S’ha acabat la setena temporada. S’ha acabat allò d’esperar set dies per rebre nou episodi. S’han fulminat els set capítols. S’ha trencat la roda i s’han capgirat els set regnes. I, després de tot el foc i el gel, ens queden set dubtes per resoldre. Set grinyolades que no hem acabat de descobrir. Set motius per aguantar el temps que calgui. Set i partit
Alerta, hi haurà més de set SPOILERS.
1. Aegon Targaryen, d’acord, i ara què?
Un nom no portava tants maldecaps des de la reconversió de Convergència. Jon Neu ha deixat de ser-ho i s’obre un ventall de preguntes gegantí. Li arribaran a dir? Com ho encaixarà? Què significarà això després de la consumació amb Daenerys? Com ho encaixarà ella? Canvia això els plans sobre qui ha de ser l’aspirant al tron del bàndol aliat?
Es dona per fet que Jon – sí, encara li direm així – és meridianament rebec a ser nomenat rei dels set regnes. Però, de tota manera, la notícia faria volar pels aires l’argument base de la seva reina actual, Daenerys, per reclamar la monarquia.
2. El no retorn de Bran a Invernàlia
I quan semblava que la transformació personal més xocant seria la de Theon Greyjoy, pam, aturin les màquines que aquí està Bran. Ha tornat a la seva fortalesa familiar però com si res. Ja hem sentit allò de que ja no és ell, que ara és el corb de tres ulls. Però per què no informa absolutament de res si ho sap tot?
La sospita sobre el personatge Bran es fa gran i més gran fins a fer-se de la mida de l’Hodor. No avisa a les seves germanes de cap perill, ni de la situació itinerant del seu germà, ni de la destrucció del mur. Ni tan sols de la identitat vertadera de Jon!
Només li confessa al Sam i perquè ell ja disposava de gairebé totes les pistes a partir d’un llibre. Per tant, quin és el paper de Bran d’aquí al final? O, com apunta una teoria, tindrà algun lligam de complicitat amb els caminants blancs i serà l’antagonista definitiu de Joc de Trons?
3. Dit petit, ja? En sèrio?
Portem des del principi de la història incubant un personatge proto-maquiavèl·lic: retòrica enigmàtica, coneixement monetari excepcional, proximitat al poder inflamable… I tot per desaparèixer en una juguesca descafeïnada i sense més proves que la paraula d’un visionari que no avisa de res?
El grandíssim i perillós Petyr Baelish – que recordem que en els últims capítols ell mateix espiava amb habilitat a l’Arya – queda enxampat en una confabulació de pati d’escola sense veure-ho venir?
Si la col·locació rotativa i silenciosa de Varys ja ens va adormir, això de Dit petit ens deixa amb la cara d’insatisfets i amb el full de reclamacions a punt de trencar-se de tant sacsejar-lo. Caldrà veure si a la vuitena temporada queda quelcom del seu llegat, o si ha passat a ser només un personatge que ja no sabien on col·locar sobre el pessebre.
4. La conversa fratricida
Sabem de sobres que si DB Weiss i David Benioff haguessin de gaudir d’un últim àpat al seu desig, demanarien una el·lipsi per sopar. Aquestes desaparicions temporals en que s’obvia allò ocorregut els xifla. I la conversa entre Tyrion i Cersei Lannister no seria per menys.
Una conversa on tot va canviar. Va desencallar-se. Es van evitar les famoses terceres eleccions. Algunes teories apunten a la traïció del nan a Daenerys i el coneixement i connivència amb la mentida de la Cersei. El motiu? El sentiment de culpa per les morts dels seus nebots innocents. Al cap i a la fi, no hi ha millor manera de compensar-ho que facilitant una nova i pròspera vida al futurible nebot.
Els més optimistes, en canvi, recolzen que ell és fidel a la mare dels dracs i que no hi ha ningú en millor posició per olorar-se el joc brut de la seva germana que ell mateix. I, per tant, serà el millor situat per aturar les mesquines intencions Lannister.
Però aquella mirada a la foscor, quan el Jon entrava a l’habitació de la Daenerys…
5. Secundaris: Qui serà l’escollit?
L’acumulació de personatges col·laboradors a les grans aventures és, de totes totes, exponencial. Les sub-històries derivades de cadascun d’ells són, ja directament, de traca i spin-off.
Però hi ha alguns que són especialment impossibles d’ignorar. I sembla obvi que a algun d’ells l’espera un destí antològic per abanderar.
Samwell Tarly no haurà abandonat el seu somni de ser maestre per cuidar solament de l’Elí i el fill, oi? La volada que se li ha donat a Gendry des del principi de la sèrie tindrà algun sentit més enllà d’aquella cursa cap al mur a l’estil Ice Age? Theon Greyjoy encara resta amb vida per fer quelcom més que rescatar a una altra secundària com la Yara? I el El gos? I Beric Dondarrion? Són massa noms per una sola carbassa.
6. Els destí dels dracs
A part de ser la raó per la qual el pressupost dels capítols de Joc de Trons s’ha disparat, aquestes bèsties mitològiques són també la peça clau del tauler a Ponent. Ho eren al principi d’aquesta temporada, especialment al mig (7×04), i malauradament al final final.
Ja no són 3 dracs contra 0. Ara són 2 contra 1. I abordarem la última temporada amb el dubte de si el segon, Rhaegal, podrà ser muntat pel descobert nou Targaryen – els únics personatges que poden dirigir un drac, segons la tradició.
A més, encara mai s’ha aclarit quin és el procés de reproducció d’aquestes bèsties de foc i escames. I si ha la possibilitat de que hi hagi més. Daenerys ha perdut a un dels seus fills, ara quedar saber si trobarà més, o si almenys mantindrà els que li queden.
7. El furt del riure i la imposició de l’èpica
I per cloure, una pregunta més gran i gairebé tristament retòrica. Serà incontestable ja el protagonisme cada cop més aclaparador del recurs èpic i la utilització de la màgia? Podem dir adéu ja a les flaires d’humor?
És el que hem anat advertint en aquesta setena temporada. Més foc per la boca i menys carotes del Bron més canalla.
És injust queixar-se quan la sèrie ho porta anunciant des del principi. Però també és lícit el reclam d’una part de l’audiència a la que aquest tarannà – que perdona les inconnexions temporals i l’absurd en la versemblança narrativa – la decep.
Perquè el que havia aconseguit Joc de Trons era agradar a persones que sentien apatia per El senyor dels anells. Veurem en que es converteix la temporada final.
‘No saps res, Jon Neu’ Ygritte.
Ni nosaltres.