“El pic màxim de mosquits a Catalunya el tindrem entre la segona quinzena d’agost i el setembre”. Ho explicava a principis d’estiu l’Eduard Marqués, naturalista i cap del Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i el Baix Ter, a una entrevista a El Nacional. És a dir, que tot i exhaurir-se les vacances, els mosquits encara tenen corda, i cal repassar algunes particularitats d’aquest insecte
I per fer-ho, quina millor manera que fer cas al nostre Servei de Control de Mosquits, el del Baix Llobregat, i al seu codirector, Roger Eritja, en l’entrevista que va concedir ara fa un mes a El mirall de l’estiu, a Ràdio Sant Feliu.
En ella, Eritja aprofitava per desmentir alguns mites. Com per exemple, l’ús de remeis naturals i miraculosos contra el mosquits. La utilització de l’alfàbrega o la citronella, per exemple, mostren nivells de repulsió als mosquits molt baixos, fent necessàries enormes i inviables dosis per resultar efectives.
El mateix passa amb alguns dels aparells repel·lents comunament comercialitzats, especialment els d’ultrasons, que es venen com si fossin efectius i acaben sent perillosos. “La gent marxa a altres països, no es vacunen de la malària perquè porten el seu aparell, i això posa en risc la salut dels ciutadans” alerta Roger Eritja.
Per tant, a l’hora de repel·lir els mosquits, la millor opció és sempre optar pels ungüents tòpics. Aplicar sobre tota la pell 3 o 4 cops al dia substàncies d’eficàcia provada, com les que apunta la llista de la Generalitat. “Ja sabem que ningú vol creure que el més efectiu és aquest sistema, però és l’únic confirmat als exteriors”, apunta Eritja, descartant també altres mètodes com el dels braçalets i polseres.
Un altre aspecte que desmenteix el codirector del Servei de Control de Mosquits baixllobregatí és el que diu que les zones riolenques tenen més possibilitat de rebre mosquits. Les zones d’aigua fluida no són la preocupació, sinó més aviat, les d’aigua estancada. “Des d’una bossa de patates que rep aigua de la pluja i l’estanca fins a la típica piscina de plàstic a la terrassa”.
També es desmenteix allò de que els mosquits piquen tots. Mentida. Només piquen les femelles i ho fan per reunir proteïnes i poder tenir més descendència. De fet, en un envàs petit que reuneixi dos dits d’aigua estancada es poden arribar a trobar entre 30 i 100 larves de mosquits.
Per últim, Eritja volca llum sobre l’etern debat: Per què els mosquits piquen a uns més que a altres? I és que això no és tan meridià, ens explica el nostre expert. Hi ha molts aspectes que poden provocar la picadura, com l’olor, la suor o els colors de roba foscos, però a hi ha un altre factor diferencial. I és que cadascú pot reaccionar de diferents maneres a una picada de mosquit, és a dir, que la inflamació i la coïssor no són obligatòries a totes les pells i d’aquí la confusió popular amb el “a mi no em piquen els mosquits”.
En definitiva, ens hem de curar en salut amb els remeis i repel·lents que tenim al nostre abast, per una banda. I per l’altra, no deixar ampolles obertes a l’exterior, ni galledes, ni res que pugui originar que nosaltres mateixos siguem els hotelers de cinc estrelles per aquells insectes que ens esguerren el sopar a la terrasseta.