La setena edició de l’informe Global Silmar que valora la qualitat dels ecosistemes del fons marins del litoral català té desplegades 18 estacions de seguiment de fons marí, una d’elles al Prar de Llobregat, que hi ha detectat també, una espècie marina en perill d’extinció
ACN – Enguany, han suspès la valoració de l’Informe, els municipis de Badalona i Torredembarra. En el cas de Badalona, el mal estat del seu fons marí està condicionat als mals usos que se’n fa per part de la ciutadania i per la manca d’un sistema eficient de canalitzacions, mentre que en el cas de Torredembarra el deteriorament del fons marí es deu bàsicament a la irrupció de l’alga invasora ‘Caulerpa Cylindracea’ que ha colonitzat l’ecosistema marí del municipi. Per contra, els municipis que obtenen millor nota per la qualitat del fons han estat Sant Feliu de Guíxols, L’Ametlla de Mar i Mataró.Mataró.
La xarxa Silmar té desplegades 18 estacions de seguiment de fons marí en el litoral català. Dels resultats ponderats de cada una d’aquestes estacions, la Fundació Mar, propietària de la xarxa, realitza un informe anual on valora els índexs de biodiversitat, l’estat dels bioindicadors de qualitat ecològica com la ‘posidònia’, la capacitat de recuperació natural, la implicació social dels veïns del municipi en la conservació del litoral i la inversió que fan els ajuntaments en la conservació del medi marí.
En l’examen d’aquest any, es constata que 13 de les 18 estacions del litoral català han pujat la nota en relació amb l’any passat, i això ha passat inclús en el municipi de Badalona, que tot i treure la pitjor nota de tot el litoral català, ha millorat la seva puntuació gràcies a la inversió econòmica que ha fet l’Ajuntament de Badalona en analitzar la qualitat de l’aigua. Tots els municipis aproven menys dos (Badalona i Torredembarra).
Xavier Salvador, biòleg de Silmar, explica que invertir com fa Badalona en analitzar la qualitat de l’aigua de la costa no és una mesura que serveixi per corregir les deficiències de l’ecosistema del fons marí que requereix d’altres tipus d’actuació per afavorir la millora d’aquest fons. En el cas del fons marí d’El Pont del Petroli de Badalona, Salvador explica que s’han trobat tot tipus de materials com bicicletes, tubs, urnes fúnebres i fins i tot una pistola.
A Torredembarra, a més de l’alga invasora ‘Caulerpa Cylindracea’ que domina el fons marí, també s’afegeix una mala gestió de l’Ajuntament de la ciutat que en les temporades d’estiu netegen les platges escombrant les restes de ‘posidònia’ que són les que quan arriben els temporals eviten que les onades s’emportin la sorra de la platja.
En els casos de les estacions de Sant Feliu de Guíxols, Mont-ras, l’Escala, Begur, Palamós i Tossa de Mar, la puntuació mes alta s’ha donat per la millora de l’estat ambiental i ecològic dels ecosistemes. L’informe Silmar destaca que els ajuntaments de Sant Feliu de Guíxols, Castell-Platja d’Aro, el Prat de Llobregat, Vilanova i la Geltrú o L’Ametlla de Mar s’han convertit en ”clars referents” a Catalunya per la seva sensibilització en promoure accions de conservació del fons marí.
En l’informe de la Fundació Mar s’assegura que en general la costa catalana presenta una elevada biodiversitat d’ecosistemes i especies marines, tot i que el seu estat actual està anys llum de l’estat que tenia fa seixanta anys, abans de la irrupció del turisme. D’aquesta manera, entre les 18 estacions de control de la xarxa s’ha observat que existeixen zones marines amb una elevada biodiversitat d’espècies com en el cas de ‘Cala Amatller-Secaïns’ de Sant Feliu de Guíxols, amb 281 espècies en un espai de 500 metres quadrats.
Però aquesta biodiversitat també es troba en zones més castigades per la densitat demogràfica com seria el cas de l’estació del Prat de Llobregat on es poden observar avui per avui 97 espècies de les 770 espècies identificades en la costa catalana.
Una biodiversitat que és una mostra que tot i el deteriorament del litoral català encara hi ha factors positius en el seu diagnòstic. L’informe també adverteix que hi ha espècies amenaçades i identifica a 10 espècies en perill d’extinció a l’estació de ‘Caials’ de Cadaqués i una espècie en l’estació del Prat de Llobregat.
En general, l’informe assegura que el litoral de Girona obté una millor puntuació, seguit del litoral de Tarragona i en última instància la costa de l’entorn de la capital catalana, que és on hi ha les pitjors notes.
Miquel Ventura, director de la Fundació Mar, no és gaire optimista de cara a l’evolució del pròxims anys perquè no observa prou sensibilitat per part dels ajuntaments i de les administracions públiques en general en tenir un interès en la millora del fons marí i d’altra banda pels mals usos i costums que fan del litoral els ciutadans en general.
Ventura ha reclamat a la Generalitat la creació d’una oficina tècnica d coordinació del fons marí que sigui capaç de centralitzar les dades i indicadors que realitzen diferents organitzacions i fundacions dedicades a la conservació del fons marí.
El director de la Fundació Mar ha subratllat que no deixa de ser una paradoxa que un territori com el català on el seu litoral genera una part important del seu PIB econòmic no inverteix en el manteniment del fons marí. Ventura també ha demanat que s’acceleri la tramitació d’una llei de fundacions i mecenatge que promogui incentius fiscals a les donacions d’empreses i particulars destinades a actuacions de millora del fons marí, tal i com indiquen i recomanen les autoritats de la Unió Europea.
La manca de sensibilitat i coneixement de la realitat del fons de mar per part de la ciutadania en general també és un llast que s’arrossega en l’estat del fons del mar. Tot i que hi ha punts d’atracament de barques en diferents cales del litoral, la majoria d’usuaris de barques segueixen tirant l’ancora al fons del mar, carregant-se el fons marí, explica Ventura.