El dol com a llindar del fantàstic
Per Joan Millaret Valls / AMIC
El cineasta francès Olivier Assayas s’endinsa en el cinema fantàstic a través d’un fase de dol a “Personal Shopper”, repetint de nou amb l’actriu nord-americana Kristen Stewart després de “Viaje a Sils Maria” (2015). El títol del film respon a la feina de Maureen (Kristen Stewart), encarregada de les compres de vestuari i joies d’una celebritat resident a París, Kyra (Nora Von Waldstatten).
El film toca ocasionalment un motiu present en l’anterior proposta d’Assayas en què Kristen Stewart interpretava novament un paper semblant, el d’una assistent d’una famosa actriu, en què s’explorava el desig soterrat de la subalterna envers la seva cap, establint-se una relació d’atracció i repulsió alhora, una admiració que podria portar al caire de la suplantació.
Però Assayas no està interessat en aquest conflicte de dualitats complementàries en la present ocasió sinó que prefereix endinsar-se en un territori inexplorat pel realitzador francès com és el gènere de l’espiritisme. Manté el punt d’interès intrigant entre les dues dones però el dilueix en una trama i una temàtica més ampla, focalitzada exclusivament en Maureen i el seu estat de trasbalsament per la mort del seu germà bessó Lewis.
De fet, Mauren travessa un període de dol que l’absorbeix i l’anul·la i, en aquesta vida solitària i taciturna, viu confrontada a la presència de l’esperit del seu germà desaparegut, en què ella actua de mèdium. El dolor i el patiment li serveix al cineasta francès per explorar la frontera entre la realitat i la fantasia. La seva aproximació a allò invisible i immaterial, el porta a crear una escena genuïna de mansió encantada, corresponent a la casa on vivia el seu germà amb la seva dona, Lara (Sigrid Bouaziz).
La soledat i introversió de Maureen s’accentua en aquest context d’atmosfera tenebrosa amb recursos del cinema de por, com sons i presències ectoplasmàtiques, però sense caure en els efectismes i excessos del gènere. Assayas adopta un fantàstic d’estil transcendental i existencialista, una conseqüència de la mort, i que sotmet als vius al qüestionament i a la formulació de preguntes sense respostes en aquest registre sobrenatural.
Es planteja la possibilitat de la pervivència de les ànimes dels morts en un pla més enllà de l’espai terrenal, un pla accessible a través de la invocació dels vius. Aquesta perspectiva, Assayas procura legitimar-la aportant una base històrica, i així marcar distàncies amb el més pur gènere fantàstic. A tal efecte es serveix de les sessions d’espiritisme de l’escriptor francès Victor Hugo en el seu exili a mitjans del XIX o, també, el cas de la pionera nòrdica de la pintura abstracta, Hilma af Klint (1862-1944), que en l’elaboració de seves obres antifiguratives de tombant del segle XX, es reconeixia impulsada pels esperits i influenciada per la teosofia.