Dissabte passat 16 d’abril es van celebrar dues taules rodones que serviren per
reflexionar sobre l’encaix del Baix Llobregat en el seu entorn. Les dues taules
s’agruparen segons les temàtiques de “La planificació urbanística i territorial”i“El
territori i la nova governança”
El municipi de Sant Vicenç dels Horts que acollí l’encontre va oferir-nos l’espai del
centre de promoció econòmica del Molí dels Frares. Agraïm l’encert de l’indret
escollit. El Molí dels Frares és a més un espai museístic de gran interès, un antic
mas del segle XIII reconstruït als inicis del segle XX, que conserva les restes d’un
antic molí fariner, mogut amb l’aigua de la riera, i que des del 1370 havia estat
propietat del monestir de Sant Pau del Camp i, entre 1583 i 1723, del de Montserrat.
Just al davant del centre, hi tenim l’enorme construcció de la cimentera Molins que
data del 1928 i que consta de diverses construccions que s’han anat fent al llarg
dels anys per obtenir una producció eficient de ciment, la nova i darrera construcció
és ja feta en ple segle XXI. Parlem doncs de dues instal·lacions industrials que
des d’èpoques remotes fins a l’actualitat ens recorden el tremp d’una comarca
treballadora i ubicada en un indret estratègic del país.
Les ponències i el debat de la taula que tractava de “La planificació urbanística i
territorial” parlaren de forma resumida de l’urbanisme al Baix Llobregat,
començant pel moment de l’urbanisme “pre-constitucional” ACTUR’s (planejament
municipal poc proteccionista, plans parcials extensius, urbanitzacions il·legals).
Recordàrem l’urbanisme de finals dels 80, començament dels 90, caracteritzat per
l’augment de la importància de la planificació local , molt centrat en el municipi, per
mitjà de dos models diferenciats al sud de la comarca amb el PGM, que tot i ser
supramunicipal, deixa en mans del municipi la capacitat d’adaptar-se a les seves
necessitats locals per mitjà de modificacions, i al nord que es planifica per mitjà dels
PGOU’s i/o POUM’s. Dos models absolutament diferents.
També es va tractar el període posterior a 2010 i a l’aprovació del Pla Territorial
Parcial Metropolità de Barcelona, moment en que comencen a proliferar els Plans
Directors Urbanístics, ja siguin predefinits pel propi PTPMB, ja siguin definits per la
necessitat de gestionar àmbits d’activitat econòmica considerats estratègics (els
Plans Directors urbanístics d’activitat econòmica).
Prèviament i a cavall d’aquests dos moments podem encabir els Plans Sectorials que
s’han treballat, amb més o menys èxit, com pot ser el Pla Sectorial d’Habitatge, que
ara sembla que torna engegar. Per tant, un moment urbanístic on prolifera la
planificació d’abast supramunicipal.
Els ponents de la taula van anar desgranant la seva visió entorn a aquesta descripció
bàsica de l’evolució de la planificació al nostre país i en concret a la comarca.
A nivell territorial, la defensa d’un planejament territorial consensuat amb el territori,
coneixedor de les seves virtuts i les seves mancances, ha d’aportar coherència al
planejament més local. En aquest sentit, i més centrat en l’àmbit territorial que ens
ocupa, es va fer una certa reflexió respecte la idea de “ciutat de ciutats”, és a dir
d’una àrea metropolitana que englobi al seu interior ciutats i territoris amb
identitat pròpia.
Una de les novetats dels darrers temps d’obligat compliment legal, és l’avaluació
ambiental estratègica en la que es posa en evidència que els temes del medi
ambient no són qüestions addicionals, sinó que són les bàsiques: les estructurals.
Hem de superar la visió que fins ara ha guiat realment el fet mediambiental del
planejament. El planejament no ha de passar un control mediambiental, sinó que ha
d’incorporar des del seu inici la visió i l’anàlisi de l’entorn en el que es treballi, tot fent
que aquesta visió mediambiental formi part integrant del planejament.
