import de 251.492,84€, amb càrrec a les dotacions disponibles de les partides de Cooperació al desenvolupament X1053 92900 48909 (en 116.492,84€) i X1053 92900 46209 (en 135.000,00€), del pressupost de l’AMB aprovat per a 2015. El pla d’accions d’aquest projecte així com els termes de seguiment de la subvenció atorgada es fixaran mitjançant Conveni amb el Fons Català de Cooperació que aprovarà la Junta de govern de l’AMB.
Cinquè. Sumar-se a les línies de treball identificades i consensuades a les reunions en matèria de refugi, celebrades a la seu del Fons Català amb la participació d’ajuntaments i
administracions locals supramunicipals. Aquestes són:
Assistència en les rutes de fugida
Suport als municipis de la ruta
Planificació i gestió de l’acollida
Acollida a Catalunya
Educació per al desenvolupament a Catalunya respecte a les poblacions de refugiats
Sisè. Coordinar i concentrar els esforços del món local davant la situació d’emergència actual, a través del Fons Català, per tal de tenir una veu conjunta que faci interlocució amb la
Generalitat de Catalunya i el Govern de l’Estat espanyol.
Setè. Fer arribar aquest acord a tots els ajuntaments metropolitans, al Fons Català de
Cooperació al Desenvolupament, a la Federació de Municipis de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis, a la Generalitat de Catalunya i al Govern de l’Estat espanyol.