Les platges del Baix Llobregat ofereixen opcions per a tots els gustos. Gràcies a la seva diversitat, són un atractiu únic on la ciudadania trobarà el racó ideal per passar-hi l’estiu, ja sigui banyant-s’hi o bé practicant una infinitat d’esports, gaudint de la gastronomia de xiringuitos i restaurants o bé descobrint la natura autòctona
Passarel·les com aquesta de la platja familiar de Castelldefels permeten l’accés a peu de platja a les persones amb mobilitat reduïda.
Cada any atreuen més i més persones usuàries. I és que la comarca compta tant amb platges urbanes com naturalitzades i familiars, una particularitat que garanteix que tothom en pugui gaudir al màxim.
El conjunt de les platges de la metròpoli va rebre quasi 10 milions i mig de visitants l’any 2016. Això representa un 20% més d’usuaris que l’any de l’estudi anterior, el 2014. En el cas de les platges del Baix Llobregat, entre el Prat, Viladecans, Gavà i Castelldefels es van comptabilitzar més de 3.000.000 de persones usuàries.
L’increment de visitants s’explica per la bona qualitat de les platges i també per la quantitat de serveis i activitats que s’hi poden fer a banda de prendre el sol o banyar-se. Les platges del Baix Llobregat compten amb àrees de jocs infantils, zones d’accés per a persones amb mobilitat reduïda (en alguns casos amb préstec de cadira de rodes), àrees de jocs esportius, un gran nombre d’opcions per practicar esports aquàtics i fins i tot un trenet turístic que recorre el litoral de Castelldefels de juny a setembre.
La platja de Castelldefels va rebre el 2016 quasi 1.400.000 banyistes, cosa que la converteix en la tercera més visitada de la metròpoli. Foto de Robert Ramos.
A més, s’hi poden fer visites com la de la desembocadura del canal de la Ricard i de la Bunyola o la masia modernista Granja de la Ricard. Algunes parts de la platja de Viladecans fins i tot conserven zones verges que permeten gaudir de la natura fent-ne un ús responsable, ja que gran part de la platja està ocupada per la vegetació dunar i per basses d’aigua temporal.
Platges que superen les expectatives
Pel que fa a la qualitat, en la darrera enquesta, de l’any 2016, les platges de la metròpoli aconseguien un notable alt (7,8 sobre 10), mentre que la satisfacció se situa en un 110%. És a dir, la qualitat que percep la ciutadania quan visita la platja és superior a les expectatives que tenia abans d’anar-hi. Aquests dos valors són els més alts obtinguts des que es van iniciar els estudis de satisfacció. En l’estudi anterior, fet dos anys enrere, la puntuació se situava en un 6,5.
Les persones banyistes sobretot aprecien la tranquil·litat, la facilitat d’accés a la platja, el paisatge, l’entorn, la informació de l’estat del mar, la proximitat, les dutxes i la senyalització. En canvi, l’aspecte més mal valorat són els lavabos, que se situen a la part baixa de la classificació. Tot i això, per primer cop van aprovar, amb un valoració de 5,5, un punt més que en l’enquesta anterior.
“La identitat es troba en la diversitat”
Les 41 platges de la metròpoli de Barcelona són ben diferents les unes de les altres. Aquesta diversitat és el que les fa singulars i per això l’AMB ha presentat la campanya de platges d’aquest estiu amb l’eslògan “La identitat es troba en la diversitat”.
Aquest any l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha triat Castelldefels per presentar la temporada de platges atesa la seva singularitat. En aquest municipi hi ha una llarga franja de sorra fina que combina, en pocs quilòmetres de costa, les tres tipologies de platges pròpies del Baix Llobregat.
Per una banda, el front marítim del municipi, que conforma una gran platja urbana. Per l’altra, la considerable extensió de costa naturalitzada gràcies a la recuperació de la biodiversitat aconseguida amb les dunes híbrides. Finalment, la quantitat de serveis i usos possibles, que fan de Castelldefels la platja familiar per antonomàsia.
