- Pepa Plana, Noël Olivé, Las XL, Fanny Giraud, Cia. Decopivolta, Mireia Miracle, Cris-Is (Cristina Solé), Cirquet Confetti, Die Maiers, Revoluclown, La Xicana i Eva González són les pallasses que participen enguany en el certamen, que tindrà lloc entre el 14 i el 21 d’octubre a Cornellà de Llobregat. El diumenge 21 les encarregades de la festa de cloenda del festival seran les Balkan Paradise Orquestra.
- Per primer cop la Gala Alapista! estarà dirigida i conduïda per una dona. L’encarregada serà la pallassa argentina afincada a València Jimena Cavalletti i comptarà amb la música en directe dels andalusos Lapso Producciones i la participació de diferents artistes.
- En les darreres edicions el Festival ha volgut reivindicar i donar visibilitat a la figura de les pallasses com a artistes amb presència en aquest art, perquè la complexa tasca de fer riure no entén de gènere, al contrari, l’humor és una arma poderosa contra les desigualtats.
Jimena Cavalletti serà l’encarregada de dirigir i conduïr la Gala Alapista! que tindrà lloc de dimecres 17 a diumenge 21 a la Carpa instal·lada a la Plaça de Catalunya de Cornellà. Cavalletti és Metxa, una dona que va néixer com a presentadora de cabarets, gales i esdeveniments. Aquesta és l’essència d’aquesta dona. Amb el format de presentadora musical condueix l’espectacle amb la seva bateria i el seu telèfon, originant petites situacions còmiques que donaran peu al següent artista. Per descomptat està feta per a això!.
Pepa Plana i Nöel Olivé estrenen ‘Veus que no veus’, el nou espectacle de la Companyia Pepa Plana i per a Olivé és el primer cop que fa de pallassa i en paraules de la pròpia Pepa Plana ‘ha nascut una nova pallassa’. A partir dels anomenats números clàssics, ja va sent hora que algú hi posi la versió en femení. Com canvien i quin significat agafen quan es juguen des de dues pallasses en comptes de dos pallassos? ‘Veus que no veus’, és una història que en si mateixa comporta dins seu unes quantes petites històries més, és a dir, les “situacions”. Situacions que esdevenen potser els moments més importants d’aquest trajecte còmic i poètic. Heus aquí, doncs, dues heroïnes del segle XXI intentant sobreviure a les situacions, clàssiques o no, que la seva condició de pallasses els ofereix.
Las XL (Andalusia) ens porten al festival el seu espectacle ‘Abandónate mucho’, que és el resultat d’un procés personal molt llarg i un temps d’assaig molt curt. Sorgeix de la necessitat d’expressar i compartir el que hem après, sota la sospita que tots participem del mateix. És un espectacle musicoteatral que desconstrueix el mite de l’amor romàntic, en un viatge sincer i divertit on ens descobrim com a princeses, copleras, ionquis, meditadores, seductores … totes i cap. Des de la comprensió de la incomprensió.
La francesa Fanny Giraud ens porta el seu darrer espectacle, ‘Juntos’. Es diu que des del nostre naixement estem tots a la recerca del bategar del cor de la nostra mare per sentir-nos serens davant de la nostra existència. Cadascú ho busca i ho fa a la seva pròpia manera. Per a la Sofia ballar i riure, tots junts, és apropar-se a aquesta respiració contínua. Li agradaria que la vida fos una festa constant, una unió sense pausa, una diversió sense fi. Us imagineu poder riure tota la vida? Un desig impossible?
Decopivolta (Comunitat Valenciana/Euskadi) porten al festival ‘Tulipes’, una comèdia irreverent d’estar per casa. Una proposta fresca i divertida on dues veïnes esguerrades donaran l’espectacle. A través de l’humor, amb uns personatges excèntrics i alhora quotidians, desitgen entrar a casa de tots els espectadors i mostrar les virtuts i els defectes de l’esser humà, tot acompanyat d’obres d’artialtarebosteria.
Mireia Miracle (Madrid) ens porta ‘Rojo’. És el camí d’un clown, és un viatge cap als límits, aquells que ens imposen i els que nosaltres mateixos ens creem. Estranyes provisions d’un viatge: claus, poms de portes, il·lusions, pols, records. ‘Rojo’ és un diàleg amb un mur, una dansa amb els confins, un somni que està més enllà, és quelcom que deixem enrere per poder avançar. El motor del viatge és el desig d’arribar a l’altra banda, al lloc on són els altres.
Cris-is (Catalunya) porta la seva proposta de carrer ‘Wet floor’. Cristina Solé ens presenta el seu tan esperat primer solo de clown. Una comèdia eixelebrada que et farà perdre els nervis i morir-te de riure! L’espectacle està a punt de començar, el festival ha contractat els serveis de l’empresa ‘Wet Floor’, amb més de 30 anys d’experiència. Una dona de la brigada de neteja és l’encarregada de condicionar l’escenari. Una tasca senzilla, que es convertirà en missió impossible, abocada al desastre.
