La simbiosi industrial a la metròpolis, l’aprofitament dels residus com a recursos i el reaprofitament de l’aigua a l’entorn del Parc Agrari, els tres eixos principals de la jornada celebrada. L’AMB ja duu a terme diversos projectes que, gràcies a acords de col·laboració entre empreses i administracions, fan realitat una metròpolis compromesa amb l’ús responsable dels recursos i amb el seu reaprofitament
L’AMB va celebrar la jornada El potencial de l’Economia Circular a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, en la qual han participat més de 50 experts de diferents entitats i representants dels ajuntaments metropolitans.
La finalitat d’aquesta trobada entre tècnics de l’administració era posar sobre la taula l’estratègia metropolitana pel que fa a l’economia circular, i posar en comú les visions dels actors que tenen un paper clau en el desenvolupament del territori, com les empreses i els municipis.
La jornada va ser presentada pel director de l’Àrea de Planificació Estratègica de l’AMB, Francesc Magrinyà, i el director de l’Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l’AMB, Hector Santcowsky. La directora de Simbiosi, Veronica Kuchinow, ha presentat l’estudi objecte de la Jornada en què s’exposen els factors que fan de l’Àrea Metropolitana de Barcelona un territori amb potencial per aplicar el model econòmic que proposa l’economia circular.
L’AMB es proposa potenciar l’economia circular al voltant de tres eixos
L’estratègia de l’Àrea Metropolitana de Barcelona en el terreny de l’economia circular consta de tres vessants: un programa metropolità de simbiosi industrial, l’impuls de la transformació de residus en noves matèries primeres i l’augment de les sinergies agrourbanes a l’entorn del Parc Agrari del Llobregat.
El concepte de simbiosi industrial, cada cop més present al territori metropolità, fa referència a la col·laboració entre empreses que uneixen esforços i maximitzen el benefici, i doten, així, de valor afegit els recursos restants.
En aquest camp, l’AMB disposa de diferents mecanismes per tal de contribuir al desenvolupament de les entitats metropolitanes, com detectar quines potencialitats i necessitats tenen i connectar professionals, a fi d’afavorir la cooperació entre empreses i el progrés dels municipis a la metròpolis.
En l’àmbit del reciclatge, concretament a la zona del Besòs, el Consorci del Besòs i el Campus del Fòrum Diagonal de la UPC són un bon exemple de com el sector industrial pot créixer notablement gràcies a nous programes de recerca duts a terme en el terreny.
Finalment, pel que fa al Parc Agrari del Llobregat, els projectes de l’AMB sobre economia circular busquen afavorir la recuperació de massa forestal per biomassa, l’establiment de circuits de ramats d’ovelles i la protecció dels boscos enfront dels incendis.
Un canvi total en els models de producció
La idea principal darrere del canvi que es proposa és que, fins ara, el sistema econòmic de producció ha estat lineal. Actualment, la societat llença una mitjana del 60% dels recursos que necessita per fabricar els productes i materials que consumeix, un model que es basa en un aprofitament dels recursos que la natura ofereix com si aquests fossin il·limitats.
El canvi cap a l’economia circular té en compte que tot allò que es produeix pot ser reaprofitat després del seu ús, per tal que els recursos no s’esgotin. En aquest sentit, es busca reutilitzar matèries, productes i serveis que poden tornar a ser profitosos.
Es tracta doncs d’un canvi en el model de producció i de consum, que abans se centrava en energia de fonts no renovables, cap a un model basat en energia de fonts renovables, on materials d’origen biològic i tècnic se separen i es processen aïlladament a fi d’afavorir-ne el reaprofitament.
L’AMB ja acumula experiències d’èxit en el terreny de l’economia circular
A dia d’avui, l’AMB ja té en funcionament diversos projectes que es basen en aquests principis de col·laboració, i que situen els municipis metropolitans en una posició avantatjosa davant la transició cap a l’economia circular.
Així, per exemple, existeixen sistemes que proveeixen de climatització (fred i calor) habitatges i oficines, i que aprofiten el vapor provinent de les nostres plantes de tractament de residus. Aquests sistemes ja estan estesos, per exemple, a Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i Sant Adrià de Besòs, i suposen una manera sostenible i neta d’obtenir una temperatura de confort als diferents emplaçaments. Com a exemple, el projecte Districlima permet climatitzar 89 edificis de la zona del Fòrum i el 22@ i estalviar un 59% en el consum d’energies fòssils.
Un altre projecte implica el gran espai de producció agrícola de la metròpolis: el Parc Agrari del Llobregat. Existeix un acord de col·laboració entre els productors agrícoles i la planta Ecoparc 1, productora de compost a partir de la fracció orgànica dels residus municipals. Així, els agricultors donen un nou ús a aquests residus, alhora que el compost aporta nutrients a les seves terres, que originalment tenen un nivell molt baix de matèria orgànica.
En aquest sentit, per al reg dels camps del Parc Agrari s’aprofiten les aigües residuals regenerades procedents de les depuradores de Sant Feliu de Llobregat, Gavà, Viladecans, el Prat de Llobregat, Sant Cugat i Martorell.
Per la seva part, el mateix àmbit del Parc Agrari ja és un bon exemple, des de fa anys, de la filosofia “consum de quilòmetre zero”. Ja que, seguint un esquema d’economia circular, s’han establert canals curts de comercialització dels productes alimentaris del Parc, amb la venda directa en mercats de pagès i municipals i a restaurants de la zona, amb la distinció Producte Fresc del Parc Agrari del Baix Llobregat.
Amb aquestes i altres iniciatives, l’AMB ha iniciat un camí cap al nou paradigma de producció, en què els residus passen a ser recursos i la reutilització permet una metròpolis més sostenible en tots els àmbits.
Font: AMB