Després d’escoltar la demanda unànime dels ajuntaments afectats, la Generalitat ha acceptat estudiar una alternativa per connectar la autovia A-2 i la B-40 més respectuosa amb el medi i eviti el traçat previst inicialment d’una nova autovia sobre el marge esquerre del riu Llobregat en direcció a Olesa. Després dels estudis de mobilitat i impacte ambiental aquesta serà l’alternativa que passi a l’aprovació inicial prevista per aquest mes de novembre
Dels tres traçats estudiats, la Generalitat de Catalunya ha acceptat finalment l’opció recolzada per l’Ajuntament d’Olesa, ja que era la menys agressiva amb el territori. Aquesta opció contempla aprofitar i augmentar la capacitat de les infraestructures ja creades i no fer nous traçats, com la construcció d’una nova variant de la carretera C-55 a Abrera i Olesa que hauria fragmentat encara més el territori, com a es plantejava al principi.
Des de l’any 2007 l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat ha estat presentant al·legacions al traçat proposat inicialment per la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Foment i manifestant el seu posicionament contrari a construir noves infraestructures que fragmentin el territori. El Consistori ha demanant de manera insistent la retirada de l’anomenada Connexió Ronda del Vallès (Olesa de Montserrat) amb la C-16 (Vacarisses) perquè la connexió de l’A-2 amb la C-16 queda resolta amb la ronda del Vallès (B-40) des d’Abrera a Viladecavalls i no cal fer una costosa autovia sobre la Riera dels Canyamassos. Tanmateix, l’Ajuntament sempre ha estat especialment en contra de la connexió entre la B-40 i la A-2 traçada sobre l’espai fluvial protegit i agrícola. Segons el regidor d’Obres de l’Ajuntament d’Olesa, Miquel Riera, “esdevé en ambdós casos una duplicitat innecessària crear-ne noves infraestructures, quan es pot augmentar la capacitat sobre les ja existents sense obrir nous traçats d’un enorme impacte mediambiental.”
La proposta inicial preveia desviar part del trànsit que suporta l’autovia A-2 procedent del Baix Llobregat i l’àrea metropolitana perllongant aquesta autovia sobre l’actual carretera BV-1202 (carretera de Les Carpes), i creuar el polígon de can Singla per enllaçar amb la C-55, fer una connexió de la autovia amb la C-16 que enllaça amb Manresa passant sobre la Riera dels Canyamassos. Davant les reiterades protestes del consistori olesà, i de la resta de municipis de la zona, es van incloure a l’estudi de mobilitat dues alternatives més: una mantenia la idea de la variant de la autovia A-2 sobre el riu però iniciant el viaducte a l’entorn del polígon de can Bros, amb l’objectiu de descongestionar el nus de ca n’Amat on arrenca el viaducte de la primera opció.
L’altra proposta, i finalment, l’acceptada, no contempla crear un nou viaducte sobre el parc fluvial, sinó ampliar el número de carrils sobre el tram de la A-2 ja existent entre Martorell i Abrera. Aquesta alternativa soluciona la connexió amb la B-40 per connectar amb el Vallès i la connexió amb la C-55 direcció Manresa, incorporant un tram soterrat a l’alçada d’Abrera que alhora també elimina l’actual divisió de la C-55 pel barri del Rebato d’Abrera i millora el traçat d’un dels trams amb mes accidentalitat.
Va ser al maig del 2016 quan es va rebre de la Generalitat de Catalunya la proposta redactada pel Pla Director Urbanístic i d’Infraestructures de la ròtula de Martorell i Abrera. “Pel nostre entendre era una infraestructura del tot innecessària, considerant que el traçat de la B-40 ja compleix aquesta funció. Seria una altra nova barrera que dificultaria la relació del municipi amb les urbanitzacions de Ribes Blaves i Oasis, que tindria una greu afectació paisatgística i natural; ja que travessa un connector biològic, una zona PEIN i afectaria la possible ampliació del parc natural de Montserrat, i un punt d’interès geològic” detalla Riera.
Així doncs, el consistori va sol·licitar deixar sense efecte el nou ramal de la C-55 projectat des del nus de ca n’Amat fins a Olesa per connectar amb l’A-2 argumentant motius urbanístics, mediambientals i de mobilitat. Es va considerar que la millor opció és millorar la connexió entre Olesa i el nus de la B-40 al lloc on entronca l’actual carretera BV-1201 (carretera de Les Carpes) amb la B-40, fins a l’actual entrada sud a Olesa per tal que tots els polígons quedin ben comunicats amb el futur Quart Cinturó. Actualment hi ha un tram de la B-40 ja construït que enllaça l’A-2 a prop d’Esparreguera i queda pendent que el Ministeri obri el túnel de connexió amb Terrassa.
L’alternativa més respectuosa amb el territori
De totes les alternatives, aquesta és la més respectuosa amb el territori ja que no queda afectat el traçat del riu Llobregat, com passava amb les altres propostes, i que feien necessari la construcció d’elements amb un impacte important en una zona ja molt saturada, i un gran impacte sobre els paisatges fluvials i agrícoles.
Tant a la primera com a la segona alternativa de traçat hi havia afectació dels usos agrícoles i dels sòls naturals de l’àmbit del riu Llobregat, que ara queden reduïts als terrenys hídrics de la riera de Magarola. També hi havia una forta oposició per l’impacte ambiental negatiu a la zona protegida de l’espai fluvial del riu Llobregat, a la zona ZEPA-LiC i Xarxa Natura 2000, així com la fragmentació de l’espai agrícola i fluvial de la Cubeta d’Abrera.
Pas de cruïlla a ròtula
El Pla Director Urbanístic de la Ròtula de Martorell- Abrera plantejava i ordenava el desenvolupament urbà i ambiental d’un territori ja força tensionat per la seva condició de cruïlla a escala metropolitana. La seva problemàtica és la sobrecàrrega de trànsit amb greus seus efectes ambientals amb barreres físiques, contaminació acústica i ambiental i afectacions en la mobilitat local.
El plantejament d’aquesta ròtula persegueix definir els diferents elements de les xarxes dels transports viàries i ferroviàries, el desenvolupament urbà d’aquests municipis, localitzar les àrees funcionals estratègiques i preservar i potenciar el Parc Fluvial del Llobregat i Anoia d’una manera més ordenada i respectuosa.
Per aquest motiu l’any 2010 es va aprovar el Pla Territorial Metropolità que contemplava fer un Pla Director d’Urbanístic (PDU) que estudiava el desenvolupament global del territori contemplant els aspectes socials, econòmics i d’infraestructures. Amb els anys aquest Pla Director es divideix en dos plans que evolucionen per separat: per una banda es desenvolupa el Pla Director Econòmic, i per l’altra, el Pla Director d’Infraestructures. El Pla Econòmic preveu el desenvolupament dels polígons industrials i es centra en els municipis de Sant Esteve Sesrovires, Martorell i Abrera, deixant fora Olesa de Montserrat. El consistori olesà des del principi es posiciona en contra perquè “tots dos plans van relacionats” explica Miquel Riera, i afegeix “el creixement i evolució dels polígons generarà un alt volum de trànsit que condicionarà les infraestructures”.
Fa un parell de mesos s’ha aprovat inicialment aquest pla econòmic a l’espera de l’aprovació del pla d’infraestructures. La previsió és que el 30 de novembre la Generalitat de Catalunya faci l’aprovació inicial i després es presentarà la proposta al Ministeri de Foment.
Font: Ajuntament d’Olesa de Montserrat