La gestió del servei de platges de l’AMB, que des de fa 20 anys vetlla per la bona qualitat del litoral metropolità, està enfocada precisament a preservar i potenciar aquesta diversitat. Cada platja presenta una personalitat molt marcada definida per les característiques geogràfiques i per les seves possibilitats d’usos. Això implica un manteniment diferent al llarg de tot l’any.
Així, les platges del nord es caracteritzen per ser més abruptes i estretes, ja que la Serralada Litoral és més a prop del mar. La proximitat de la serralada també suposa una inclinació més acusada de les platges i que siguin les de més profunditat de tota la costa. A més, la sorra és d’una tipologia més gruixuda o fins i tot pedrenca.
Les platges del Baix Llobregat ofereixen moltes opcions d’oci més enllà de prendre el sol.
En canvi, el litoral metropolità sud està marcat per un relleu més suau a la franja costanera, amb platges molt més amples, aigua menys profunda i sorra més fina. Aquest terreny gairebé pla ha servit per potenciar la biodiversitat a través de les dunes híbrides, que han naturalitzat platges com la de Castelldefels o la de Gavà.
La diversitat de les platges del Baix Llobregat la marquen dos elements geogràfics importants que també en determinen el paisatge: el delta del Llobregat, amb nombrosos aiguamolls i canyissars, i el massís calcari del Garraf. De fet, la platja existeix tal com és gràcies al delta, que ha anat expulsant els sediments que arrossega el Llobregat al llarg dels seus 175 quilòmetres.
Els successius programes de recuperació i millora del Llobregat que han dut a terme diferents administracions públiques han influït molt positivament en l’estat de la qualitat de l’aigua de totes les platges de la comarca, des del Prat fins a Castelldefels passant per Viladecans i Gavà. Per altra banda, el massís del Garraf aporta el valor d’espai natural connectat al mar, on les dunes híbrides tenen un paper de connexió.
Les dunes híbrides es continuen estenent
Aquesta platja de Viladecans és un exemple de naturalització que permet recuperar l’entorn natural i el seu ecosistema.
Les dunes híbrides són una de les grans particularitats de les platges del sud de la metròpoli. L’ecosistema dunar que formen està permetent naturalitzar les platges del Baix Llobregat. El projecte Dunes Híbrides, finançat per l’AMB, reforça les dunes i en crea de noves. A més, es planten espècies pròpies de la zona i se n’eliminen les invasores.
Aquest any el projecte entra en la cinquena fase, que implica crear 5.000 metres més de dunes, plantar 7.000 plantes autòctones i retirar 40.000 quilos de vegetació invasora, que com que no té depredadors o competidors s’estén sense control i cobreix la superfície de les dunes. Es tracta de plantes com l’ungla de gat o l’atzavara, que desplacen o fins i tot impedeixen el creixement de la flora autòctona dels espais dunars, i afecten també totes les espècies de fauna que en depenen.
Però més enllà de la preservació del patrimoni natural, l’interès de mantenir els sistemes dunars rau en el fet que actuen com una protecció natural per a l’existència de la mateixa platja i del litoral, així com de totes les zones, naturals o urbanes, que es troben a continuació. Les dunes també contribueixen a augmentar la resiliència de la costa davant el canvi climàtic i els temporals.
En aquest sentit, Ramon Torra, gerent de l’AMB, va destacar, durant la inauguració de la temporada, l’evolució contínua de les platges metropolitanes: “Es va començar amb els serveis més bàsics i s’han anat afegint capes fins a recuperar la qualitat ambiental. Estem treballant per donar estabilitat a les platges davant els temporals i la regressió del litoral, tenint en compte que són espais molt sensibles”.
El meteoròleg Tomàs Molina, que també va participar en la presentació de la temporada, es va mostrar totalment partidari d’aquesta recuperació natural del medi. “Hem d’aprendre a posar en valor la gestió del territori feta amb sentit comú i potenciant el medi natural. Les platges fa 20 anys no tenien res a veure amb el paisatge natural que tenim actualment”, va afirmar.