No estudia qui vol, sinó qui pot
[dropcap color=”#336600″ font=”arial” fontsize=”40″]L[/dropcap]a mare, malgrat matrícules d’honor i mencions especials, no va poder arribar a la universitat. I és que a casa eren set boques a alimentar. De menjar n’hi havia poc, i d’estudis encara menys. No cal mirar massa enrere per comprovar que en aquella època anar a la universitat era tot un privilegi reservat només a aquelles famílies que s’ho podien permetre.
Avui els estudiants protesten, i motius no els falten. Les retallades en educació i l’increment de les taxes universitàries imposat pel govern espanyol amenacen greument el futur dels nostres joves. Són ells els que paguen, i a un preu massa elevat, una factura universitària inassumible ja per a molts. A ningú se li escapa que sense una adequada política de beques només podran accedir a l’educació superior els que disposin dels recursos necessaris. En poc temps hem passat de la generació publicitària JASP (Jóvenes Aunque Sobradamente Preparados) a la generació “mileurista” (en el millor dels casos) per acabar desembocant en la generació “ni-ni (la que ni estudia, ni treballa). Ara, més que mai, necessitem joves preparats. I en aquest sentit, el coneixement i la formació són fonamentals. Cal lluitar, doncs, per la igualtat d’oportunitats per als nostres joves. Defensar una universitat pública i de qualitat per a Catalunya. No ens podem permetre una generació perduda. Els diners ho mouen tot, però la nostra educació i el nostre futur no tenen preu.
Sílvia Guillén, Regidora Esquerres per Molins de Rei (ExMdR)