Joan Margarit, un dels poetes més reconeguts dels últims temps, publica ara, amb vuitanta anys, la seva primera obra narrativa. Per tenir casa cal guanyar la guerra (Proa) son uns records (que no unes memòries) d’infantesa i primera joventut.
Margarit, nascut a Sanaüja l’any 1938 i actualment veí de Sant Just Desvern, pretén amb aquest llibre comprendre per què alguns records es mantenen presents sempre sense necessitat de tenir-los apuntats enlloc ni plasmats en fotografies. Pretén compendre què és el que l’ha portat a escriure més de 700 poemes al llarg de la seva vida i quin ha estat el motiu que l’ha dut a escriure concretament aquests poemes i no uns altres.
El llibre arriba avui a totes les llibreries i aquí en teniu un fragment;
“L’àvia sabia llegir justet. Resseguia les paraules amb el dit i era capaç d’escriure, molt a poc a poc. D’ella m’arribarà un minso passat cultural del meu país, una tradició oral molt limitada, aspra, profundament sentimental. Ella va plorar en l’enterrament de Verdaguer, que va omplir els carrers de Barcelona, perquè coneixia la vida trista i injusta que els poderosos havien obligat a viure al poeta. Aquesta serà tota la cultura en català que em llegarà l’àvia. Una base pobra però sòlida. La mare em regalarà Terra i ànima, el primer llibre que vaig llegir en la meva llengua i que deixarà poca empremta en mi: la seva barreja de fantasia i moralitat no m’impressionarà com ho havien fet els relats de l’àvia.”