El realitzador francès Stéphane Brizé aposta per un cinema social lligat a l’actualitat europea de la crisi econòmica i l’atur en una pel·lícula de títol tan explícit com “La ley del mercado”
Per Joan Millaret Valls / AMIC
En aquest film, Thierry (Vincent Lindon – premiat com a millor actor al Festival de Cannes’2015 per aquest paper), és un home en la cinquantena, casat i amb fills, que després d’anys a l’atur, trobarà feina en uns grans magatzems com a supervisor.
Però el treball que realitza Thierry no dista massa de la feina de vigilant, fins i tot de policia, participant també en silenci en l’acusació i interrogatori als autors de petits furts o als mateixos operaris que han comès infraccions. Sense pronunciar-se, callat i eficient, al final acabarà per prendre una decisió dràstica.
Així, el que en principi sembla un film que planteja el drama de l’atur en edats avançades i les consegüents dificultats per reincorporar-se al món del treball, acaba parlant de la dignitat personal i de les conviccions pròpies en temps dolents que propicien les rebaixes i les claudicacions personals.
“La ley del mercado” és una pel·lícula d’aparença petita, discreta, sense pretensions, rutinària i monòtona fins i tot, amb un seguit de situacions gens subratllades ni dramatitzades per una càmera distant, que no vol ser intrusiva ni interventora, i que li dóna una semblança de documental.
Tot i les bones intencions, al final l’espectador resta indiferent o desmotivat, potser per culpa d’aquesta excessiva sensació de pel·lícula plana, mancada de respiració, sense tremp.