En el marc del Dia Mundial de l’Aigua, Sant Boi i Santa Coloma de Cervelló van participar del front comú de ciutats, experts i entitats per impulsar una llei espanyola que blindi la remunicipalització de l’aigua. Avui dimecres, Barcelona, Badalona, Cerdanyola del Vallès, El Prat del Llobregat, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet i Terrassa han constituït l’Associació de Municipis per a la Gestió Pública de l’Aigua, amb l’objectiu de fer front comú en la lluita per aconseguir la remunicipalització d’aquest servei

Ciutats, experts i entitats van presentar ahir a Barcelona un document que servirà de base per redactar una proposició de llei al Congrés que tingui com a objectiu blindar la remunicipalització de l’aigua. El text compta amb el vistiplau dels governs municipals de Barcelona, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Boi, Sant Adrià, Cerdanyola i Santa Coloma de Cervelló.

Les bases reguladores defensen la gestió pública, transparent i participativa de l’aigua, prohibeixen els costos aliens al servei i els cànons opacs i aposten per posar fi a “concessions interminables que segresten la democràcia municipal”, ha explicat el regidor d’Aigua i Energia de l’Ajuntament de la capital catalana, Eloi Badia, en el marc de la jornada ‘Aigua, bé comú Reptes i futur’.

La trobada, organitzada pel consistori barceloní i l’entitat Aigua és Vida, és la tercera d’aquestes característiques després de les celebrades a Madrid i a A Corunya.

Els principis bàsics establerts en el document acordat han de regir la gestió pública de l’aigua, i passen per definir aquesta com un bé humà, universal i accessible per a tothom. Aposten per una gestió publica, transparent i participativa després de comprovar les dificultats que s’estan trobant per accedir a la informació sobre tarifes o inversions per part de les actuals concessionàries.

De fet, Jaime Morell, secretari general de l’Associació Espanyola d’Operadors Públics d’Abastiment i Sanejament, va denunciar el “boicot i les amenaces” que reben els municipis que intenten recuperar la gestió de l’aigua.

La “desregulació” afavoreix la “privatització”

Els impulsors d’aquest document de bases sostenen que l’actual situació de “desregulació” afavoreix la “privatització” del servei i dificulta la voluntat política de remunicipalitzar.

A això se li suma, afegeixen, la Llei de Règim Local, que suposa el “desmantellament calculat de l’administració pública per forçar-la a externalitzar serveis”, va considerar Badia, per a qui tot plegat és un “engranatge molt ben dissenyat que permet que una privatització es faci d’un dia per a l’altre i en canvi una remunicipalització costi anys i anys”.

El regidor es va queixar que “s’està posant en joc la sobirania dels plens municipals per decidir quina és la forma de gestionar serveis”, amb concessions “interminables”, algunes fins i tot d’abans de la democràcia.

El document també prohibeix els cànons i impostos que realment no serveixen per mantenir el servei i que deriven, ha apuntat Badia, en casos de corrupció com els vinculats a la trama Pokémon, que ja afecta municipis de quatre comunitats. Si finalment s’hagués d’optar per la concessió, estableix un límit per al contracte de cinc anys.

Set municipis catalans fan front comú per impulsar la remunicipalització de l’aigua

Barcelona, Badalona, Cerdanyola del Vallès, El Prat del Llobregat, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet i Terrassa han constituït aquest dimecres l’Associació de Municipis per a la Gestió Pública de l’Aigua amb l’objectiu de fer front comú en la lluita per aconseguir la remunicipalització d’aquest servei.

El Prat, un dels pocs municipis metropolitans on la gestió de l’aigua és municipal, formarà part de l’Associació i assessorarà altres ajuntaments

L’associació, presentada pels alcaldes de les set ciutats en un acte a l’Ajuntament de la capital catalana, servirà per compartir experiències i oferir assessorament a aquells municipis que optin per recuperar el control públic de l’aigua. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha defensat una gestió “pública, transparent, participativa i sostenible del cicle integral de l’aigua” enfront dels “privilegis i inèrcies que venen des de fa molt temps”.

El cas singular del Prat

De fet, el Prat és un dels municipis amb més experiència en la gestió pública de l’aigua, que des de 1988 està en mans de l’empresa municipal Aigües del Prat. El Prat és un cas gairebé únic entre els municipis de la regió metropolitana de Barcelona amb gestió muncipal de l’aigua, tal i com mostra aquest mapa de la plataforma Aigua és Vida.

Segons ha explicat l’alcalde del Prat, Lluís Tejedor, “gairebé 30 anys després de la decisió de crear l’empresa Aigües del Prat podem dir que hem pogut recuperar la gestió dels aqüífers de la sobreexplotació, les platges del Prat tenen una notable valoració, el riu ha incorporat la biodiversitat i hi ha control sobre les extraccions que, amb concessions, fan les empreses”.

Tejedor també ha destacat que l’aigua de boca al Prat, gràcies al servei municipalitzat, “té un preu públic molt competitiu i la ciutadania del Prat en sap molt de la cultura de l’aigua. Aquest és el nostre bagatge, que posem al servei d’aquesta Associació i de la gestió pública de l’aigua front al model de l’aigua com a negoci”.

Dia Mundial de l’Aigua

Avui 22 de març és el Dia Mundial de l’Aigua, un element indispensable per a la vida, per la societat i pels ecosistemes. I com a tal, s’ha de gestionar sota criteris d’interès general i de béns comuns. Des de juliol de 2010 les Nacions Unides reconeixen que l’aigua és un dret humà.

A nivell mundial la gestió pública és la més habitual, ja que prop del 90% de la població rep l’aigua a partir d’operadors públics. Són moltes les ciutats que estan optant per recuperar la gestió pública de l’aigua exercint la seva competència municipal. Es tracta d’una tendència creixent, a Catalunya, a Europa i a tot el món.

Font: ACN i Ajuntament del Prat de Llobretat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here