La Sala Social del Tribunal Suprem ha desestimat el recurs interposat per l’empresa Honeywell Fricción (antiga Jurid Ibérica i actual Federal Mogul) contra la sentència del TSJC que la condemnava a abonar el recàrrec imposat a la pensió de viduïtat de la dona d’un extreballador mort per asbestosi com a conseqüència de l’exposició a l’amiant
Aquesta és la setena resolució judicial que condemna en ferm Honeywell per les malalties i morts d’extreballadors exposats a l’amiant a les fàbriques d’El Prat de Llobregat i la Zona Franca de Barcelona d’aquesta multinacional dedicada a la fabricació de components per a l’automoció.
Des de abans de l’any 1952 i fins a la prohibició a tot el territori de la UE de la utilització de l’asbest, l’amiant va estar present diàriament en els processos industrials que es desenvolupaven a l’antiga Honeywell, actual Federal Mogul, primer a la fàbrica d’El Prat de Llobregat i, amb posterioritat, a la de Zona Franca de Barcelona. Durant tot aquest temps, milers de treballadors van passar per aquests importants centres de treball i van estar exposats a les mortals fibres d’amiant sense que l’empresa adoptés les pertinents mesures de seguretat i prevenció per protegir la salut dels seus empleats.
Així ho considera provat el Tribunal Suprem atenent a un primer informe de l’Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo (INSHT) de l’any 1977 on es denunciava que a la fàbrica d’El Prat es superava la concentració màxima permesa de pols d’amiant i s’acumulaven tot tipus d’incompliments de la normativa de salut laboral en vigor, incloent-hi absència d’equips individuals de protecció i de les preceptives dobles taquilles i greus mancances en els sistemes de ventilació i extracció.
Cinc anys després, al 1982, el mateix organisme constatava que aquestes irregularitats només s’havien esmenat de forma molt parcial i se seguia superant greument la concentració màxima permesa de pols d’amiant, posant en evident risc la salut de les persones que hi treballaven.
De nou, l’any 1984 l’INHST denunciava que seguien sense satisfer-se les peticions traslladades a l’empresa en el primer informe i romanien sense solucionar-se les deficiències dels sistemes de ventilació localitzada i general així com altres incompliments, com ara manca de formació als treballadors de la fàbrica respecte el risc que suposa l’exposició a l’amiant.
No va ser fins setembre d’aquell mateix any, amb el trasllat de la fàbrica des de la localitat d’El Prat de Llobregat a la Zona Franca, que Honeywell va encarregar a una empresa externa la realització del control ambiental de les fibra d’amiant i adopta mesures destinades a minimitzar el risc que suposa la presència ambiental d’aquest material per a la salut humana.
Imposició d’un recàrrec a la prestació
El Tribunal Suprem ha dictat la darrera de les resolucions judicials que corrobora aquest bast historial d’incompliments de la normativa de protecció de la salut dels treballadors exposats a l’amiant. En el seu auto, l’Alt Tribunal confirma plenament la sentència dictada anteriorment pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que condemnava Honeywell Fricción a abonar el recàrrec del 50% sobre la prestació de viduïtat que percep la dona d’un extreballador mort l’any 2011 després que a l’edat de 84 anys se li reconegués la situació d’incapacitat permanent en grau d’absoluta com a conseqüència d’una asbestosi d’origen professional. El Suprem, per tant, desestima el recurs interposat per l’empresa on, entre d’altres qüestions que el TS no ha apreciat, s’argumentava que no hi havia normativa d’aplicació en matèria de control del risc per exposició a l’amiant amb anterioritat a 1984.
Per a Àlex Tisminetzky, advocat del Col·lectiu Ronda que ha representat la vídua, «Honeywell situa El Prat de Llobregat en primera línia del drama de l’amiant a Catalunya, al costat de localitats tristament marcades per l’asbest com són Cerdanyola i Castelldefels». Per a l’advocat «el fet que en només dos anys s’hagin dictat 7 sentències fermes que condemnen l’empresa, demostra que centenars de persones que hi han treballat, han estat exposades a un gran risc que ara tot just es comença a manifestar, donats els llargs períodes de latència de les malalties relacionades amb l’asbest. I, de nou, com ja hem vist amb la Uralita o la Rocalla, ens trobem en la situació d’haver d’anar a judici per aconseguir que es reconegui allò obvi: la responsabilitat de l’empresa sobre les morts produïdes per l’amiant que afecten extreballadors de Honeywell i les seves famílies»
Associació afectats
Precisament, aquestes morts i patologies que afecten treballadors i familiars de Honeywell van ser el primer impuls per a la creació de l’Associació de Víctimes Afectades per l’Amiant de Catalunya, entitat amb seu a El Prat de Llobregat que ha esdevingut una de les plataformes més reivindicatives i actives en defensa dels drets de les persones afectades per l’amiant.
Font: Col·lectiu Ronda