La companyia Cirquet Confetti fa més de 30 anys que provoca somriures a través d’espectacles de carrer i de sala, còmics i poètics per a tots els públics. Espectacles molt visuals, sense text, expressant-se a través del llenguatge del clown i la música. Al festival ens porten ‘Tri Circ’, un espectacle de carrer amb un tricicle carregat de números de circ (malabars i màgia), música swing i una pallassa al volant.
Sabine Maier és la meitat de la companyia Die Maier (Alemanya). Sabine Maier i Yogi Mohr han viscut i treballat conjuntament des de 1988. Han posat el seu segell com a comediants, malabaristes, acròbates i músics en una gran quantitat de projectes i produccions de “New Circus”, varietat i teatre còmic. Solo o com a duo, però sobretot en el conjunt amb altres artistes, són incansables en la seva recerca de noves formes de bon entreteniment. Participen en la Gala Alapista! amb el seu número on el senyor i la senyora Maier són una parella com els de Jones o els Smiths. Són sempre atrapats en situacions desagradables i sobretot compromeses. La seva desagradable determinació i la seva ingenuïtat de gentilesa els ajuden a guanyar-se una i altra vegada al públic
REVOLUCLOWN són dos pallassos i una pallassa. El seu és un espectacle de clown, apte per a totes les edats, on un grup de pallassos arriben per fer la revolució creant una veritable aventura èpica, entusiasta i amb molta diversió. Més que un espectacle de carrer és un estímul per trobar la manera de construir la comunitat a través del joc i l’alegria, una reapropiació simbòlica de l’espai, el teatre, la ciutat i la vida
La Xicana és una pallassa tendra i innocent que vol fer màgia, però sempre s’equivoca. Veu la màgia quan no n’hi ha, i quan n’hi ha de veritat… s’equivoca. Realitza tot una sèrie de jocs de màgia on el més important és la travessia, el desenvolupament del joc, amb la participació de tots els as- sistents. La Xicana portarà la seva comicitat als més menuts i actuarà a diferents esocles bressol de Cornellà.
La pallassa Eva González és converteix en Priska i actuarà a les biblioteques de la ciutat. Aquest és un conte divertit i entranyable, on la seva protagonista, la pallassa Priska, despistada de mena, sempre oblida el seu nas màgic per tot arreu. Sort en té dels seus amics, els habitants de la mar Mediterrània, que sempre li donen un cop de mà per poder-lo trobar.
Enguany el Festival Internacional de Pallassos de Cornellà – Memorial Charlie Rivel tindrà un gran fi de festa el diumenge 21 (19 hores a la Plaça Catalunya) amb les Balkan Paradise Orchestra i la participació d’algunes de les pallasses i pallassos que han actuat al festival, així com el gegant de Charlie Rivel, que ens dirà adéu abans de tornar cap a Cubelles.
La força de la Balkan Paradise Orchestra neix de l’energia i la tradició balcànica i esdevé una fanfàrria inusual, original i explosiva, formada per vuit músics amb un repertori festiu i metàl·lic que juga amb altres estils. Un laboratori de sons, ritmes i tradicions que regala espectacle i que genera empatia des del primer moment.
El Festival Internacional de Pallassos de Cornellà de Llobregat “Memorial Charlie Rivel” va néixer amb l’objectiu de posar en valor la figura dels pallassos i pallasses i mostrar al públic l’ampli ventall de registres del llenguatge del clown: des dels pallassos de circ tradicional fins als muntatges més innovadors i experimentals passant per les actuacions al carrer.
El Festival forma part de l’ADN de la ciutat i de l’imaginari de diferents generacions de cornellanencs i cornellanenques des de fa trenta-quatre anys. La voluntat de l’Ajuntament va ser apostar per la cultura i situar els pallassos en una esfera més àmplia i representativa.
Així, el Festival s’alça com una plataforma per donar a conèixer pallassos i pallasses de renom internacional, desconeguts en alguns casos en el nostre país en cadascuna de les diferents escoles d’aquest art: l’estil dels pallassos de l’est, mestres del mim; el clown de to reflexiu; el qui prefereix l’humor de l’absurd i la ironia mordaç…pallasses i pallassos clàssics, trencadors, innovadors i màgics, però amb un denominador comú treure un somriure i remoure consciències.
En les darreres edicions el Festival ha volgut reivindicar i donar visibilitat a la figura de les pallasses com a artistes amb presència en aquest art, perquè la complexa tasca de fer riure no entén de gènere, al contrari, l’humor és una arma poderosa contra les desigualtats. Necessitem l’humor per relacionar-nos i sentir-nos bé, per crear espais de millor convivència i més habitables, i és aquí on la màgia del clown ho omple tot, perquè el seu poder pot contribuir a crear espais i sinergies comuns des d’un humor autèntic, lliure, tendre, inspirador i sempre reivindicatiu.