Algunes institucions com Molins de Rei o la Diputació de Barcelona treballaran amb aquestes entitats, que experimenten un fort creixement
Aquest mes, l’Ajuntament de Molins de Rei del Baix Llobregat, va decidir comprometre’s a «treballar amb la banca ètica» a partir del dia 17 de desembre. Va ser una moció de la CUP, però aprovada per unanimitat per pert de tots els regidors del ple, des d’Entesa a Ciutadans, i des de Convergència als mateixos anticapitalistes. Una moció semblant ja havia tingut el vistiplau a la Diputació de Barcelona, d’on forma part la comarca.
El concepte banca ètica sona molt bé a orelles de la majoria de la població, sobretot des de l’esclat de la crisis. Les institucions financeres, on les tradicionals encara són hegemòniques, disminueixen notablement la seva confiança. Si mirem les dades del CEO, els banquers són, de llarg, els professionals pitjor valorats amb un 2’09 sobre 10, per sota, inclús, dels polítics que treuen un 2’62. A més, la banca suspèn un 2’18, per sota del Govern Central i la Monarquia.
Membres de diverses entitats de finances ètiques es troben, cada cop, amb més gent interessada a invertir en aquest sector, bàsicament pel desencant amb la banca convencional. Tot i així, la gran majoria de la població té un gran desconeixement i admeten que «és complex explicar com funciona».
Des de l’esclat l’any de la crisis, el 2007, les entitats de finances ètiques han passat de gestionar poc més de 130 milions d’€ a recollir-ne un estalvi de prop de 1.500 milions al conjunt de l’Estat espanyol. Les entitats de finances ètiques ja compten amb 180.000 clients a tot el país. Sí bé és cert que els seus responsables calculen que el gruix del volum d’aquestes entitats es dóna a Catalunya, no hi ha xifres exactes, encara, sobre la implantació que tenen al Baix Llobregat.
Malgrat haver augmentat deu cops el seu volum de negoci, representen menys d’un 1% del total de l PIB que mou el sector bancari. Es parla d’un sector, encara, incipient.
Són realment fiables aquestes entitats?
«Existeix un desconeixement gran del món de les finances ètiques, encara, i a més parlem de diners, un tema amb el qual la gent és molt curosa», explica David Díaz, coordinador d’Oikocredit i soci de FETS. «Molta gent és reticent a obrir-se un compte», conclou.
Malgrat aquestes dificultats, les entitats de finances ètiques en defensen la seva viabilitat. El principal argument que exposa David Díaz és que «la taxa de morositat és significativament més baixa que en les altres entitats bancàries». Un 8’17% de clients de les finances ètiques no va tornar els seus crèdits, però la mitjana és d’un 10’6%, segons dades del Banc d’Espanya. És a dir, aquestes entitats tenen un ràtio per sota de la mitjana, els seus clients compleixen més.
El coordinador d’Oikocredit afegeix una dada concreta en referència a la seva entitat. Diversifiquen la seva inversió en diferents sectors i països, així, una crisis puntual no posa en perill els clients.
Finances ètiques que operen al Baix Llobregat
Al Baix Llobregat, tothom pot invertir els seus estalvis fins a 4 entitats de finances d’aquest tipus, encara que no totes són pròpiament bancs. Parlem de Triodos Bank, Coop57, Fiare Banca Ètica i Oikocredit, encara que també hi és present de la Caixa d’Enginyers, que no és pròpiament ètica, però sí que es regeix amb criteris cooperatius de democràcia interna.
Existeixen diferències entre aquestes entitats. Triodos Bank, regulat pel Banc d’Espanya, és legalment un banc amb una organització interna convencional, però que basa les seves inversions en criteris ètics. D’altra banda, Coop57 i Oikocredit són «cooperatives de serveis financers no bancàries», és a dir, no estan regulades per cap Banc Central i només ofereixen inversió basada bàsicament en l’estalvi a mitjà o llarg termini. La diferència és que Oikocredit col·labora amb projectes del tercer món, de països en vies de desenvolupament, i Coop57 ho fa en projectes d’economia social i solidària locals.
Per últim, Fiare és una entitat bancària regulada des d’aquest any. Fins ara no oferia operativa, com Coop57 i Oikocredit, malgrat estar vinculada a un banc regulat (Banca Popolare Intaliana). Ara s’han fusionat i són una cooperativa bancària, similar a Triodos, però amb un funcionament intern cooperatiu, com les dues últimes. Tot i això, de moment només ofereix operativa on-line, encara que té previst oferir targetes de dèbit a curt termini.
Malgrat no estiguin coordinades a nivell formal, sí que existeix l’entitat FETS, que es dedica a la difusió, la formació i la recerca sobre les finances ètiques. Gestiona a través de l’Observatori de les Finances Ètiques el segell ETHSI d’assegurances ètiques i solidàries. És un indicador que certifica productes d’assegurances ètiques i solidàries.
Perspectives de futur de finances ètiques
«Tot fa pensar que el creixement obtingut els últims anys es mantindrà, però el principal repte serà aconseguir més projectes empresarials on invertir», expliquen els responsables d’aquestes entitats. És a dir, un creixement del sector de les finances ètiques haurà d’anar vinculat a l’augment del sector de les empreses de l’economia social i solidària, o empreses amb valors socials. Dit amb altres paraules, malgrat estiguin interessades en més clients, per poder créixer significativament, també necessitaran més projectes de corporacions socials, on invertir.
Cada entitat estableix els seus propis criteris per invertir o no projecte, mentre que a França sí que hi ha un segell comú Finansol extern a les entitats. Tot i això, aquests paràmetres són estrictes i similars entre les diferents entitats. Es basen en l’avaluació «ASG», que inclou el seu impacte social i ambiental, i com es governa l’entitat.
Per la seva banda, Marta de la Cuesta, professora d’economia i que va ser directiva de la desapareguda Banca Cívica, no creu que siguin una amenaça per la resta d’entitats. Va explicar que seran un incentiu per fer-los millorar i que vigilin més les seves inversions. Banca Cívica va ser absorbida per CaixaBank l’any 2012, malgrat el seu nom, no tenia res a veure amb les entitats de finances ètiques.
Autor: Arnau García Gibert