El setembre de 2017, de sobte, el Ministre de Foment del govern espanyol, Íñigo de la Serna, anunciava que visitaria Sant Feliu per tractar l’històrica demanda del soterrament de les vies de tren. Sine die. El 17 de gener de 2018, amb efecte sorpresa inclòs, ha complert aquella promesa i ha transformat l’etern desig en ferm compromís: comencen les obres l’any 2019, duraran 4 anys i el pressupost total, prop de 127 milions d’euros, anirà a càrrec del Ministeri.
És l’anunci que s’ha fet avui a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Sant Feliu, amb l’alcalde electe Jordi San José al costat, i una audiència repleta d’agents polítics municipals que han col·laborat durant dècades amb l’objectiu de soterrar les vies del pas de Rodalies Renfe per la capital baixllobregatina. Repassem les claus d’aquesta nova construcció anunciada
1. Màxima celeritat
Si els darrers governs del PP havien aposat per incloure la previsió del soterrament de Sant Feliu com una partida pels pressupostos, de la Serna ha fet un pas més enllà, s’ha personat a la ciutat i ha assegurat que el pla “està enllestit per activar-lo aquest mateix gener”. Les reunions prèvies entre els polítics santfeliuencs, Enric Millo, delegat del govern espanyol a Catalunya, i ADIF han facilitat una gestió que s’iniciarà d’immediat, començarà el redactat, gestionarà les expropiacions per la temporada d’estiu i començarà les obres a principis de 2019.
2. Llarga durada revisable
Ara bé, posar-s’hi aviat no significa una solució ràpida. Segons les previsions exposades pel ministre, 47 mesos – 3 anys i 11 mesos – és el temps que es trigarà en concloure el soterrament al complet. Si bé, després, ha afegit dues condicions que podrien accelerar l’ús de la nova estació. La primera, la puntualització dels tècnics d’ADIF que, segons de la Serna, “han previst que 7 mesos abans d’acabar el projecte es comencin a posar en funcionament els primers trens”. De la mateixa manera, s’ha destacat que es potenciaran iniciatives per engegar les obres simultàniament a diferents fronts buscant, així, reduir els tempos del calendari.
3. L’Estat se’n fa càrrec
Un dels maldecaps sense aclariment previ era la fòrmula de finançament. A qui li tocaria pagar la nova infraestructura? Finalment serà l’Estat a través de les inversions del Ministeri de Foment, quei aportarà els 127 milions d’euros inicialment pressupostats. A aquests se’ls haurà d’afegir el cost de les expropiacions i el la vigilància de les obres, dues partides que, segons el ministre, rondaran els 3 milions cadascuna. La decisió, per tant, ha alleugerit les finances municipals que, tal i com ha celebrat l’alcalde, no hauran de patir cap greuge en la construcció de la nova estructura ferroviària.
4. Obra quilomètrica
L’espai que implicaran les obres de soterrament i el tram de via soterrada són dos elements a diferenciar. El primer arriba als 3 quilòmetres de longitud i, en canvi, l’espai soterrat serà de 1.545 metres, començant el traçat a l’àmbit industrial santfeliuenc (C/Agricultura) i acabant- lo a l’alçada de la B-23 pertanyent a Sant Joan Despí. De la mateixa manera, s’ha comunicat l’habilitació d’una estació provisional a Sant Feliu encara sense tancar la fòrmula i s’ha sabut que la futura plataforma estacional tindrà una localització molt propera a l’actual.
5. Fita històrica
Si bé és cert que els dos ponents del dia, San José i de la Serna, han agraït especialment la tasca dels responsables d’ADIF, que feia acte de presència amb el seu president Juan Blanco, i de la delegació del govern espanyol, amb Enric Millo com a cap visible, el gran reconeixement tenia tarannà municipalista. Amb els quatre alcaldes anteriors a la sala – Francesc Baltasar, ÀngelMerino Juan Antonio Vàzquez i Lourdes Borrell – l’actual batlle electe ha recordat l’inici d’aquesta reivindicació històrica “a la dècada dels 70” i el caràcter tan simbòlic com funcional del compromís ministerial. Una alegria que no s’ha oblidat de reforçar la paraula “seguretat” com a motiu principal per justificar el soterrament, després d’acumular desenes de morts vinculades a l’actual pas a nivell.