La diferència entre el significat dels llatinismes de iure i de facto és, a vegades, meridiana.
D’una banda, el punt 5è de l’article 64 de la llei del Parlament contra la violència masclista (5/2008) assegura que “la Generalitat ha d’establir mesures de suport i cura per a les persones professionals en exercici que tractin situacions de violència, per tal de prevenir i evitar els processos d’esgotament, confusió i desgast professional”.
De l’altra, el Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE) del Baix Llobregat amb seu a Sant Feliu, on treballa l’equip de 8 professionals que acompanya i assistieix les víctimes d’aquesta violència, iniciarà una vaga per protestar contra la degradació de les seves condicions laborals. Els principals motius són la manca de temps per reunir-se col·lectivament, organitzar millor el servei d’atenció o atendre aspectes personals de dret laboral bàsic.
Com a consequència, a través del jove sindicat Teresa Claramunt creat per ells mateixos, que arreplega els treballadors d’aquests centres d’atenció a dones maltractades, s’ha volgut visibilitzar el malestar laboral amb una crida a la vaga de dues hores els dilluns 12, 19 i 26 de febrer. És el colofó final a 6 mesos de negociació infructífera amb l’empresa per la que treballen, Associació Benestar i Desenvolupament. Una entitat que, al ser contactada per elBaix.cat, ha manifestat la seva negativa a fer declaracions, argumentant que es troben “en plenes negociacions”.
El deure i el finançament d’aquest servei gratuït corre a càrrec de la Direcció General de Famílies de la Generalitat, però s’ha establert l’externalització com a norma en els 8 centres SIE arreu de Catalunya. Aquesta dispersió entre diferents societats que gestionen els centres d’atenció a les víctimes de violència de gènere ha col·laborat en la prolongació del detriment sobre les condicions dels treballadors.
I per aquesta raó, la seva impulsora, Sònia Mataró, també educadora social de la secció baixllobregatina, destaca que van “fer el salt a crear el Sindicat Teresa Claramunt per poder reivindicar en primera persona les necessitats que tenim com a servei”. I, al fer-ho, en posar-se en contacte amb altres centres d’arreu del territori, van adonar-se de que tenien “reclamacions laborals molt similars”. Tant és així que, després de reunions extretes del temps d’oci, 2 dels 7 centres catalans homònims ja s’han sumat a la iniciativa sindical.
La situació actual
Arran de les retallades aplicades per la Generalitat l’any 2014, la plantilla del SIE del Baix Llobregat va passar d’11 membres a 8. Actualment ha desaparegut la figura de l’assistent d’inserció laboral i el reforç a les àrees de psicologia i assessorament jurídic. Això, lluny de suposar una reducció dels casos a atendre, ha generat, a la llarga, un panorama establert “d’hores extra no retribuïdes, acumulació contínua d’atenció a les afectades i reducció dràstica del temps dedicat a les reunions d’equip”.
I és que l’any passat, tot i la precarietat actual, al conjunt català es van atendre 4.000 dones i 1.000 infants. Com? Segons la jurista del col·lectiu, Maite Estrach, “per poder mantenir el mateix servei amb menys recursos, les grans degradades han estat les nostres condicions laborals”.
Mataró, per la seva banda, posa èmfasi en la importància de la comunicació interna: “L’atenció a les dones afectades per la violència masclista és un conflicte multidisciplinar, i la comunicació amb els diferents professionals és bàsica”. De la mateixa manera, Estrach recalca que “no som el metge de primera instància, som la UCI. Estem tractant amb famílies que pateixen violència” i, de no tenir les condicions adequades, la “nostra salut s’acaba ressentint”.
I tampoc tenen gaire espai per cuidar-se. Isabel Pastor, psicòloga de dones, ens ho explica: “Si tenim cita amb el metge, disposem d’un màxim de dues hores per tornar al lloc de treball. Amb un afegit: Cap dels empleats és de Sant Feliu, fent-ho pràcticament impossible”.
Per tot això, a partir del proper dilluns, els treballadors del SIE baixllobregatí faran una passa al davant i, de les 11h a les 13h, sortiran del seu establiment laboral. Una manera de visualitzar la lluita pels drets que, en el marc legal que els empara, haurien d’estar garantits.
Al cap i a la fi, tal i com clou la mateixa Pastor, es tracta de “fer la nostra feina sense perdre la nostra salut pel camí”.
[…] de dues hores de vaga setmanals ha finalitzat amb aquest mes de març, l’equip del SIE, organitzat sota el sindicat Teresa Claramunt – que reuneix altres centres homònims de Catalunya – no descarta continuar les […]
[…] Ens ho explicava dies enrere Sònia Mataró, portaveu del sindicat i educadora social del SIE al Baix Llobregat, tot remarcant que ja s’han adherit 3 dels centres d’atenció a la violència masclista arreu de Catalunya al grup sindical. Irònicament, avui era Mataró la que no ha pogut assistir al primer dia de vaga com a conseqüència d’una malaltia. Precisament, una de les reivindicacions de l’equip professional, que resumia la psicòloga de dones Isabel Pastor amb un: “Volem fer la nostra feina sense deixar-nos la salut pel camí”. […]