Òscar Camps i Oriol Canals han estat els encarregats de pronunciar el pregó el passat 13 d’agost iniciant així de forma oficial la Festa · Al vídeo de Castelldefels TV pots tornar a viure el Pregó de Festa Major 2016
Els membres de l’ONG Proactiva Open Arms Òscar Camps i Oriol Canals han estat els pregoners de la Festa Major d’Estiu de Castelldefels. Camps i Canals treballa en aquesta ONG que es dedica a salvar vides al mar. Avui dia estan fent les seves tasques humanitàries a l’illa grega de Lesbos, ajudant als refugiats que intenten arribar a Europa, i al Mediterrani Central davant de les costes de Líbia.
Camps ha rebut, entre d’altres reconeixements, el guardó de “Català de l’Any 2016” per la tasca que fa al capdavant d’aquesta organització no governamental.
Aquesta és l’entrevista que ha concedit a la revista “El Castell” (publicada al número d’agost):
1 . Proactiva es dedicava i es dedica a prestar servei de salvament i socorrisme a nombroses platges, entre les quals s’hi troba la de Castelldefels. Què va fer que en un moment donat us decidíssiu a anar a Lesbos a salvar persones que fugien de la guerra a Síria?
El que va fer que ens anéssim a Lesbos va ser el fet de veure que aquestes persones s’estaven ofegant a les costes d’Europa sense rebre ajut de cap tipus. Nosaltres no ens ho podíem creure. De fet, no és que hi anéssim a ajudar, vam anar a veure si era veritat. I sí, la sorpresa majúscula era que s’estaven ofegant i no hi havia ningú per ajudar-los.
No hi havia cap servei, ni de l’administració ni de cap organització. I per tant, com a professionals, fora del nostre àmbit, vam decidir acudir per realitzar la nostra activitat de forma voluntària. Més endavant ens vam veure obligats a organitzar-nos com a ONG perquè, en un principi, nosaltres anàvem a donar un cop de mà com a socorristes i voluntaris però a nivell personal.
Un cop allà i veient la situació i el risc que tenia la costa nord de l’illa de Lesbos, no ens va quedar més remei que organitzar-nos d’una forma administrativa legal, perquè no estava ben vist que estiguéssim allà fent salvament a nivell personal. I per això vam constituir l’ONG Proactiva Open Arms, que agafa el nom de la nostra empresa Proactiva. “Open Arms” era el gest que nosaltres fèiem des de la costa quan els vèiem venir, obríem els braços per dirigir-los a zones segures perquè si no es xocaven contra les roques.
2 . Què ha canviat entre el dia que vau decidir anar a Lesbos per primera vegada i ara? Teniu més mitjans? Ha millorat la situació?
Han canviat moltes coses tant a nivell tècnic com a nivell personal. Ha canviat la nostra forma de treballar perquè hem agafat moltíssima experiència en tots els sentits. El canvi més important ha estat a nivell emocional. Hem estat convivint amb el pitjor i el millor de la raça humana.
Quan vam arribar no hi havia ningú. Vam ser els primers i vam intentar fer ressò, donar l’alerta i difondre perquè hi vingués més gent i amb els mesos van anar arribant altres organitzacions, alguna d’elles molt important com Metges sense Fronteres o ACNUR.
Ara, que Turquia et bloqueja les sortides i Frontex els intercepta al mig del mar sempre que pot, les arribades han baixat moltíssim. No és que sigui millor, és que ara arrisquen més. Fa unes setmanes vam tornar a patir el drama del naufragi i dels morts. El que passa és que ara les xifres són més baixes però continuen morint persones i això ens obliga a continuar allà tot i que també estem al nord de les costes de Líbia, al Mediterrani central, on la ruta pel canal de Sicília s’ha multiplicat en tots els aspectes, en nombre de rescats però també en nombre de morts. Tot fa pensar que tornarem a augmentar el nombre d’ofegats al Mediterrani durant el 2016.
3 . Castelldefels i Lesbos comparteixen mar. Som prou conscients aquí del que està passant a l’altra banda del Mediterrani?
No. I no trobo paraula que ho pugui definir. Allò és la guerra. Hi ha tants morts ofegats en els últims mesos com a terra a la guerra d’Afganistán. Són xifres i baixes de guerra. I quan parles amb ells i t’expliquen que a Líbia els persegueixen, que els disparen, que cap govern els protegeix, que els utilitzen com esclaus, i no poden sortir del país si no és per mar…és inenarrable, i no els hi pots dir que els portaràs a Sicília on tornaran a ser deportats. El que està passant és molt dur i penso que la gent aquí és zero conscient.
4 . Quins missatges voldríeu transmetre mitjançant el pregó?
El de recuperar els valors, recuperar el respecte pels Drets Humans, lluitar perquè Europa, almenys Europa, aquests drets els respecti. Obligar a les administracions a que ho facin i nosaltres a educar millor als nostres fills perquè no veig que això tingui una solució a curt termini. No aconseguirem fer un món millor. El que volem és ser millors persones i que els nostres fills intentin trobar solucions a això que nosaltres no hem estat capaços de gestionar, a aquesta crisi d’humanitat.
5. Què es pot fer des de ciutats com Castelldefels per aturar el drama dels refugiats?
Doncs sacsejar la població. I la població, que al cap i a la fi és qui mitjançant les seves donacions finança la nostra tasca humanitària, ja s’encarregarà de sacsejar l’administració i l’administració de sacsejar els seus polítics i així successivament fins arribar a dalt de tot i que es prenguin decisions polítiques i socials adients per poder salvar la vida d’aquestes persones.
Font: Ajuntament de Castelldefels (elCastell)