Al Baix Llobregat hi ha un dels vuit punts de Catalunya que atén diàriament les dones que pateixen violència de gènere. Després de les retallades, els van reduir la plantilla, però les treballadores van decidir mantenir el servei d’atenció a costa de les seves condicions laborals. Ara, després de dos mesos clamant que no poden més en forma de vagues parcials, se les emplaça a negociar a l’abril.
El Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE) contra la violència masclista de la comarca ha fet avui la seva darrera vaga del mes de març. Cada dijous, a les 10h i fins les 12h, s’han arreplegat a la Plaça de la Vila de Sant Feliu de Llobregat amb pancartes reivindicatives denunciant la precarització del seu servei. Per poder atendre a totes les dones que pateixen casos de violència s’han quedat sense espais de coordinació, baixes temporals cobertes ni el temps de preparació adient per a casa intervenció.
Els SIE són competència de la Generalitat, a través del Departament del Treball, Afers Socials i Família, i la seva gestió ha estat externalitzada a empreses privades. En el cas baixllobregatí, qui se’n fa càrrec és Associació Benestar i Desenvolupament i, segons explica Sònia Mataró, portaveu de les treballadores en vaga, en aquests darrers dos mesos no han arribat a fer-los cap proposta digna i els han “emplaçat a parlar a l’abril”. De fet, la passivitat de l’empresa s’esten als mitjans, assegurant no voler fer declaracions “perquè estem preparant les negociacions” des de fa dos mesos.
D’altra banda, des de la Generalitat no se’n fa càrrec cap organisme ni personalitat concreta, assegurant que, davant l’inestabilitat i falta de claredat institucional en la que es troben, no poden donar una ressolució clara, ens explica Mataró. Per això, a les reunions entre ABD i les treballadores no s’ha presentat ningú del govern català.
Tot i així, la demanda de dones que pateixen violència s’acumula a la nostra comarca i hi ha llista d’espera per ser atesa. És per això que la responsable d’assessorament jurídic del SIE, Maite Estrach, recordava que són “l’UCI”, fent referència a que les víctimes amb les que tracten “ja estan patint una situació molt greu”. I posant sobre la taula que si bé han pogut mantenir el volum de gent atesa entre abans i després de les retallades (passant de 9 empleades tècniques a 6), d’alguna manera “s’ha ressentit la qualitat del servei”.
Les baixes de curta i mitja durada s’han deixat de cobrir, comportant “sobre-esforços” a la plantilla, repercutint també a la salut de la mateixa. De fet, en el darrer mes, almenys dues de les sis treballadores tècniques del SIE han estat de baixa. La psicòloga de dones d’aquest centre, l’Isabel Pastor, ho resumia així: “Volem fer la nostra feina sense deixar-nos la salut pel camí”.
En tot cas, els moviments de vaga parcial no han donat fruits en forma d’una oferta profitosa per a les treballadores, que continuen esperant una proposta “amb cara i ulls” per part d’Associació Benestar i Desenvolupament. I, mentre la convocatòria de dues hores de vaga setmanals ha finalitzat amb aquest mes de març, l’equip del SIE, organitzat sota el sindicat Teresa Claramunt – que reuneix altres centres homònims de Catalunya – no descarta continuar les pressions fins trobar una situació laboral sense precarietat.