Ja estem a principis d’octubre i sembla que hagin passat molts mesos des de les eleccions del 27 de setembre. Tots els esdeveniments fruit del resultat de les eleccions estan succeint a gran velocitat i no tenim temps d’assimilar-los. La pressió dels mitjans estatals que, seguint el dictat dels dos grans partits, han volgut presentar els resultats com una derrota de l’independentisme, unit amb les dificultats intrínseques existents en el front del SI ajuden a fer més gran aquesta sensació de màxima acceleració. Per tant ens convé aturar-nos un moment i fer una lectura assossegada dels resultats.
I volem encetar aquesta reflexió felicitant-nos pels molts bons resultats de la candidatura Junts pel Sí arreu de Catalunya. Ha estat la força més votada a cadascuna de les 42 comarques de Catalunya i ha guanyat també en 911 dels 948 municipis de Catalunya. La candidatura de Junts pel Sí ha obtingut quasi 1,7 milions de vots, el màxim nombre de vots que ha obtingut mai una candidatura en unes eleccions al Parlament de Catalunya. La suma dels escons de Junts pel Sí i la CUP, les dues candidatures clarament independentistes, conformen una majoria que es pot entendre com una clara victòria de les opcions independentistes.
Però aquestes eleccions no eren unes eleccions qualsevols. La voluntat amb la que es van convocar aquestes eleccions era una voluntat clarament plebiscitària. Voluntat que no va ser compartida per gran part de les forces polítiques catalanes. Aquest fet condiciona també la lectura dels resultats. Les forces declaradament independentistes no han assolit la majoria absoluta dels vots emessos. Sembla clar que el procés que iniciem haurà d’establir les bases per un referèndum que haurà de ratificar el procés iniciat.
Però vull centrar aquesta reflexió en el què ha passat a casa nostra, a l’àrea metropolitana. El territori metropolità es una realitat demogràfica conformada per 36 municipis, amb l’index més alt de població del país, uns 3.225.000 habitants. Aquest fet fa de l’àrea metropolitana l’objectiu prioritari de totes les formacions que es vulguin presentar a qualsevol campanya electoral a Catalunya. Es per això que sempre veiem per les nostres contrades a tots els líders polítics de l’arc parlamentari. Fins hi tot ens visiten aquells que solament ens venen a veure si hi ha una campanya electoral pel mig.
Doncs be, Junts pel Sí ha estat la opció preferida en l’àrea metropolitana amb el suport d’un 31% dels votants, que vol dir 543.009 vots recollits.
Però, tot i els bons resultats de Junts pel Sí, els mitjans de comunicació d’àmbit estatal i la majoria de les forces polítiques ens volen marejar dient-nos allò de que ja no som el cinturó roig , ni un vermell destenyit, ara som el cinturó taronja. Es una evidència que Ciutadans ha sabut rendibilitzar la davallada de socialistes i populars per convertir-se en el referent de l’anti independentisme a Catalunya, i ha aconseguit uns excel·lents resultats, però molt lluny dels obtinguts per Junts pel Si.
El vot a Ciutadans al conjunt de l’àrea metropolitana representa el 20%, que vol dir 353.854 vots recollits. Per tant, aquells que parlin del cinturó taronja menteixen descaradament. La força majoritària en l’àrea metropolitana es Junts pel Si, i aquest recolzament de l’àrea metropolitana a l’independentisme es el que ha permès la victòria d’aquesta opció al Parlament català.
Aquests resultats demostren que la polarització independentista també es una realitat al territori metropolità, el qual té una idiosincràsia pròpia, amb uns vincles funcionals que van més enllà de les pròpies dinàmiques d’una realitat econòmica i un mercat de treball d’escala metropolitana que té serioses dificultats per sobreviure atesa la precarietat laboral que vivim. Som més que un motor econòmic i la punta de llança econòmica i logística, on hi viuen al voltant de 3,2 milions de persones; som una ciutat global metropolitana on hi conflueixen els reptes de progrés econòmic i social, on vivim les arrels metropolitanes com “el nostre” fet diferencial.
El conjunt de la ciutat global metropolitana ha canviat la direcció del seu vot i ens hem sumat al projecte independentista, convertint-nos en el motor del procés, convençuts de que la independència ens permetrà fer un país millor per a tots, i això, per suposat, inclou el territori metropolità.
La candidatura de Junts pel Sí ens hem presentat amb un programa electoral que, malgrat que algunes forces polítiques l’hagin menystingut, i d’altres han negat la seva existència, la majoria del poble català l’ha referendat. Ens vam presentar amb un programa electoral i amb un full de ruta que seguirem fil per randa.
La revolució dels somriures és un compromís per la llibertat, que es basa en una educació de qualitat per tothom, en un país sense pobresa, en un estat on puguem invertir en infraestructures al servei de tots, en un estat on gestionarem els nostres recursos i acabarem amb les retallades, on les pensions dignes estaran assegurades, on es potenciarà el teixit productiu, on es lluitarà aferrissament contra l’atur, on es millorarà la sanitat i els serveis socials, on gaudirem de la ciutadania europea,….en un Estat Nou i Independent.
Isidre Sierra i Fusté és Alcalde de Sant Climent de Llobregat i Portaveu del Grup Metropolità de Convergència