Núria Graham presenta aquest divendres, 23 mes de setembre (21h), al Teatre Plaza el seu últim disc Does it ring a Bell?, que conté els seus single d’avançament Cloud fifteen. L’artista de Vic estarà acompanyada per Jordi Casadesús (baix), Artur Tort (teclats) i Aleix Bou (bateria). Les entrades es poden adquirir a l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) ubicada a la planta baixa de l’ajuntament, en Ticketea.com i, una hora abans de l’espectacle, a la taquilla del teatre.
Does it ring a Bell? és un diari de creixement, el disc que l’artista Núria Graham va ser entreteixint durant un any, en aquest pis de Vic, al ritme que marcava el campanar de la plaça. I encara que no trobareu en ell senyals religioses, hi ha declaracions jugant-, melodies gairebé celestials, i moltes llums i ombres que la catalana encara està aconseguint desxifrar. “Més que explicar una història en concret, volia explicar que passava pel meu cap. Hi ha coses que encara estic començant a entendre ara”, explica la cantant de 21 anys.
Les campanes també li han servit per entramar el títol del seu segon àlbum i invocar a totes les persones que van formar part d’aquesta etapa. Un viatge lisèrgic al passat, a través de deu cançons crues i fosques, que van del folk a la psicodèlia, amb molta cohesió entre elles i sense tants artificis. Perquè Núria Graham segueix despullant el seu so, com ja havia començat en el seu primer disc Bird Eyes (2015), un debut ple de folk i rock que la va portar a girar per Portugal, Holanda i Anglaterra ia compartir escenaris amb St. Vicent i Unknown Mortal Orchestra. Uns anys més tard, la cantant i compositora catalana va reaparèixer amb In the cave, un Ep que apostava per un so més contundent i directe per apropar-se a noms com Come o PJ Harvey.
Does It Ring a Bell? (El Segell del Primavera, 2017) Núria Graham acompanya l’avançament del seu segon àlbum, Does It Ring A Bell? amb el seu primer vídeo oficial, dirigit per Laura Martinova i produït per David Cuní. El tema triat és Cloud Fifteen, i dóna pistes del so que ens trobarem al disc: més clàssic i sobri però sempre amb aquest segell propi que Graham imprimeix a les seves cançons.
Font: Ajuntament de Castelldefels (elCastell)