Mentre el debat per la immersió lingüística assola Catalunya amb especial força els últims temps, hi ha una realitat propera que no es pot amagar sota cap catifa: el Baix Llobregat és la segona comarca amb una pitjor comprensió profunda del català. És a dir, el que suposa saber entendre, parlar, llegir i escriure una llengua
De les 41 comarques, només el Barcelonès té una ràtio més baixa pel que fa a saber escriure la llengua catalana. El Baix Llobregat situa un 52,01% la població que en sap, mentre que a la comarca veïna és d’un 49,93%. Les dades són les de l’Institut d’Estadística de Catalunya, i corresponen a l’últim anàlisi comarcal que es va fer, amb la informació del 2011.
Òbviament, les causes d’aquesta diferència en relació a la mitjana de Catalunya (55.7%) guarden un estret lligam amb la naturalesa de nucli urbà metropolità. Terra d’acollida, llar d’immigració – interior i exterior -.
I, després de fer un repàs a l’estudi de La Plataforma per la Llengua sobre ‘El català i la immigració’, es fa evident la relació amb tres motius: El pocs recursos temporals i econòmics per a fer cursos de català per a un nou vingut que acostuma a rebre una feina precària. La vergonya social a l’afrontar una llengua que no domines. I la manca de necessitat del català per la convivència a Catalunya.
Tots aquest aspectes s’han repetit als municipis que, com apunta Rosa Monforte, la coordinadora territorial de la Plataforma per la Llengua al Baix Llobregat i Esparraguera, “han patit un creixement demogràfic important”, ja fos a mitjans de segle XX, amb els moviments interiors, o a principis de segle XXI, amb la immigració extracomunitària.
En tot cas, per resoldre-ho, Monforte fa incidència en la creació d’eines de sensibilització sobre la situació de la llengua catalana, i en el reforç de la tasca de la Plataforma per la Llengua vers el més joves. Sobretot, a través d’un enfocament lúdic, “com podrien ser concursos, tallers d’escriptura creativa, etc”.
Mentre que a Castelldefels prosperen les demandes per estendre el castellà a les aules, com destaca el cas de l’escola pública Josep Guinovart, al Baix Llobregat el català encara ha de créixer. I s’està treballant per a que així sigui.