El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) condemna a l’empresa URALITA S.A. a indemnitzar amb 112.000 euros en concepte de danys i perjudicis a un extreballador de Rocalla a Castelldefels per la defunció de la seva esposa, víctima d’un mesotelioma provocat per l’exposició a les fibres d’amiant que impregnaven la roba de treball del seu marit.
El TSJC considera que la mort de la dona és conseqüència de l’incompliment per part d’URALITA -successora de Rocalla- del deure empresarial de fer-se càrrec de la neteja de la roba de treball dels seus empleats per tal de minimitzar el risc d’inhalació de les mortíferes fibres d’aquest material prohibit al conjunt de la Unió Europea des de l’any 2000. L’extreballador es troba en situació d’incapacitat permanent per una asbestosi causada, igualment, per l’amiant de la fàbrica.
Uralita S.A., empresa successora de la històrica fàbrica Rocalla de Castelldefels (Barcelona), haurà d’indemnitzar amb el pagament de 112.000 euros en concepte de danys i perjudicis a un dels seus extreballadors per la defunció de la seva esposa, morta com a conseqüència d’un mesotelioma pleural provocat per l’exposició a les fibres d’amiant que impregnaven la roba de treball del seu marit. Segons considera provat el TSJC, la inhalació de les mortíferes fibres d’amiant es produïa en el procés de rentat d’aquesta roba contaminada, que es feia a casa malgrat l’existència de normativa específica en matèria de prevenció front al risc d’exposició a l’amiant que obligava l’empresa a fer-se càrrec de la neteja de la roba i proveir la seva plantilla de taquilles dobles per evitar que la roba de carrer dels seus treballadors es contaminés.
Malauradament, tal i com ha quedat reiteradament acreditat als tribunals -incloent-hi el Tribunal Suprem- la deixadesa de Rocalla pel que fa a la neteja de la roba de treball dels seus empleats forma part d’un llarg seguit d’incompliments de la legislació vigent en matèria de prevenció de riscos i protecció de la salut en relació a l’exposició a l’amiant. Una normativa que, tal i com recorda la resolució del TSJC, existeix com a mínim des de l’any 1941 i que requeria d’especial diligència en el seu compliment, atès el coneixement fefaent que l’empresa tenia de la perillositat de l’amiant per a la salut. Lluny d’aquesta aplicació diligent, l’empresa va ser infructuosament requerida per Inspecció de Treball i l’autoritat laboral els anys 1974, 1977, 1986, 1990 i 1993 amb l’exigència de que s’adoptessin mesures correctores respecte qüestions com ara l’absència d’aparells d’extracció localitzada o sistemes de ventilació eficients a les seves instal·lacions, així com per tal de fer-se càrrec de la bugada de la roba de treball.
Víctimes passives domèstiques i ambientals
Durant els més de 30 anys en què el treballador demandant va ser empleat de Rocalla abans de la seva jubilació, la neteja de la seva seva roba es va fer a casa seva i va anar a càrrec de la seva dona, dedicada a la cura dels fills de la parella i les tasques de la llar. Una activitat que va propiciar l’exposició de la difunta a l’amiant en l’àmbit domèstic fins a causar el desenvolupament d’un mesotelioma de pleura que va acabar amb la seva vida l’any 2016. El mesotelioma és una de les malalties relacionades amb la inhalació de fibres d’amiant, com també ho és l’asbestosi diagnosticada al seu marit, en situació d’incapacitat permanent en grau d’absoluta derivada de malaltia professional des de l’any 2008. Com en el cas de la difunta, URALITA S.A. també va ser condemnada i considerada responsable de les patologies del treballador.
Pel que fa a la dona, però, l’empresa pretenia argumentar per exonerar-se de responsabilitat que el deure de protecció de la salut que incorpora la legislació vigent només establia obligacions respecte a la integritat física del seu empleat, però en cap cas en relació a la seva família o els convivents al domicili familiar. Argument desestimat íntegrament pel TSJC en la seva sentència quan acredita la flagrant vulneració de l’obligació legal de l’empresa de fer-se càrrec de la neteja de roba de treball i evitar que les fibres d’amiant poguessin escapar als límits de la fàbrica i arribar al medi ambient. Precisament en relació a la problemàtica de la contaminació ambiental per amiant amb focus a les fàbriques que, com és el cas de Rocalla a Castelldefels o la pròpia Uralita a Cerdanyola, Col·lectiu Ronda va aconseguir que l’Audiència Provincial de Madrid dictés la primera i històrica sentència que condemna a URALITA a indemnitzar amb més de 2 milions d’euros a un conjunt de veïns sense relació laboral directa amb l’empresa, és a dir, persones que vivien i / o treballaven als voltants o rodalies de l’empresa, afectats per l’amiant de la seva fàbrica de Cerdanyola del Vallès. Com en el cas de l’extreballador a qui ara haurà d’indemnitzar en concepte de danys i perjudicis per la mort de la seva dona, l’Audiència Nacional va considerar que l’empresa “no va actuar amb la diligència exigible al fer emissions sense el control adequat a l’ambient exterior de fibres d’amiant de la seva explotació industrial».
Miguel Arenas, advocat de Col·lectiu Ronda responsable de la demanda interposada pel treballador vidu, es felicita per una resolució judicial que «reitera l’evidència de la responsabilitat de l’empresa Uralita per les morts i malalties causades per l’amiant i propiciades per l’absolut menyspreu que aquesta va exhibir durant dècades respecte a la salut dels seus treballadors, les seves famílies i, fins i tot, el conjunt del veïnatge de les ciutats que van acollir les seves fàbriques. A diferència del que passava amb els milers de treballadors que només miraven de guanyar-se la vida fent la seva feina, Uralita sabia que treballar a les seves instal·lacions en aquelles condicions no era guanyar-se la vida sinó jugar-se-la diàriament. Sabien que sense aquelles mesures de seguretat, molts d’ells acabarien desenvolupant patologies mortals com el càncer de pulmó o el mesotelioma i que el mateix succeiria amb aquelles persones que netejaven una roba que havia esdevingut una veritable trampa. El seu únic desig sempre va ser estalviar-se els diners que els costava adoptar les mesures que podien haver salvat tantes i tantes vides. Ens alegrem de sentències com aquesta, però no hi ha diners per compensar el mal que l’amiant i l’empresa URALITA ha fet a milers de famílies»
Assemblea informativa a Getafe
Juntament amb les localitats barcelonines de Castelldefels i Cerdanyola on es van ubicar algunes de les principals fàbriques d’Uralita a l’Estat, la ciutat madrilenya de Getafe també va acollir l’activitat de l’empresa i és una de les grans afectades per l’amiant. Serà allà on Col·lectiu Ronda oferirà el proper dia 20 de setembre una xerrada informativa que comptarà amb la participació de l’Associació Catalana de Víctimes Afectades per l’Amiant (AVAAC) i personal mèdica de l’Hospital Universitari de Getafe on s’informarà sobre com podem exercir els nostres drets en cas d’haver estat afectats per l’amiant.
Font Imatge: https://amiantacastelldefels.wordpress.com/lamiant-a-castelldefels/pisos-de-rocalla/