“No augmenta la congestió dels vehicles, hi ha menys embussos, així com menys contaminació. Els vianants i els ciclistes milloren la seva mobilitat, i els autobusos no l’empitjoren. I la velocitat comercial del Tram és bona.”
Són les conclusions de l’estudi “Microsimulació de la circulació del tramvia per l’Avinguda Diagonal entre F. Macià i Glories” encarregat per l’Ajuntament de Barcelona i presentat al maig de 2017. Un trajecte de 4 quilòmetres que ahir van caminar i omplir de propostes 1.200 persones per reclamar la connexió entre les dues línies actualment separades del tramvia.
De la mà de la convocatòria de la plataforma Unim els Tramvies, més d’un miler de manifestants vam reclamar un compromís polític efectiu per fer possible un projecte on la ciutadania fa anys que té un clam unànime. Una iniciativa, la d’unir les vies i transcursos del TramBaix i el TramBesós, que connectaria amb molta més eficiència cinc municipis baixllobregatins amb el Barcelonés.
Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern i Cornellà de Llobregat són les ciutats de la comarca que es veurien afavorides per aquesta reestructuració viària. I, mostrant la importància comarcal, la Federació d’Associacions de Veïns del Baix Llobregat (FAVBAIX) i la Plataforma d’Usuaris del Transport Públic de Molins de Rei (PUTP – MdR) són dues de les 33 entitats signants del manifest unitari.
Un document on també hi són sindicats com Comissions Obreres i UGT, així com associacions ecologistes i veïnals de diferents punts del territori implicat. Al text s’especifica que la unió dels tramvies té un caràcter radicalment “lògic”, ja que eliminaria la necessitat de transbordaments, augmentaria la velocitat de l’autobús, alliberaria la Diagonal dels embussos per vehicles privats, reduiria la contaminació i potenciaria el mitjà més ben valorat i confortable de tota l’oferta metropolitana.
Lluís Monfort, regidor de Medi Ambient a Sant Just Desvern (Movem Sant Just), un dels presents a la manifestació, en declaracions a elbaix.cat, ha destacat la “importància del servei per a la comarca”. No només solucionaria la “connexió nefasta actual”, que acaba el servei del TramBaix a Francesc Macià sense cap estació de metro amb què lligar-ho, sinó que potenciaria el transport públic sense la necessitat del “vehicle privat”.
Monfort fa referència a la teòrica nova connexió, que arribaria fins a Sant Adrià del Besós, d’una banda, però d’altra, passaria pel centre neuràlgic de Barcelona, facilitant l’accés directe a zones com el carrer Balmes (FGC), la parada de Diagonal (metro L3 i L5) o Verdaguer (L4). Un servei que resultaria “elemental” pel gran gruix de població que viatja a diari a Barcelona per “motius laborals”.
Viabilitat total, compromís nul
A més, tal i com assenyala l’alcalde santjoanenc i vicepresident de Transports i Mobilitat a l’AMB, Antoni Poveda, segons recull l’Agència Catalana de Notícies, “es podria començar l’obra pràcticament de forma immediata, ja que la majoria d’estudis estan fets”. Ara bé, per a Poveda, “no és un tema de pressupost sinó de voluntat política” i és aquí on, les reticències dels diversos grups municipals barcelonins bloquegen l’escenari.
El PDeCAT, liderat per Xavier Trias, s’oposa frontalment al projecte, segons destaca El País, perquè “no hi ha consens” i ha provocat en els darrers dies que el grup d’Ada Colau aparqui el projecte de connexió del tramvia. Una jugada amb la que Barcelona en Comú aconsegueix que els conservadors s’abstinguin amb els pressupostos municipals pel 2019. Ara bé, a canvi d’haver retirat la partida de 401.000€ per a la redacció del projecte de connexió, una de les màximes electorals de Colau.
La plataforma Unim els Tramvies va protestar de manera festiva contra aquest “bloqueig polític” a la manifestació de dissabte i va lamentar “que s’utilitzi com una arma per atarcar-se entre els diferents grups municipals”.
D’altra banda, seguint amb la viabilitat econòmica de la proposta, Poveda va destacar per l’ACN que, “el cost del quilòmetre de tramvia és molt més barat que qualsevol quilòmetre de metro i, en aquest sentit, es podria finançar amb un crèdit tal com es va fer amb el TramBesòs o el TramBaix”. Lluís Monfort ens explica que amb el que costa únicament una estació de metro, si fa no fa, es podria solucionar aquesta connexió del tramvia i fer realitat les sis parades que enlaçarien els 3,8 quilòmetres necessaris.
A més, com assenyala el regidor santjustenc, “aquest transport que s’utilitza massivament pels més joves i els més grans” tindria una “velocitat comercial millor que la del metro”. I, capgirant el sentit primordial, ha apuntat que “a Barcelona també li interessaria teixir unes millors connexions amb el Baix Llobregat”.