La vida transcorre en el territori, en les espècies, en els hàbitats, tot el territori té interès
ecològic, les ciutats són autèntics ecosistemes. Cal situar l’avaluació ambiental
com una de les eines prioritàries per a la definició estratègica del planejament.
En les intervencions dels experts s’aprofundí en com es realitza la gestió de
l’urbanisme. Disposem d’eines normatives que emmarquen la gestió i de
procediments d’acord entre les parts.
Una de les eines són els convenis de gestió que han esdevingut eficients. Ara bé, hi ha una altra de les eines “els convenis de planejament” en els quals un mal ús provoca la pèrdua de control i de
competències del poder públic respecte del territori i per tant allunya el control
social i la participació ciutadana de les decisions, empobreix la democràcia i es corre
el perill de gestionar el que és de tothom, al servei únic dels interessos econòmics.
El compromís personal d’homes i de dones implicats en els afers de la comunitat,
coneixedors i compromesos en una visió de l’interès general, és i serà una eina
potent en l’orientació de cercar noves maneres de prendre decisions i
d’intervenir en els afers comuns des de la base social.
Pels ponents de la taula, les prioritats dels propers anys a la nostra comarca, passen,
entre d’altres, per:
1.- La definició ecològica de l’espai urbà i la redefinició del riu.
2.- Ser protagonistes de les decisions del nostre futur territorial.
3.- Els límits de cada municipi en matèria de planejament s’han de superar a partir de
la col·laboració i la cooperació per resoldre qüestions d’abast més ampli.
4.- Cal localitzar i comptar amb l’actiu de persones concretes que són capaces de
sumar el seu entusiasme per afavorir canvis a favor de l’interès general.
5.- En matèria de gestió urbanística i territorial cal treballar des de la coherència i la
racionalitat i sempre en funció del bé comú.
Les ponències i el debat de la taula que tractava de “ El territori i la nova
governança”. Partiren d’una reflexió bàsica constatant que el sentiment d’identitat i
pertinença a un àmbit territorial es reforça a partir de la proximitat i de l’accés als
serveis públics per part de la ciutadania.
La reivindicació que l’actiu dels ajuntaments des del passat recent i en el futur ha
contribuït i contribuirà a la transformació de la comarca. La cooperació, la
col·laboració, la confluència, la coordinació, la complementarietat són les
paraules “co” que assenyalen el camí que ha d’emprendre la comarca per
adquirir un nou rol en el futur del territori del país així com també serveixen per
definir noves maneres d’entendre l’administració pública i l’interès general.
L’organització territorial de Catalunya encara hereva, en part, de Pau Vila,
assenyalava les comarques a partir del criteri que des de cada poble es pogués anar
i tornar en un dia a la seva capital i que fossin equilibrades en nombre d’habitants, o
que l’extensió compensés les diferències. Avui aquestes circumstàncies són prou
diferents i per tant una de les preguntes que ens podem fer, és: a l’actualitat on
està escrit que hi hagi un sol model de comarca? El Baix Llobregat és una
comarca plural territorialment i socialment. És una comarca preparada per
assumir la nova governança i les exigències de participació i de co-responsabilització
ciutadana.
La constatació que vivim un canvi d’època i no una “època de canvis”, que cal
reforçar el poder de la democràcia política i de la cultura, per vèncer el poder
econòmic difós i anònim i que en el futur, la cohesió social i territorial passa per
la comunicació, foren línies bàsiques per a l’elaboració de futures estratègies de la
nova governança del territori.
A tall de consideracions bàsiques els ponents ens indicaren que cal que abordem el
futur des de:
1.- La co-responsabilitat
2.- L’estudi profund de la realitat comarcal, fet des de l’expertesa, per després
prendre decisions.
3.- Les comunicacions del futur que cohesionen i vinculen són: Internet i l’espai
radioelèctric.
4.- Una comarca forta que dialogui amb Barcelona de tu a tu.
5.- La voluntat de la gent serà qui decideixi el futur de la comarca. Democràcia
radical.
6.- La proximitat dels serveis contribueix a enfortir el sentit de comunitat